Una animalada de llibre

Ramon Llull va escriure el Llibre de les bèsties entre els anys 1287 i 1289 en una estada a París. L’obra estava adreçada al rei de França, el jove Felip IV, el Bell. El seu objectiu era orientar-lo pels perills dels mals consellers de la cort i de les intrigues de palau. L’obra estava escrita en clau de faula i els protagonistes eren animals, cadascun dels quals representava un tret caracterològic humà. Els animals es reunien per triar el rei. Els carnívors escollien el lleó com a candidat, els herbívors optaven pel cavall. Finalment s’imposava el lleó, que no regnaria com a rei de tots els animals, tot provocant autèntic terror a les bèsties que no menjaven carn. Llibre de les bèsties era un dels apartats d’una obra de coneixement de moltes matèries anomenat Llibre de meravelles.

Llibre de les bèsties, després de deu segles, continua sent una obra vigent, cosa que referma encara més el valor conegut de Llull com un dels més grans pensadors de la humanitat. L’obra ha tingut moltes reedicions, edicions actualitzades o crítiques, i llibres il·lustrats. El que no havia tingut mai és una adaptació al còmic. Aquesta va ser una de les raons perquè quan l’autor d’historietes Pep Brocal (Terrassa, 1967) va rebre l’encàrrec de Stef Corbinais, responsable de l’editorial Bang, d’adaptar un clàssic en forma de novel·la gràfica, triés l’obra de Llull, després d’haver rumiat la possibilitat de fer-ho amb Utopia de Thomas More i Les metamorfosis d’Ovidi. De l’obra, que conté un text del professor de la UB Joan Santanach, Bang n’ha fet tres versions: catalana, castellana i francesa, amb portades diferents. El llibre té una sobrecoberta que es pot desplegar en forma de cartell. El resultat és un treball magnífic. Una obra que podria esdevenir de referència per tenir un bon coneixement de l’original. Una mirada que en tot cas no és completa perquè l’adaptació ha portat a la lògica eliminació d’alguns dels passatges originals, tot i que l’esperit i la intencionalitat de l’obra en què es basa han quedat garantits per un treball d’orfebreria pel que fa al guió en què Brocal utilitza amb eficàcia tots els recursos narratius del còmic. Brocal té una trajectòria en què ha alternat els còmics per a adults amb els d’infants, i sap utilitzar conceptes i estètiques de gent gran en les obres per a la mainada, i també sap treballar aquest procés a l’inrevés. Aquest factor l’ha ajudat molt en la realització d’una obra que parla de rebuscats comportaments humans que fan servir l’engany per obtenir beneficis propis, molt allunyats de la innocència infantil, però al fer-ho en clau de faula li escau el toc naïf que fa servir a l’hora de representar els animals.