Es consolida la remuntada a la platea

És de justícia can­tar també les bones notícies. L’any pas­sat, es dis­pa­ra­ven totes les alar­mes perquè l’assistència a la majo­ria dels tea­tres havia cai­gut molt abans de l’habi­tual (és nor­mal que les set­ma­nes de maig i juny tin­guin dava­lla­des perquè molt públic ini­cia tem­po­rada de platja). Com sem­pre, sí que va fun­ci­o­nar el baló d’oxi­gen del Grec: espec­ta­cles a l’aire lliure, a l’amfi­te­a­tre dels jar­dins del Grec). Ara aquest cop la tendència és, fins i tot, supe­rior a les de la tem­po­rada ante­rior a la covid. Una com­pa­ració al gràfic adjunt mos­tra com s’ha com­por­tat el públic en la mateixa franja que aquest diari va ana­lit­zar l’any pas­sat. La foto més real és la que s’enre­tira prou per con­tem­plar el pai­satge amb panoràmica. La remun­tada con­voca els cants de sirena dels 3 mili­ons d’assistència a Bar­ce­lona, un somni que es per­se­gueix des que es va acon­se­guir arri­bar al sos­tre (lla­vors també utòpic) dels 2 mili­ons la tem­po­rada 2006/07.

Si l’any pas­sat es par­lava de valo­rar les dades amb prudència, ara no es pot tirar tam­poc pel broc gros. Les dades d’assistència als tea­tres de la tem­po­rada pas­sada es miti­ga­ven si se suma­ven els espec­ta­dors del Cir­que du Soleil, que no apa­rei­xen a les estadísti­ques d’Adetca. Enguany, no hi ha vela i, per tant, no hi ha pos­si­bi­li­tat d’aquesta suma. Efec­ti­va­ment la tem­po­rada del Cir­que du Soleil, de 150.000 espec­ta­dors, pràcti­ca­ment cobri­ria la diferència entre un mal any (2022) amb un d’espe­rançador (2023).

Si es miren els podis es com­prova que els domina el Mago Pop. I ja se sap que no es pot con­fiar tots els ous en una mateixa cis­te­lla. Anto­nio Díaz ja ha anun­ciat que reduirà la seva presència a Bar­ce­lona fent tem­po­ra­des regu­lars a Madrid i també als Estats Units (on ha com­prat un segon tea­tre al cen­tre del país) i ja té empa­rau­la­des tem­po­ra­des al Bro­adway de Nova York aquest mes d’agost. Serà un repte l’any vinent man­te­nir les seves altes ocu­pa­ci­ons i recap­ta­ci­ons (tot i que si es con­firma el Mar i cel al Victòria és un bon trumfo).

El Mago Pop ha capi­ta­lit­zat el públic popu­lar que bus­cava els musi­cals en cas­tellà aquesta tem­po­rada. No ha fet forat l’aposta de Pretty woman i ha estat molt aco­tat el comiat de La jaula de las locas al Tívoli. Però l’any vinent Nos­tromo Live, amb The pro­du­cers, aspira a ren­di­bi­lit­zar la inversió de 2,7 mili­ons (el Tea­tre Lliure dedi­carà 2,8 mili­ons a l’acti­vi­tat artística per a tota la tem­po­rada) en 24 set­ma­nes d’explo­tació al Tívoli. Tot i això, les assistències dels tres espec­ta­cles del podi de cada set­mana (segons dades d’Adetca que ha pogut con­sul­tar aquest diari) repre­sen­ten prop d’un 25% de l’assistència total. Fet que adver­teix que es manté un cert equi­li­bri en les altres sales de Bar­ce­lona. Pel que fa als Amics de les Arts, se’n sur­ten prou bé, de la seva aven­tura al Poli­o­rama. Pares nor­mals.

En rea­li­tat, és habi­tual que es relle­vin els espec­ta­cles d’èxit (que pre­mia el públic, a vega­des inde­pen­dent­ment del seu cost d’explo­tació). Si en el període estu­diat del 2022/23 es van fer 6.344 fun­ci­ons amb prop d’1,3 mili­ons d’espec­ta­dors, la tem­po­rada actual ha que­dat en 5.999 fun­ci­ons i voreja el milió i mig d’espec­ta­dors.

Si es fa una revisió del pes dels espec­ta­cles en català a la car­te­llera d’aquesta tem­po­rada, des­ta­quen les 100 fun­ci­ons de Gol­fus de Roma amb més de 100.000 espec­ta­dors, segons dades de Focus. El retorn (i ja en són nou!) d’El petit príncep con­ti­nua acon­se­guint unes ocu­pa­ci­ons altíssi­mes. En sis set­ma­nes de Nadal han superat els 39.000 espec­ta­dors al Paral·lel 62. Per una altra banda, Pares nor­mals s’ha que­dat al vol­tant dels 40.000 espec­ta­dors, uns 10.000 espec­ta­dors menys que L’ale­gria que passa amb un període d’explo­tació sem­blant (i, apa­rent­ment, amb millors dates d’exhi­bició). En el podi, s’ha colat pun­tu­al­ment El temps i els Conway, diri­git per Àngel Llàcer a la Sala Gran, i obres com ara Fitz­roy, de Jordi Gal­ce­ran, (vegeu la peça al cos­tat) i La trena (amb el debut a la direcció de Clara Segura) han exhau­rit entra­des en la majo­ria de les seves fun­ci­ons.

Sí que hi ha una evidència de superació de la crisi de la covid. Tor­nen a fer-se reser­ves d’entra­des amb molta ante­lació. Ho van con­fir­mar fa uns dies fonts del TNC: “Els espec­ta­dors han recu­pe­rat l’anti­ci­pació de com­pra que hi havia abans de la pandèmia i també hem notat la recu­pe­ració de públic a les pla­tees, espe­ci­al­ment en la segona mei­tat de la tem­po­rada. Com a soci­e­tat, hem can­viat, i el públic també ho ha fet.”

L’èxit de taqui­lla ha evi­tat les rebai­xes dràsti­ques del tiquet, motiu pel qual la recap­tació batrà rècords, amb tota segu­re­tat. És una bona notícia perquè amb més ingres­sos per part de les pro­duc­to­res es poden assu­mir més ris­cos per al curs vinent. Ja es pot anar par­lant de reben­tar el sos­tre dels 3 mili­ons.