Mor el filòsof i activista Jordi Porta, 7è president d’Òmnium Cultural

El filòsof i activista cultural Jordi Porta i Ribalta (Barcelona, 1936) ha mort als 86 anys, segons ha confirmat Òmnium Cultural, entitat de la qual en va ser el seu 7è president. “Porta va dedicar la seva vida a la promoció de la llengua i la cultura del país, al foment de la democràcia i de l’educació en valors”, assenyala l’entitat en un comunitat, en què també mostra el reconeixement a la seva trajectòria i compromís al servei del país, de la societat civil i de l’entitat.

També ha parlat de Porta l’actual president d’Òmnium, Xavier Antich, que també és filòsof: “L'etapa de lideratge de Jordi Porta va suposar un punt d’inflexió en la història d’Òmnium Cultural, ja que durant el seu mandat va aconseguir l’objectiu de convertir l’entitat en un instrument a l’abast de tota la societat i transformar-la en una organització representativa del país sencer, actualitzant i modernitzant l’acció política i cultural, sense renunciar als seus objectius fundacionals en defensa de la llengua, la cultura i el país.”

Jordi Porta va néixer en el si d’una família senzilla, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil. Després de treballar durant un temps, es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona l’any 1967. Seguidament, va guanyar una beca que li va permetre ampliar els seus estudis acadèmics a Nanterre (França). El seu compromís i responsabilitat social, cultural i nacional va iniciar amb la seva vinculació a l’escoltisme i el guiatge català. De 1971 a 2001, va ser director de la Fundació Jaume Bofill, el 2002 va ser nomenat 7è president d’Òmnium Cultural, després de Josep Millàs i Miquel Bes, i va liderar l’entitat fins a l’any 2010, quan va ser rellevat per Muriel Casals, a qui ell mateix va proposar com a successora de consens per presidir Òmnium Cultural; també va presidir la Fundació Enciclopèdia Catalana; va ser president del Centre UNESCO de Catalunya i Síndic de Greuges de la UAB (2000-2009). Va publicar el llibre “Anys de referència” (Columna 1997), amb el qual va guanyar el premi d’assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas. També va escriure “El català, o ara o mai” (2005) i les memòries “He tingut molta sort amb la gent que he conegut” (2009).

A més, va ser reconegut com a Doctor honoris causa per la UAB (2013) i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2010).

Va ser un cristià crític amb la jerarquia eclesiàstica coordinant la Plataforma Cristianisme segle XXI. També va ser membre del consell assessor de l’Associació per a les Noves Bases de Manresa.