El Liceu reivindica ‘Dido & Aeneas’ amb Blanca Li i William Christie

Dido & Aeneas, de Henry Purcell, només s’havia programat una vegada al Liceu. Va ser el 1956, i per a tres funcions. Per això el director artístic del teatre reclamava redimir-se d’aquesta “anomalia” amb una coproducció ambiciosa. Sota la direcció de William Christie, un dels impulsors de la recuperació de la música antiga, i la coreògrafa Blanca Li, que basteix l’òpera barroca en dos plans diferenciats: els personatges mitològics (que actuen sobre els pedestals) i els humans (que practiquen un moviment que neix del diafragma, el lloc on es concentren els desitjos i els dolors). La producció s’estrena dissabte i té una durada de poc més d’una hora. Se’n fan cinc funcions (fins dijous), a més d’afegir-s’hi la de Under35 de l’assaig general (prevista demà per als espectadors de menys de 35 anys).

Kate Lindsey (una habitual en els repartiments de Christie) debuta en el paper de Dido. El seu personatge apunta sobre les limitacions de poder. Per la seva banda, el baríton Renato Dolcini signa un doblet interpretatiu fent de Aeneas i també de fetillera (que, “probablement, originalment devia interpretar un baix”, especula Dolcini).

La comunió entre el director William Christie i la coreògrafa Blanca Li és fructífera, perquè a tots dos els apassiona la disciplina de l’altre. La posada en escena és magnètica: els personatges (amb prou feines es poden desplaçar del pedestal on estan lligats) desapareixen pel joc de llums sobre unes teles pintades que representa el regne mineral, vegetal, humà i diví. La representació coincideix amb una inusual concentració de música antiga al Liceu després de l’Orfeo ed Euridice i L’incoronazione di Poppea, dirigida per Calixto Bieito amb versió musical de Jordi Savall.