El pols del passeig de Gràcia

La urbanització del passeig de Gràcia va estar precedida per la instal·lació d’uns jardins en què es podia prendre un refresc a l’estiu i on s’obsequiava amb actuacions. Amb els anys, aquelles terrasses amb pèrgola van anar prenent forma de teatre, sobretot arran de la implantació del pla Cerdà (1860). Segons l’Observatori d’Espais Escènics de la UPC / Antoni Ramon, el 1854, al costat d’una imponent muntanya russa, es va habilitar el Teatre Líric, que posteriorment va prendre altres noms com ara Sala Beethoven. Com, 50 anys més tard, passaria al Paral·lel, Barcelona, la ciutat va anar absorbint els descampats que arribaven al Tibidabo (i que li permetien annexionar viles com ara Gràcia, Horta, Sants o Sant Andreu) amb espais d’oci. Aquest diumenge, Cesc Casadesús (director del Grec 2017-2023) convida a una funció teatral gratuïta amb la qual se celebren els 200 anys de la construcció del passeig de Gràcia. Serà la festa d’inauguració popular del Grec, oberta a tothom, similar a les que el director del Grec (2012-2016) Ramon Simó va provar d’oferir durant els seus primers anys de direcció al Grec. El funambulista Nathan Paulin enllaçarà l’edifici de Telefónica, al Portal de l’Àngel, amb l’edifici Generali, al passeig de Gràcia amb la Gran Via, a partir de les 20 h: uns 400 metres que travessen la plaça Catalunya però que queden lluny del seu rècord: 2.040 metres, que va fer a París, al Mont Saint-Michel.

Anem a la història, com recorda Raffaella Perrone en un article a l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, el 1827 es va inaugurar l’eix que portava de les Rambles a la vila de Gràcia. El 1840, abans que s’enderroqués la muralla de la ciutat (1853) i de desenvolupar l’Eixample, es van obrir al públic els Jardins del Criadero, que, ben aviat, “esdevingueren l’espai de moda de lleure de la ciutadania fora muralles” repetint la moda de ciutats com ara Viena i Berlín. A diferència d’aquestes ciutats, en què es van respectar les zones verdes quan la ciutat va créixer, a Barcelona, l’Eixample les va anar encapsulant. Al costat del Criadero es van implantar altres jardins com ara els del Tívoli (1849), els Camps Elisis (1853), Nimfa (1857) i Euterpe (1857). al principi eren espais verds privats; calia estar associat per accedir a una àmplia programació amb ball, concert, focs artificials o espectacles eqüestres. Efectivament, fa uns mesos Ramon Madaula recordava l’aparició de Buffalo Bill a Barcelona, en un muntatge al Goya.

De la mostra variada de teatres del pre Eixample destaquem el del Teatre Líric, també conegut com a Sala Beethoven, amb una capacitat per a uns 2.000 espectadors i situat entre passeig de Gràcia (l’accés era pel carrer Mallorca) i Pau Claris. El llibre Barcelona, ciutat de teatres (Viena, 2013) elaborat per Carme Tierz i Xavier Muniesa, narra la seva desaparició: l’escenari (en què va actuar Sarah Bernhard a més de les companyies de major renom d’Itàlia, França o l’Estat espanyol. un notable repertori operístic i en què també va actuar l’Orfeó Català de Lluís Millet i s’hi va instal·lar el Teatre Íntim d’Adrià Gual) va començar a desfer-se amb la mort d’Evarist Arnús el 1891. Els hereus van proposar cedir-lo a l’Ajuntament perquè el reubiqués (vista la pressió immobiliària per la finca). L’acord era imminent amb l’alcalde de l’època, el doctor Bartomeu Robert, La seva mort va frustrar l’operació i va segellar la defunció de la sala i la vida teatral al passeig de Gràcia, tal com s’havia entès.

El 1999, Comediants va fer una sonada acció per celebrar els darrers 100 dies abans d’arribar al 2000. Va ser una acció que s’instal·lava a La Pedrera i que preveia una acció diària tot arrencant el preceptiu full del calendari. Comediants, que fa un parell d’anys que s’acomiaden en el seu 50è aniversari, va reivindicar el carrer com a espai de cultura. De fet, coincideix amb la iniciativa dels Terrats en Cultura, que aquest any celebra la primera dècada. El projecte vol recuperar els terrats (que durant la dictadura havien servit per mantenir l’acció cultural clandestina) per a la comunitat. Els terrats són lliures. És el primer pas per recuperar els carrers per als vianants, tot arraconant els cotxes i l’espai guanyat pel consumisme. Paulin demostrarà que és possible diumenge entre els turistes que ompliran Instagram de la trobada fortuïta.