Arts escèniques

Obrint-se camí en el circ

Alumnes de dues escoles de circ europees, la Carampa de Madrid i l’Ésacto’Lido de Tolosa, han exposat els seus treballs en el Circ Cric

El sector de les arts del circ reclama més recursos econòmics per formar els futurs artistes i una llei que els equipari a la resta d’arts, així com una casa del circ on es pugui exercir la professió

“El gran problema dels artistes de circ és disposar de centres d’exhibició on actuar”

El Circ Cric, a Sant Esteve de Palau­tor­dera, com a cen­tre esta­ble de cre­ació a Cata­lu­nya, ha donat cabuda aquest cap de set­mana al talent de dues esco­les de circ euro­pees: la Carampa de Madrid i l’Ésacto’Lido de Tolosa, a França, que hi han expo­sat els seus tre­balls de final de curs. La pro­posta, orga­nit­zada per Montse Trias, que dona vida a la Senyo­reta Titat al cos­tat de Tor­tell Pol­trona al Circ Cric, vol que sigui el punt de par­tida per a una tro­bada anual d’esco­les de circ. “És una experiència pilot, que volem que es repe­teixi cada any. Dinem i fem vida junts. És el millor”, explica.

Aquest tipus de tro­ba­des ser­vei­xen per mesu­rar el nivell dels alum­nes de les esco­les de circ, els futurs artis­tes. Trias asse­gura que a Cata­lu­nya hi ha molt de poten­cial, “tenint en compte que hi ha molta oferta d’esco­les que fan circ com a extra­es­co­lar, així com cen­tres de for­mació arreu, però en clau artística hi ha molt marge de millora”. Afirma que Cata­lu­nya té molts bons artis­tes, però lamenta que “hi falta inversió”. Per això, “la majo­ria d’artis­tes d’aquí se’n van a fora, a Europa o al Canadà”. Jaume Mateu, que conei­xem bé com a Tor­tell Pol­trona, pensa que “Espa­nya i Cata­lu­nya for­men part d’aquesta república bana­nera. Encara no arri­bem al nivell en què està França, per diver­ses raons. N’és una el fet que el pres­su­post que l’Estat espa­nyol dedica a la cul­tura és molt minso si ho com­pa­res amb el pres­su­post que hi dedica l’Estat francès”.

Mateu asse­vera que “el gran pro­blema tant català com espa­nyol és la falta de cen­tres d’exhi­bició, llocs on poder tre­ba­llar d’això.” A Bar­ce­lona hi ha llocs on assa­jar, però no on actuar. La feina que fan a l’escola Carampa a Madrid i a la Roge­lio Rivel a Bar­ce­lona és pre­pa­rar la gent per acce­dir a altres esco­les euro­pees”.

Montse Trias explica que li pas­sen molts pro­jec­tes de circ per les mans, i que des de fa molts anys tre­ba­llen per poten­ciar el circ i els valors que se’n des­pre­nen: tre­ball en equip, soli­da­ri­tat i tro­bar en la diferència un valor posi­tiu per a la vida. Trias és con­tun­dent: “El circ no és mort, els joves s’hi apun­ten, els és atrac­tiu.” “El tipus de circ que la meva gene­ració té al cap, el nòmada que va de poble en poble, ha can­viat. Abans el circ tenia mobi­li­tat i la gent, no. Amb això, el circ està bus­cant noves fórmu­les que s’adap­tin a llocs tea­trals i espec­ta­cles de car­rer”, diu Mateu.

Sense “casa del circ”

A tot l’Estat espa­nyol, només l’escola Carampa de Madrid i el Cen­tre de les Arts del Circ Roge­lio Rivel de Bar­ce­lona ofe­rei­xen for­mació per a qui es vul­gui dedi­car a ser artista de circ de manera pro­fes­si­o­nal. El de la Ciu­tat Com­tal és un equi­pa­ment amb gai­rebé 23 anys d’història que es dedica a la for­mació a tots els nivells. La seva direc­tora, Tere Celis, explica que tenen for­mació de circ des­ti­nada al lleure, als infants, als adults, o inten­sius, però que “la for­mació pro­fes­si­o­nal, el cicle for­ma­tiu de grau mitjà i el supe­rior, reco­ne­guts per la Gene­ra­li­tat i que només s’impar­tei­xen a Cata­lu­nya, són l’ànima de l’escola”.

Tere Celis coin­ci­deix amb Montse Trias i Jaume Mateu a asse­nya­lar que fal­ten cen­tres d’exhi­bició de circ, però hi afe­geix: “També cal un cir­cuit, com en el cas de la dansa, i un lloc propi, com el Mer­cat de les Flors, la Casa de la Dansa. El circ és molt fràgil i, com a art, se situa molt avall en la llista del Depar­ta­ment de Cul­tura.”

Molts dels alum­nes del Cen­tre de les Arts del Circ Roge­lio Rivel han aca­bat sent pro­fes­sors del cen­tre i d’altres han mun­tat una com­pa­nyia pròpia. Celis asse­gura: “Hi ha com­pa­nyies que poden viure bé de la seva feina, i d’altres a qui els costa més, tot depèn de la qua­li­tat de la feina que fan, de saber-se moure; si tre­ba­lles a França o Ale­ma­nya, és més fàcil. Aquí, a Cata­lu­nya, el cir­cuit queda petit. Tens molta festa major, però no tens cir­cuits de tea­tre interes­sants, és com la classe B del món de l’espec­ta­cle.” I con­ti­nua: “Acu­mu­lem un endar­re­ri­ment de 10 o 15 anys res­pecte a França, i 10 anys d’avan­tatge res­pecte a Espa­nya. Aquí es van ini­ciar les polítiques cul­tu­rals molt abans.”

Més ajuda

El pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Pro­fes­si­o­nals del Circ de Cata­lu­nya (APCC), Jordi Príncep, també demana dotar de més recur­sos l’estruc­tura. “Tenir un grau uni­ver­si­tari és una de les deman­des. Però abans cal dotar de més aju­des les esco­les de circ. Si hi ha l’estruc­tura de base, es pot arri­bar a la teu­lada, que és la uni­ver­si­tat.” En aquest sen­tit, Príncep asse­gura que l’APCC ha estat “en con­tacte amb el Depar­ta­ment d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat per dotar el sec­tor d’un ins­tru­ment legal per regu­lar la demanda d’auto­rit­zació de cen­tre a les esco­les de circ, o la trans­ferència cur­ri­cu­lar entre estu­dis com passa en la dansa o el tea­tre, però amb la pandèmia l’esbor­rany fet pel sec­tor és al calaix”. “Faig una crida que s’acabi la feina”, diu. El sec­tor també té com a repte que s’acabi de defi­nir el ter­cer pla d’impuls del circ amb el Depar­ta­ment de Cul­tura. El segon, amb gai­rebé 1.300.000 euros de pres­su­post, va aca­bar el 2022. El Depar­ta­ment de Cul­tura asse­gura que, a través de l’Ins­ti­tut Català de les Empre­ses Cul­tu­rals (ICEC), per als pro­pers tres anys s’ha posat a dis­po­sició del sec­tor del circ gai­rebé un milió d’euros en sub­ven­ci­ons per al desen­vo­lu­pa­ment de pro­jec­tes de circ de sala, de car­rer i carpa de caràcter pro­fes­si­o­nal. I més de 320.000 per a la pro­ducció de nous espec­ta­cles de circ de sala, car­rer i carpa de caràcter pro­fes­si­o­nal, entre d’altres.

Jove talent en les arts del circ

David Canals té 24 anys i és de Gironella. Ara viu a Barcelona, on s’ha format al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel. Ha fet el cicle formatiu de grau mitjà i tot just acaba de presentar el projecte final del grau superior. Amb dos companys de l’escola, la Brianna Hyde, del Regne Unit, i el Jorge Bobes, de Palència, han format la companyia, i ja tenen un estiu farcit de projectes. El David és perseverant, metòdic i minuciós, i es defineix com un artista multidisciplinari. De petit va fer trapezi i teatre, però és dins les arts del circ on troba l’energia que el fa sentir viu: “És el millor que he fet a la vida. El que sents actuant, fent acrobàcies, et dona una adrenalina que res més et dona.” Estan contents de com han començat: “Volem aspirar a viure d’això i que ens ompli. Dins del món del circ, no hi ha gaire pressupost, no està tan valorat com altres disciplines.” David Canals sap que ha triat un camí on no deixarà de formar-se.

Vetllant pel seu reconeixement

Una altra de les demandes del sector del circ és que la llei dels ensenyaments artístics, que pretén regular disciplines com la dansa i el teatre dins l’espai de l’ensenyament superior europeu, inclogui també el circ. Fonts del Departament d’Educació de la Generalitat afirmen que la tramitació del projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres a l’abril “ha quedat aturada per les eleccions, però que quan se’n reprengui la tramitació seguiran proposant aquesta aportació en defensa del sector de les arts del circ en la futura llei”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.