Cultura
"La peixatera i l'intel·lectual s'han de trobar a la Sala Gran"
Entrevista: Sergi Belbel
Sergi Belbel diu que en aquests dos anys que fa que dirigeix el TNC ha escrit molt poc. Però ha aconseguit fer de l'escenari de les Glòries la gran plaça del teatre del país. Tanquen la temporada 2007-2008 amb un 71,6% d'ocupació.
Heu caigut dos punts respecte a l'any passat.
Ha passat una cosa molt curiosa: hem baixat d'espectadors a la seu i hem pujat molt en gira.
¿Heu baixat per culpa d'El cercle de guix caucasià, dirigida per Oriol Broggi, que ha tingut un 45% a la Gran?
Ha sigut la punxada. I era un espectacle del qual estàvem molt contents, però no va acabar de tenir el ressò que n'esperàvem. També hem fet menys funcions que la temporada passada.
¿L'experiment de posar Broggi i Toni Casares (La plaça del Diamant) a la Sala Gran no ha funcionat?
Era una aposta; has d'arriscar una mica. La Sala Gran és un espai que fa por i se li ha de perdre, la por.
L'any que ve hi tornaran?
No hi tornaran, però això no vol dir que s'hagin acabat els experiments.
La teva obra, A la Toscana, ha anat molt bé (92% d'ocupació). ¿Han quedat decebuts aquells que esperaven que te la fotessis?
Arriba un punt que si fas cas de tot el que et ve de fora, et tornes esquizofrènic. Considerava que, com que jo havia de fer una creació cada any, si jo era autor, per què no havia de desplegar la meva faceta d'autor? És dins el meu contracte. No faig res d'il·lícit. Mai no vaig pensar: "Ara me la fotran". El balanç ha sigut molt positiu.
A Barcelona, sembla com si els espectacles grans no acabessin de funcionar i, en canvi, els petits van molt bé.
Saps per què passa, això? Perquè és amb l'espectacle petit que podem fer-li la competència al cinema. De vegades un actor parlant fa més mal al cine que un espectacle que vol imitar el cine, perquè no hi arribaràs mai. Aquí és on el teatre demostra que té una potència. És on pots innovar, ser més agosarat.
¿Potser també falta creativitat entre els directors?
Si et fixes en les programacions d'Europa, tothom ens diu que és una gosadia mantenir un espectacle dos mesos amb un aforament com el de la Sala Gran. A Alemanya programen dotze funcions, i si va bé, continuen, i poden estar tres anys. Mantenir un Cercle de guix dos mesos ja és en si una temeritat.
I per què no alterneu espectacles en una mateixa setmana?
Perquè no tenim companyia estable. Per fer alternança, cal.
Lluitaràs per la companyia?
De moment, no. La realitat del país és dura. Mira el que li ha passat al Lliure: que si Ventdelplà, que si una pel·lícula... Et passes més temps substituint actors que fent l'espectacle. I és una llàstima, perquè una infraestructura com la d'aquest teatre ho permetria.
¿Fer funcions a les cinc de la tarda i portar prop de 30.000 escolars no maquilla una mica les xifres d'ocupació?
Són espectadors. Crec que hem de fer aquest servei. El problema seria si féssim això per tenir el percentatge d'ocupació, però no ho fem per això. Ho fem com un servei de país. Educar és una de les potes essencials d'un teatre públic.
¿El TNC ha esdevingut la gran plaça pública del teatre català?
La fidelització és importantíssima. L'any passat vam trencar el sostre dels 2.000 abonats. La gent ha de veure que el teatre és seu, han de veure que treballem per a ells. El públic no ens ha de veure com una cosa elitista i llunyana, sinó com casa seva. La peixatera, l'intel·lectual i l'estudiant s'han de poder trobar a la Sala Gran.
¿Recuperes, doncs, el projecte de Flotats?
En aquest aspecte, sí. Ell parlava de teatre nacional popular, la famosa teoria de Jean Vilar, que va crear un abans i un després en el teatre europeu del segle XX. Quan veus una representació de La plaça del Diamant, un dimecres, amb entrades exhaurides, i mires la cara de gent, dius: "És això".
El TNC crea espectadors?
Hi ha un tipus d'espectadors que tenim nosaltres i que potser van a veure altres coses, però són nostres. Un tipus d'espectador molt català i que té una petita tradició.
Quan podrem veure clàssics catalans actualitzats al TNC? O no és feina vostra?
No té per què no ser feina del TNC. Però no sé si ara és el moment. Potser només es podria fer amb Terra baixa. Tenim un projecte amb el T6 de nova dramatúrgia que va en aquest sentit.
¿Cal fer Aloma en musical com fareu l'any que ve? ¿No seria millor agafar un altre text de Rodoreda?
Crec que serà una de les sorpreses. Era una idea que Dagoll Dagom tenia des de fa molt temps. Ens va semblar que, com a TNC, ho havíem de fer. Jo, he de dir que volia fer La senyoreta Florentina, que és un text meravellós. Però esclar, país petit: Mario Gas en va fer un muntatge molt emblemàtic fa deu anys. Aquest és un altre dels mals del teatre del país: quan estrenes un text, ja l'has mort.
¿El 42% de Brossa que heu muntat us farà repensar l'estratègia?
No. Això no em farà no tornar a fer Brossa. Si caiem amb La dama de Reus, d'Ambrosi Carrion, no passa res. És la feina del teatre públic.
Heu caigut dos punts respecte a l'any passat.
Ha passat una cosa molt curiosa: hem baixat d'espectadors a la seu i hem pujat molt en gira.
¿Heu baixat per culpa d'El cercle de guix caucasià, dirigida per Oriol Broggi, que ha tingut un 45% a la Gran?
Ha sigut la punxada. I era un espectacle del qual estàvem molt contents, però no va acabar de tenir el ressò que n'esperàvem. També hem fet menys funcions que la temporada passada.
¿L'experiment de posar Broggi i Toni Casares (La plaça del Diamant) a la Sala Gran no ha funcionat?
Era una aposta; has d'arriscar una mica. La Sala Gran és un espai que fa por i se li ha de perdre, la por.
L'any que ve hi tornaran?
No hi tornaran, però això no vol dir que s'hagin acabat els experiments.
La teva obra, A la Toscana, ha anat molt bé (92% d'ocupació). ¿Han quedat decebuts aquells que esperaven que te la fotessis?
Arriba un punt que si fas cas de tot el que et ve de fora, et tornes esquizofrènic. Considerava que, com que jo havia de fer una creació cada any, si jo era autor, per què no havia de desplegar la meva faceta d'autor? És dins el meu contracte. No faig res d'il·lícit. Mai no vaig pensar: "Ara me la fotran". El balanç ha sigut molt positiu.
A Barcelona, sembla com si els espectacles grans no acabessin de funcionar i, en canvi, els petits van molt bé.
Saps per què passa, això? Perquè és amb l'espectacle petit que podem fer-li la competència al cinema. De vegades un actor parlant fa més mal al cine que un espectacle que vol imitar el cine, perquè no hi arribaràs mai. Aquí és on el teatre demostra que té una potència. És on pots innovar, ser més agosarat.
¿Potser també falta creativitat entre els directors?
Si et fixes en les programacions d'Europa, tothom ens diu que és una gosadia mantenir un espectacle dos mesos amb un aforament com el de la Sala Gran. A Alemanya programen dotze funcions, i si va bé, continuen, i poden estar tres anys. Mantenir un Cercle de guix dos mesos ja és en si una temeritat.
I per què no alterneu espectacles en una mateixa setmana?
Perquè no tenim companyia estable. Per fer alternança, cal.
Lluitaràs per la companyia?
De moment, no. La realitat del país és dura. Mira el que li ha passat al Lliure: que si Ventdelplà, que si una pel·lícula... Et passes més temps substituint actors que fent l'espectacle. I és una llàstima, perquè una infraestructura com la d'aquest teatre ho permetria.
¿Fer funcions a les cinc de la tarda i portar prop de 30.000 escolars no maquilla una mica les xifres d'ocupació?
Són espectadors. Crec que hem de fer aquest servei. El problema seria si féssim això per tenir el percentatge d'ocupació, però no ho fem per això. Ho fem com un servei de país. Educar és una de les potes essencials d'un teatre públic.
¿El TNC ha esdevingut la gran plaça pública del teatre català?
La fidelització és importantíssima. L'any passat vam trencar el sostre dels 2.000 abonats. La gent ha de veure que el teatre és seu, han de veure que treballem per a ells. El públic no ens ha de veure com una cosa elitista i llunyana, sinó com casa seva. La peixatera, l'intel·lectual i l'estudiant s'han de poder trobar a la Sala Gran.
¿Recuperes, doncs, el projecte de Flotats?
En aquest aspecte, sí. Ell parlava de teatre nacional popular, la famosa teoria de Jean Vilar, que va crear un abans i un després en el teatre europeu del segle XX. Quan veus una representació de La plaça del Diamant, un dimecres, amb entrades exhaurides, i mires la cara de gent, dius: "És això".
El TNC crea espectadors?
Hi ha un tipus d'espectadors que tenim nosaltres i que potser van a veure altres coses, però són nostres. Un tipus d'espectador molt català i que té una petita tradició.
Quan podrem veure clàssics catalans actualitzats al TNC? O no és feina vostra?
No té per què no ser feina del TNC. Però no sé si ara és el moment. Potser només es podria fer amb Terra baixa. Tenim un projecte amb el T6 de nova dramatúrgia que va en aquest sentit.
¿Cal fer Aloma en musical com fareu l'any que ve? ¿No seria millor agafar un altre text de Rodoreda?
Crec que serà una de les sorpreses. Era una idea que Dagoll Dagom tenia des de fa molt temps. Ens va semblar que, com a TNC, ho havíem de fer. Jo, he de dir que volia fer La senyoreta Florentina, que és un text meravellós. Però esclar, país petit: Mario Gas en va fer un muntatge molt emblemàtic fa deu anys. Aquest és un altre dels mals del teatre del país: quan estrenes un text, ja l'has mort.
¿El 42% de Brossa que heu muntat us farà repensar l'estratègia?
No. Això no em farà no tornar a fer Brossa. Si caiem amb La dama de Reus, d'Ambrosi Carrion, no passa res. És la feina del teatre públic.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.