Domènech i Montaner, l’arquitecte identitari
Canet recupera en una exposició itinerant la influència del patrimoni històric català en les obres del pare del modernisme
La mostra s’inclou dins un nodrit programa d’actes que commemora el centenari de la seva mort
La vessant com a arquitecte de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 - Barcelona, 27 de desembre de 1923), el pare del modernisme català, és prou coneguda arreu, però darrere de l’autor d’obres com ara el Palau de la Música o l’hospital de Sant Pau s’hi amaguen mil facetes tan diverses com les d’historiador, polític, genealogista, il·lustrador, editor... i fins i tot dissenyador de joies. “Era un home avançat al seu temps, polièdric i amb una capacitat inesgotable”. Parla Carles Saiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) de Canet i comissari, juntament amb la co-comissària de l’Any Domènech i Montaner, Gemma Martí, de la mostra Domènech i Montaner, patrimoni mundial. A la recerca de l’art nacional perdut, que es podrà visitar a la casa museu que l’artista tenia a la població maresmenca fins a finals d’agost. Dissenyar l’exposició de referència de l’Any Domènech i Montaner, en una data tan compromesa com és el centenari de la mort de l’arquitecte i, a més, fer-ho des d’un prisma poc conegut del llegat de l’artista no va ser feina fàcil. D’on va sorgir la idea de buscar en les arrels dels monuments històrics la influència en la seva obra posterior? “Com a centre d’estudis estàvem acostumats a apropar-nos a la figura de Domènech des de molts prismes diferents, i vam creure interessant mostrar com des del seu immens pòsit cultural n’extrauria alguns dels aspectes estilístics que marcarien la seva obra”, indica Saiz. En aquest sentit, calia resseguir la trajectòria del personatge i dels seus viatges a la recerca d’un “art nacional perdut per aconseguir donar forma a un nou art català”. L’itinerari visual de la mostra, doncs, fa parada en la Renaixença i l’excursionisme científic que revisarà “el passat gloriós del territori amb la recuperació de temes històrics”, que en el cas de Domènech va fomentar la descoberta del patrimoni medieval. També s’aturarà en les restes de l’antiga Tarragona romana, on l’arquitecte va mostrar les seves dots com a arqueòleg i on també ho farà en els estudis sobre Barcino i la vila de Centcelles, o en l’escenari medieval, amb una incursió en els monuments romànics i gòtics del país, que va visitar regularment, per localitzar i estudiar les construccions més singulars. Les esglésies romàniques de la Vall de Boí o el monestir cistercenc de Poblet són l’exemple clau d’aquesta època i el pou d’on Domènech captaria les grans idees per a les seves construccions. Durant el recorregut expositiu hi ha diverses taules amb materials digitals sobre les esglésies de la Vall de Boí i el conjunt monumental de Centcelles. També es pot veure el vídeo de la projecció del mapatge Taüll 1123. A més, cadascun dels àmbits té uns codis QR que condueixen els visitants a diversos arxius sonors amb informació complementària.
El fil d’on començar a estirar per dibuixar el relat de la mostra cal buscar-lo en la cessió d’una important documentació que el fill de Domènech i Montaner, Fèlix, s’enduria amb ell quan va emigrar a l’Argentina i que els seus descendents han fet arribar a Canet. “Fotografies, dibuixos, anotacions, dissenys, gravats... En aquelles carpetes hi havia de tot, i tot ens portava a explicar aquesta obsessió pel patrimoni del passat”, assenyala Gemma Martí, que afegeix que bona part de les imatges rebudes estaven resseguides amb llapis. “Els arcs, les voltes, els perfils antics li servirien com a eina per projectar els seus dissenys”, precisa.
“Domènech estudia el passat per reinterpretar i assentar les bases del nou estil artístic nacional català”, insisteix el president del CEDIM. I com es demostra això? Carles Saiz ho té clar i n’ofereix uns quants exemples. “La cúpula de Centcelles té un mosaic que incorporarà a les seves construccions, els arcs de les plantes baixes i els claustres dels edificis romànics o la mateixa llum de les esglésies que traslladarà a les sales de l’hospital de Sant Pau”, enumera, i va un pas més enllà. “Als anys setanta i vuitanta del segle XIX no hi havia encara Art Nouveau, i Domènech, com a visionari i teòric que és, s’avança i en fa un de català i el reivindica al mateix nivell que la resta de moviments europeus”, afirma.
Aquest Domènech i Montaner nou, però, no és l’únic que modelaran des del CEDIM. L’entitat s’ha encarregat durant la commemoració del centenari de recrear dos aspectes més del personatge. En concret, ha comissariat l’exposició Domènech i Montaner, catalanisme i país. La vertebració de la Catalunya moderna, on recrea l’empremta política de l’arquitecte durant els primers anys del moviment catalanista i recupera la seva trajectòria com a president de la Unió Catalanista, promotor de les Bases de Manresa i fundador de la Lliga Regionalista i del Centre Nacionalista Republicà.
La tercera, que veurà la llum el 14 de setembre, és una picada d’ullet a la vessant més emotiva de l’arquitecte, en tant que recrearà els vincles que el van unir a Canet de Mar i van convertir el municipi en el seu refugi íntim. “És just fer-li aquest homenatge perquè Canet viu i respira Domènech en molts edificis, com la casa museu, la Masia Rocosa, l’Ateneu... fins al mateix cementiri hi deixa l’empremta, i nosaltres estem obligats a donar-ho a conèixer”, manté Saiz. El CEDIM, igual que el mestre, també està d’aniversari. Compleix deu anys d’una aventura que va néixer amb més voluntat que recursos i que s’ha convertit en un espai de referència per als estudiosos de Domènech i Montaner.
Un programa per anar descobrint
L’Any Lluís Domènech i Montaner es va inaugurar el 27 de gener a Reus i reivindicarà al llarg d’aquest 2023 la seva obra. Per difondre el seu llegat s’han organitzat i s’organitzaran diverses activitats, com ara exposicions, fires, visites teatralitzades o la publicació de novetats editorials al voltant de la figura. El tret de sortida a la commemoració es va fer des del Pavelló dels Distingits de l’institut Pere Mata de Reus, projectat precisament pel mateix Domènech i Montaner. Malgrat que la voluntat dels organitzadors era descentralitzar al màxim els actes, és del tot just que algunes poblacions siguin el nucli del centenari, especialment Barcelona, on hi ha les obres més representatives. També Canet de Mar, on té un lligam personal i familiar, i a Reus, on va emergir el vessant intel·lectual de l’arquitecte. La programació es va dividir en tres eixos. En el primer se centralitza tot allò relacionat amb l’arquitectura. El segon abasta l’àmbit més social i polític. I el tercer bloc se centra en la projecció europea i internacional que ha significat l’obra de Domènech i Montaner.
Entre les activitats de l’extens programa destaquen les exposicions Els plànols de Domènech i Montaner in situ a l’hospital de Sant Pau, l’únic exemple d’edifici modernista del qual es conserva tota la documentació relativa a la construcció; Domènech i Montaner urbanista, a la casa Padellàs i organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (Muhba) i la Fundació Lluís Domènech i Montaner; Domènech i Montaner, professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i que recull el llegat del seu pas pel centre, i Domènech i Montaner i l’heràldica, a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona i a càrrec de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Fundació Lluís Domènech i Montaner, que es podrà veure del gener al març de l’any vinent.