Una gira històrica per al Cor de Noies

El Cor de Noies de l’Orfeó Català, diri­git per Buia Rei­xach, està fent durant el mes de juliol una gira per Mon­treal (Canadà), Galway (Irlanda) i Graz (Àustria) amb la com­pa­nyia aus­tra­li­ana d’acròbates Gra­vity & Other Myths –lite­ral­ment, la gra­ve­tat i altres mites: un bon nom per a un grup d’acrobàcia–, amb la qual el cor català ja va inau­gu­rar a final de juny el Fes­ti­val Grec de Bar­ce­lona, posant en escena l’espec­ta­cle The Pulse, que ara volta per dos con­ti­nents. “Tots els cors del Palau de la Música han viat­jat força, però aquesta és pro­ba­ble­ment la gira més gran”, explica Rei­xach per telèfon des de Galway, on el Cor de Noies ha estat tota aquesta set­mana, fins demà. Després tor­na­ran a Bar­ce­lona qua­tre o cinc dies, i del 28 de juliol a l’1 d’agost faran a Graz l’última etapa d’aquesta gira inter­na­ci­o­nal, que va començar a Mon­treal, on van actuar amb un gran èxit al fes­ti­val Complètement Cir­que del 5 al 8 de juliol, pocs dies després d’inau­gu­rar el Grec. En total, hau­ran fet 18 fun­ci­ons de The Pulse.

El Cor de Noies de l’Orfeó Català, fun­dat l’any 2000, està for­mat per 42 can­tai­res que tenen entre 16 i 25 anys, i a cada des­ti­nació d’aquesta gira n’hi par­ti­ci­pen 36. “Ara mateix tenim tres menors en el cor, però la resta són molt autònomes. Gene­ral­ment, tenen els matins lliu­res per a elles, per vol­tar i fer una mica de turisme, i la feina es con­cen­tra a la tarda i al ves­pre. Pot­ser és més dur men­tal­ment que no pas física­ment, perquè s’han de cons­ci­en­ciar que han de des­can­sar i estar ben pre­pa­ra­des per a l’espec­ta­cle, encara que esti­guem par­lant de noies joves a qui pot­ser els vin­dria de gust sor­tir a la nit a fer una cer­vesa. Però se les tracta i se’ls exi­geix com si fos­sin pro­fes­si­o­nals”, explica Rei­xach.

La pro­posta ini­cial era par­ti­ci­par només en les repre­sen­ta­ci­ons al Tea­tre Grec de Bar­ce­lona. “En Cesc [Casa­desús, direc­tor del Grec] volia por­tar The Pulse al fes­ti­val i calia un cor femení. En vam començar a par­lar el 2021, quan em van enviar un vídeo de l’espec­ta­cle i el vaig tro­bar magnífic. L’estiu del 2022, em van con­vi­dar a veure l’espec­ta­cle al Fes­ti­val d’Edim­burg i va haver-hi molt bona sin­to­nia amb la com­pa­nyia aus­tra­li­ana, que ens va pro­po­sar fer també la gira per Galway i Graz. Mon­treal va sor­gir més tard”, explica la direc­tora, que veu aquest pro­jecte com un excel·lent repte artístic per al cor, interac­tu­ant amb els acròbates i sumant, en total, unes sei­xanta per­so­nes en escena. “Les noies han sor­tit com­ple­ta­ment de l’estil habi­tual d’un cor clàssic: aquí no hi ha ni ves­tits negres, ni car­pe­tes ni res, i també han d’impro­vi­sar en molts moments.” No és la pri­mera vegada que sur­ten de la seva “zona de con­fort”: just abans de la pandèmia, el cor va col·labo­rar amb la com­pa­nyia basca de dansa con­tem­porània Kukai Dantza i, més recent­ment, amb Maria Arnal i Mar­cel Bagés al fes­ti­val Sónar 2022. A Graz, actu­a­ran al fes­ti­val La Strada, on a més de les repre­sen­ta­ci­ons de The Pulse, el cor també par­ti­ci­parà, can­tant cançons cata­la­nes, en l’espec­ta­cle de car­rer Entrada al paradís, que el dia 29 con­ver­tirà la plaça prin­ci­pal de la ciu­tat en un gran ager­ma­na­ment entre artis­tes de diver­sos països.