La Missa del poble

Els límits de Pius X

L’any 1903 el papa Pius X publicava el motu proprio Tra le sollicitudini, que pretenia delimitar tant els gèneres de la música religiosa com la llengua i els textos que es podien utilitzar durant els oficis religiosos. Entre les prohibicions, destacava la participació de veus femenines en els cors.“El bel canto no encaixava a principis del segle XX i els mataronins van estar tres anys sense poder-la escoltar mentre un grup movia cel i terra aquí i a Roma per tornar a recuperar la Missa i finalment se’n van sortir amb èxit, perquè el papa en fes una excepció”, explica Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de la parròquia de Santa Maria de Mataró. L’excepció consistia a donar permís perquè la composició de mossèn Blanch es pogués interpretar només el dia 27 i només a la basílica de Santa Maria. “Des de llavors només s’ha deixat de cantar el 1909 amb l’esclat de la Setmana Tràgica; del 1936 al 1938 per la Guerra Civil, i el 2020 per la pandèmia de la covid”, enumera Guanyabens. Tot i això, qui també és membre de l’administració de Les Santes, ara reconvertida en comissió gestora, admet que en la seva història la peça ha passat per moments difícils, amb episodis d’una gran davallada de participants que van fer necessari fer crides in extremis a la col·laboració per no perdre-la. “ El moment més crític va ser cap a finals dels anys 60 del segle XX, en què la Missa havia entrat en una forta decadència, però el 1971, gràcies a l’embranzida del músic i pintor Jordi Arenas, i el llavors rector de Santa Maria, Francesc Pou, els ciutadans van tornar a respondre”, afirma el director del Museu Arxiu. De fet, va ser Arenas qui va popularitzar la frase: “És el poble qui canta la Missa.” “I aquesta realitat és la que la fa única i la transforma en un patrimoni de tothom que cal conservar i, sobretot, donar a conèixer”, afegeix.

Amb motiu de la commemoració dels 175 anys de la peça es va anunciar la necessitat d’ampliar el cor tradicional i la resposta ha sorprès els mateixos organitzadors. “Es va aconseguir ajuntar la increïble xifra de 150 cantaires, cosa que ens ha obligat a traslladar el cor de la capella del Roser al centre de la basílica.” Parla la directora de la Missa de Glòria de Mossèn Blanch, Clàudia Dubé, que repeteix després d’haver estat l’any passat la primera dona a rebre l’encàrrec. La iniciativa, tal com recorda la mateixa Dubé, va arribar amb una trucada telefònica del llavors mossèn de Santa Maria, Josep Rodríguez. “Va ser tota una sorpresa. Em va trucar enmig d’un assaig de la Filarmónica de Pontevedra i el vaig haver de parar mentre escoltava com m’oferia la direcció de la Missa i em va faltar temps per dir que ho acceptava encantada”, recorda. Dubé reconeix, però, les dificultats de la primera experiència. “A la meva estrena em vaig sentir molt confortada per tothom, però el cert és que tot va ser una mica precipitat i aquest any, amb calma, he pogut aplicar els canvis i millores que creia necessaris”, assenyala. Entre altres, poder començar els assajos amb la gent molt més aviat –al mes de març– i treballar les veus “amb tranquil·litat, treballant per separat homes i dones, ubicant-les en el lloc on poguessin lluir millor i corregint vicis.” D’altra banda, també s’ha pogut fer un treball previ de revisió de les partitures, amb l’ajuda del també director Lluís Carner, que ha permès “resoldre algunes divergències”.

Experiència i equilibri

Dubé destaca, però, que no és gens fàcil, malgrat que el 85% dels participants ja estan habituats a la Missa perquè l’han cantat en més d’una ocasió. “És una tradició per a moltes famílies mataronines”, diu, i afegeix que s’ha de trobar l’equilibri en un cor on hi ha una presència majoritària de dones i poques veus joves. “Parlem, a més, d’una peça molt tècnica a la qual m’he pogut dedicar aquest any molt més i apreciar com n’és, de bonica”, comenta la directora, que insisteix en la necessitat de trobar fórmules per apropar la composició musical a tota la ciutat de Mataró. “Hem aconseguit que vingués gent nova, per curiositat o interès, i hem comprovat que quan coneixen la Missa de Glòria en queden literalment enamorats”, precisa, i afegeix que posar-se al capdavant de cantants i músics en una data tan assenyalada “genera pressió i nervis”. “És un any molt especial, amb el major nombre de cantaires, ocupant un espai nou amb una acústica diferent..., però confio plenament en la tasca que hem fet tots i estic convençuda que ens en sortirem”, afirma.

Aquest any el cor de veus populars també es complementa amb l’orquestra i els solistes Marga Cloquell (soprano), Marisa Martins (contralt), Alberto Canet (tenor) i Pau Bordas (baix).

Reconeixement nacional

L’any 2010 la festa de Les Santes va ser declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, i la Missa de les Santes en va ser un dels elements destacats, juntament amb els gegants de la Família Robafaves, els nans i el ritual de la Dormida, en què, literalment, ajeuen les figures per entrar-les a l’edifici de l’Ajuntament. Des de la comissió gestora de Les Santes es considera aquella una data clau per garantir la preservació de la Missa. Tot i això, i coincidint tant amb el director del Museu Arxiu com amb la directora de la Missa, “cal fer molt més” i afrontar el principal repte de cara al futur més immediat, com és promocionar i donar a conèixer la composició musical tant com sigui possible. En aquest sentit, com a complement de la commemoració dels 175 anys, la comissió gestora ha posat en marxa un seguit d’iniciatives que volen implicar el teixit associatiu de la ciutat. Entre altres, tal com destaca la responsable de comunicació de l’entitat, Rosar Trillas, hi ha l’acció Mataró canta a Les Santes. “Entre el 10 i el 18 de juliol, els artistes mataronins Francisco Cabanillas, Mariano Cabellos, Marta Canals, Josep Maria Codina, Rafael Codina, Trini Gómez, Ramon Llinés, Antoni Luis, Margarida March i Tomàs Safont van escriure frases al·lusives a la commemoració que es podran veure fins a finals de mes a 27 aparadors de la ciutat”, explica Trillas. Missatges com “Les dones es van incorporar a cantar la Missa de les Santes l’any 1945” o “El compositor Manuel Blanch i Puig era fill d’una humil família de gent de mar” volen apropar la celebració als espais quotidians dels mataronins i les mataronines.

D’altra banda, també s’ha fet un recordatori especial de la Missa. Aquest any, l’estampa d’agraïment al públic i que també arriba a les cases dels membres de l’Associació de Devots de les Santes, que contribueixen a les despeses del culte a les patrones i de la interpretació de la Missa de Glòria, ha estat encarregada a Anna Boj, priora del monestir de les carmelites descalces

de Mataró. “Boj ha volgut plasmar l’amor i l’alegria de la festa amb una composició musical que combina la imatge de les Santes amb un pentagrama on les patrones de Mataró s’uneixen a la interpretació de la Missa”, precisa la responsable de la comissió gestora. Finalment, també s’ha posat en marxa la campanya 200x30, amb l’objectiu de trobar 200 persones que donin 30 euros. Si s’assoleix aquest objectiu, la Missa de les Santes serà viable econòmicament. “Seria ideal trobar molts més mataronins que donessin la quantitat que creguessin oportuna, perquè això voldria dir que s’han fet seva la Missa i que és una part fonamental de la seva història”, diu.

I no va gens desencaminada, perquè retornant a en Manuel Cuyàs, seves són aquestes paraules: “Si la Missa de les Santes fos restaurada, alliberada d’intrusismes sonors i sufragada, mig Catalunya, missaire o no, assistiria a missa aquell dia.”