POLÍTICA CULTURAL
Marcé vol posar ordre als grans festivals musicals
Xavier Marcé, nou comissionat de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, deia ahir en una presentació informal a la premsa: “És complicat un festival de 80.000 o 90.000 persones dins d’una ciutat.” El nou comissionat adverteix que els ciutadans no poden percebre com un problema aquestes manifestacions artístiques. Considera que s’ha d’obrir un debat perquè es prengui el Sònar o el Primavera Sound com una activitat cultural “però també com una activitat econòmica”. Entén, això sí, que no s’han de deixar perdre aquests esdeveniments com tampoc les gires internacionals a l’Estadi Olímpic (que, enguany, s’hauran de compartir amb els partits del Barça) però trobant solucions “el més consensuades possible”.
Els organitzadors del Festival Cruïlla van decidir, per ells mateixos, limitar el sostre d’assistència. Això fa que avui tingui una escala humana que se suporta bé a Barcelona. En canvi, que el Primavera Sound disposés de dos caps de setmana del Fòrum “obligava que l’ocupés tot un mes, i això perjudicava tots els altres festivals”. La solució, insinua, podria ser trobar un espai dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una mobilitat adequada. Per Marcé, les realitats culturals estan canviant els darrers anys i no té sentit mantenir la lògica de dècades enrere: “La pandèmia ha fer canviar la percepció de l’espai públic als ciutadans.”
Marcé aprova majoritàriament la política endegada en l’anterior mandat per Joan Subirats i Jordi Martí. En especial celebra la connexió entre Educació i Cultura. Però considera que va faltar impulsar la realitat cultural de Barcelona (que ell anomena “sistema cultural Barcelona”), en què hi ha una corresponsabilitat entre la cultura pública i la privada amb vocació de pública. Per què es vol reforçar aquesta línia? Més que donar més suport a les iniciatives privades, es tracta que aquestes assumeixin una part de la creació emergent, per exemple. Ahir posava un exemple: les relacions amb els particulars no s’han de limitar a rebre ajudes públiques per a les seves programacions, cal que estiguin molt és integrats a la realitat del país. Es va impulsar el Dansa Metropolitana per donar resposta a la creació de dansa, que només trobava l’altaveu del Mercat de les Flors. Marcé aposta per trencar la frontera entre el públic i el particular i que no sigui tan estrany que l’Apolo, per exemple, aculli actuacions de dansa puntualment. Les fàbriques de creació han de ser també puntals de producció i distribució dels diversos projectes que es generen.
El comissionat entén que la ciutat ha de ser molt més porosa amb les propostes que es porten i que es creen als barris, i que ha d’eixamplar la mirada a l’àrea metropolitana: Barcelona no pot obviar el pol cultural que està liderant l’Hospitalet de Llobregat. Marcé confia reforçar el projecte de cocapitalitat cultural amb l’Estat espanyol permeti consolidar punts forts d’abast europeu com pot ser el món editorial (que cal insistir en el discurs de la Biblioteca Central de Barcelona); la relació de la cultura amb les audiovisuals (que pot tenir connexió amb les Tres Xemeneies que també impulsa el govern i que serà un projecte que superarà el mandat); o ser un pol de creació musical amb projectes tan únics com el Taller de Músics.
Què hi ha dels projectes endegats? Es confia avançar en l’ampliació del MNAC, es busca consens amb l’ampliació del Macba que, efectivament, representa un canvi dins de la plaça que preocupa els veïns, i defineix el projecte turístic de l’Hermitage com “impossible”.
