Un diputat del PSC demana la privatització de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que titlla de "criatura pujoliana"

El diputat del PSC al Congrés i ex alcalde de Mataró, Manel Mas, aposta en el seu blog personal per la privatització de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

"És evident que pensar en uns mitjans públics plurals, més enllà del nacionalisme, a casa nostra avui és un desideràtum impossible", explica en el seu comentari.

Manel Mas fa aquestes declaracions una setmana després que el portaveu parlamentari adjunt del PSC, Joan Ferran, manifestés que "cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio".

A continuació, reproduïm el text íntegre del post en què Manel Mas aposta per privatitzar la Corporació Catalana de Mitjans Audioviduals:

"Privatitzar la CCRTV.

Molts companys en privat, i ara ja alguns en públic, qüestionen la línia informativa de les emissores de la Corporació catalana de ràdio i televisió. Creuen que és anti- governamental. Jo crec que més que això és que sols respon a la visió “nacionalista”. Quina gran contradicció de i entre el tri partit (o sigui, tres partits o partit en tres)!! Llavors, no és que sigui anti-governamental, és sols d’una part del govern ( i també sols d’una part dels de fora del govern) amb el consegüent neguit de l’altra part que no se sent representada.

Em sembla que, malgrat tot, té lògica que sigui així, no crec pas que pugui ser d’altra manera. Per motius històrics: la seva creació i desenvolupament. És una criatura pujoliana. Per motius personals: els seus professionals i la seva forma de pensar. Formen part del pensament abassegadorament dominant a la societat oficial (que no real) catalana. Però sobre tot crec que és per motius de mercat.

Veureu. Per exemple, TV3 no és l’emissora líder a Catalunya. La líder és Tele5 (això fa mal, oi?)!! TV3 viu, a més del pressupost públic, de la publicitat que posen els anunciants. I aquests, més enllà del que pensen, volen resultats en la demanda dels seus productes. Per tant, TV3 ha de lluitar per aconseguir la màxima quota d’audiència, possible. Sobre tot això, possible. I la realitat de la societat catalana és la que és. Els “almogàvers” existeixen, i oblidar-ho o no tenir-ho present, i obrir-se a d’altres sectors socials és entrar en concurrència amb altres agents que lluiten per l’audiència. Seria, a més, anar a enfrontar-se amb la realitat lingüística i ideològica catalana que el món “nacionalista” s’entesta en amagar fent veure que no existeix (Els famosos 10 milions de catalano parlants, per ex. ). Els mitjans privats escrits bé prou que ho saben i no gosen pas ficar-se en aquest perillós terreny. La història de l’Avui és paradigmàtica, sense oblidar la premsa esportiva.

En aquest panorama és també lògic que els que no som nacionalistes ens desagradi la línia informativa i ideològica del centres de la CCRTV. No tenim altra sortida que comprendre-la, decodificar-la, o senzillament ignorar-la. En tot mercat, i el de la informació també n’és de mercat, la demanda pot ignorar, o rebutjar, la oferta existent si aquesta no li agrada. El mercat és lliure (diuen).

Però aquí hi ha el problema. Resulta que la CCRTV és un instrument (?) públic. La gran contradicció és l’existència d’una única línia determinada de pensament en una societat complexa i diversa. És evident que pensar en uns mitjans públics plurals, més enllà del nacionalisme, a casa nostra avui és un desideràtum impossible. Ens podem imaginar els esgarips i estripades que hi hauria entre els grups nacionalistes si es qüestionés l’actual línia que els és favorable. Queda l’opció d’ignorar-los si hi estem en desacord. El mercat, en fi.

Encara que llavors, si hem de pensar en termes de mercat, perquè no privatitzem la CCRTV?.

Roma, 4 de desembre"