Corretges al Teatre Lliure

Juan Carlos Martel va anunciar fa uns mesos que renunciava a demanar a la junta de govern de la Fundació del Teatre Lliure un segon mandat de quatre anys. Les noves bases incorporen a la comissió de valoració un representant per a cada institució que forma part d’aquesta junta. Amb el president de la fundació són majoria davant els quatre representants del patronat, fet que ha aixecat alguna suspicàcia en l’entorn escènic. A les bases, també es demana que se certifiqui domini del català, del castellà i de l’anglès (es dona un any de marge per aconseguir el certificat corresponent) i que tingui nacionalitat espanyola o, si és internacional, amb dret de treball reconegut a Catalunya. El veredicte, que haurà d’aprovar el patronat, serà l’11 d’octubre vinent, si és que la junta no declara el concurs desert. La comissió podria triar entre dues o cinc candidatures, que presentarien el seu projecte del 2 al 6 d’octubre.

Si el 2019 es quantificava un pressupost de 8,5 milions d’euros anuals (un 60% per a costos d’estructura), ara es calcula que el Lliure té un pressupost anual de 10 milions (55% a estructura). Les administracions cobreixen en un 80% el pressupost. Quan Lluís Pasqual va dimitir del Lliure, l’1 de setembre del 2019, es va comprovar que era indispensable una revisió dels estatuts i incrementar la transparència en cada decisió. I més quan es va anar descobrint la confiança cega de l’anterior junta a les maneres d’operar de Pasqual. Després de les bases del 2019, es va fer una revisió dels estatuts que, sempre partint dels mateixos ideals fundacionals escrits per Fabià Puigserver, provaven de limitar l’abast. Avui, el concurs és per cinc anys i renovables a tres més. En l’època de Pasqual no hi havia data de caducitat; només calia l’aval de la junta i el patronat.

Avui, les bases afinen aspectes que no ho havien fet el 2019. Per exemple, pel que fa al projecte artístic, es premia “l’impuls de la creació contemporània, així com l’atenció al repertori dramàtic del teatre universal dins la programació artística”. Al projecte de Martel de refundació del Lliure, no se citen les obres de repertori: ell volia donar veu als teatre dels marges. Per això ha estat tan complicat trobar algun Shakespeare o un Guimerà en tots aquests anys, per exemple. Les noves bases també incideixen molt en la sostenibilitat social del projecte cultural, uns aspectes en què sí que hi incidia l’equip de Martel, sense que ho especifiquessin les bases del 2019. La direcció artística cobrava anualment 96.000 euros en l’era Martel. Ara saltarà als 108.000. Es manté la possibilitat d’un plus de 25.000 euros si es fa una direcció escènica. Ara, comporta renunciar a drets d’autoria i de propietat intel·lectual.

El Lliure, com un cavall, té unes regnes que només s’estreben si és estrictament necessari.