Art

Mirador

Enlace, fàbrica d’art a l’Empordà

Quan l’estiu pas­sat va inau­gu­rar la pri­mera expo­sició del novíssim espai que Enlace Art Pro­gress aca­bava d’obrir a Serra de Daró (car­rer de Riells, 2), Toni Álva­rez de Arana, el seu direc­tor artístic, va anun­ciar que el propòsit era con­ver­tir-lo en “una mena de fàbrica artística al mig de l’Empordà”, amb tallers per als artis­tes i una potent pro­gra­mació expo­si­tiva durant tot l’any que con­nectés els cre­a­dors que tre­ba­llen a la comarca amb grans noms inter­na­ci­o­nals. Toni Álva­rez és un entu­si­asta del seu ofici, però mai no exa­gera. Enlace, pro­pi­e­tat d’un equip argentí que ges­ti­ona una impor­tant fone­ria artística, està situat en una nau indus­trial refor­mada just a l’entrada de Serra de Daró, amb vis­tes a la fabu­losa plana empor­da­nesa i a la petita església del cemen­tiri, flan­que­jada per dues pal­me­res que juguen a emu­lar els plo­malls esbor­ri­fats amb què Hiroshi Kita­mura corona algu­nes de les seves escul­tu­res fetes amb arrels de bambú. És en efecte un espai espec­ta­cu­lar i insòlit en l’actual pano­rama artístic: ser­veix alhora de gale­ria, de taller (Lluís Lleó ins­tal·larà el seu a la nau del cos­tat, incor­po­rada al pro­jecte), de labo­ra­tori cre­a­tiu, i d’espai d’inter­canvi inter­na­ci­o­nal i de docu­men­tació. Enu­me­rats així, amb la fre­dor d’un informe d’usos, fan molt menys efecte que si et prens la molèstia d’arri­bar al lloc, entrar-hi i ren­dir-te a la cali­desa d’un pro­jecte en rea­li­tat mas­todòntic que encara està expan­dint-se: queda pen­dent habi­li­tar-hi una botiga, el magat­zem i crear-hi zones per a estu­dis. “Aquí els artis­tes poden tre­ba­llar en for­mats molt més grans dels que per­met una sala d’expo­si­ci­ons con­ven­ci­o­nal”, con­firma Toni Álva­rez, que reserva sem­pre un espai per als cre­a­dors de “quilòmetre zero”, aquest cen­te­nar d’artis­tes dis­se­mi­nats per l’Empordà que ha docu­men­tat en dues antològiques a Can Mario, de la Fun­dació Vila Casas a Pala­fru­gell, i que asse­gura que “dia­lo­guen de tu a tu” amb qual­se­vol dels grans noms inter­na­ci­o­nals que també pro­gra­men, perquè “aquí hi ha una vita­li­tat i qua­li­tat impres­si­o­nants” que, al seu parer, “ja han des­plaçat Bar­ce­lona com a cen­tre artístic de referència”.

És així com Xavier Escribà, Javier Garcés, Pep Camps, Manolo Sierra, Eudald de Juana o Narcís Giro­nell es posen en relació sense com­ple­xos amb Ale­xis Minki­ewicz, Guy Fer­rer, Juan de Andrés, Ant­hony Caro, Naum Knop o Manolo Milla­res. Essències, l’actual expo­sició, de fet, con­fronta les pin­tu­res de la ber­li­nesa Sil­via Hor­ning, de qui Juan Bofill ha arri­bat a dir que és l’artista amb el millor domini cromàtic després de Rothko, amb les de la bis­ba­lenca Maria Mer­ca­der, que dona als seus blaus i dau­rats una pro­fun­di­tat còsmica; les escul­tu­res del japonès ins­tal·lat a Cama­llera Hiroshi Kita­mura, que tre­ba­lla amb escor­ces, arrels i troncs de rebuig, i la pin­tura escultòrica de Maria Boneo, nas­cuda a Bel­grad i esta­blerta a Bue­nos Aires. No hi ha cap con­flicte entre ells, excepte per deci­dir quina de les seves obres et fas­cina més. Ho afa­vo­reix l’ampli­tud de l’espai, orga­nit­zat en àmbits com­par­ti­men­tats amb pla­fons mòbils, en els quals no es comet mai el pecat de satu­rar el visi­tant amb una acu­mu­lació firaire dels dons de cada artista. “Triem només les peces necessàries perquè llu­ei­xin, perquè rebin la llum que merei­xen i perquè puguis per­ce­bre el silenci entre cada una d’elles”, explica Álva­rez, que ja té al cap la pro­gra­mació sen­cera fins al 2024, en la qual hi haurà espai per als con­cep­tu­als Pere Noguera, Pep Ayme­rich i Toni Giró (“un con­cep­tual vis­cut”, acla­reix), Àlex Pallí i Tània Font, i està pen­dent de con­fir­mar l’expo­sició d’un des­ta­cat artista cinètic. Cada tem­po­rada es reser­varà el Nadal per a una col·lec­tiva que afa­vo­reixi el col·lec­ci­o­nisme (les peces van des de 400 euros en amunt) i es donarà pro­ta­go­nisme a la foto­gra­fia. La pri­mera serà la pròxima tar­dor, amb una presència d’altura: Alberto García Alix, acom­pa­nyat del pro­vo­ca­tiu Kuli Keller, fotògraf murcià impul­sor de la movida de la Mar Menor; el refi­nat Mic­hel Dunev, que havia ges­ti­o­nat la seva pròpia gale­ria a Tor­ro­e­lla de Montgrí, i Cla­rie Cayla, que hi apor­tarà la deli­ca­desa de les vela­du­res que que­den dels records.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.