Els Carbonell de Ribes

Nascut fa 36 anys a Ribes de Freser en un entorn familiar molt artístic que el va animar sempre a estudiar música i a convertir-la en el seu ofici, Sergi Carbonell té ja un llarg historial, que inclou haver estat membre fundador i teclista de Txarango, grup amb el qual va fer milers de quilòmetres i va assolir grans èxits durant més d’una dècada. Ara, en Sergi està en una altra fase vital i musical: a principi d’aquest any va publicar el seu cinquè disc en solitari, Refugi (Halley Records), que ell considera el primer, perquè els anteriors eren obres instrumentals en què el piano era el gran protagonista, i amb aquest Refugi s’estrena com a cantant de les seves pròpies composicions, amb un registre més intimista que el de Txarango i poc piano. “És una altra finestra que he obert dins la música, jugant com sempre amb eines que em serveixin per expressar-me”, explica Sergi Carbonell, que avui presentarà Refugi al tercer cicle de concerts Nits de Tramuntana , a Can Marly de Llançà, a les 22 h, i demà diumenge actuarà en la festa major del seu poble, Ribes de Freser, amb un concert al Teatre Municipal (18 h). L’espai triat és molt adient perquè Carbonell remarca que ha preparat “un directe molt bonic i poètic, amb poca llum i un punt teatral, i per això funciona millor en teatres”. A més, intenta que a tots els concerts “hi passin coses” i que “no sigui sempre el mateix”, i ho fa convidant amics músics a l’escenari o també el seu pare perquè reciti al seu costat, com passarà demà a Ribes. De fet, pare i fill van crear junts un petit espectacle de música i poesia, amb el nom artístic més apropiat: Els Carbonell.

Sempre que pot, com en els concerts d’aquest cap de setmana, Sergi Carbonell actua amb el quartet que completen Joan Palà, bateria, que va ser percussionista de Txarango; Tomàs Pujol, baix, i Sebastià Gris, guitarra. En Sergi canta i toca la guitarra i algun sintetitzador. “Sempre he compost amb la guitarra”, explica, i subratlla que la seva nova etapa com a cantautor s’ha anat definint “de forma força natural, amb poca premeditació”. Tot va començar amb les Live Sessions, gravacions en directe de versions i temes propis, amb músics amics –Sara Terraza, Guillem Roma, Alfred García, etc.– i “amb l’única voluntat de fer música”, que ha difós a través de vídeos a YouTube i altres xarxes socials. Algunes de les cançons d’aquestes Live Sessions també s’han afegit a les de Refugi en els directes.

Parlant de Refugi, sembla un títol en la mateixa línia que els d’altres discos recents de músics catalans, com ara Casa Linda, de Cala Vento; Homas, de Stay Homas, i Lar, de Judit Neddermann. Són discos postpandèmics que semblen reivindicar l’espai privat i personal davant les múltiples inclemències del món exterior. “En el meu cas, és més aviat un refugi metafòric que no pas físic, com una abraçada”, diu Carbonell , que ara viu a Olot i afirma que mai no s’ha sentit molt arrelat enlloc. “Ara tenia ganes de fer una cosa molt petita”, diu també el músic, després d’haver viscut els grans muntatges escènics del seu grup anterior. No sembla que els trobi a faltar.