Societat
Icones per recuperar
Alguns edificis emblemàtics o protegits de Girona fa anys que estan tancats i sense usos futurs clars, com ara el garatge Forné i l’antic convent de les Caputxines
La ciutat, en canvi, ha pogut recuperar, els últims anys, altres immobles singulars, com ara la Farinera Teixidor, la Clínica Esperança i, anunciat fa ben poc, l’Odèon
La notícia que la botiga catalana Velodrom convertirà l’antic Teatre Odèon en un gran espai ciclista va causar renou per la singularitat de l’edifici i per les reticències d’alguns sectors de la ciutat cap al puixant turisme de bicicleta. Aquesta iniciativa privada, però, servirà per rehabilitar un edifici emblemàtic de la ciutat que, els últims anys, amenaçava ruïna. L’empresari immobiliari Miquel Casals, que el va comprar el 2015, va dur a terme les obres per consolidar-ne l’estructura i evitar-ne el col·lapse. El 2016 i el 2019, van tancar els dos tallers artesanals que s’hi havien instal·lat els anys noranta: Cromats Ensesa i la fusteria Armand Lladó, respectivament. Des de llavors, l’edifici, llevat d’acollir alguna activitat puntual, com ara una exposició de l’últim Girona Temps de Flors, estava tancat i sense un futur definit.
A partir del 2024, presumiblement, l’Odèon tornarà a lluir i Girona recuperarà un edifici emblemàtic de la ciutat que, com ha passat amb d’altres, es destinarà a uns usos ben diferents d’aquells per als quals es va concebre. Aquesta propera tardor, segons va avançar el propietari, està previst que es restauri la façana, que dona a les icòniques escales de Sant Martí. Mentrestant, els responsables de Velodrom van explicar a aquest diari que ja treballen en el projecte per rehabilitar l’interior de l’Odèon i adaptar-lo a les seves necessitats. Segons van assegurar, la restauració respectarà “tant com sigui possible” els elements originals del teatre, alguns de protegits.
Protegits però sense ús
L’Odèon no és l’únic edifici singular de Girona que estava tancat en espera de donar-hi algun ús. És el cas, per exemple del Xalet Tarrús, al carrer de la Rutlla, i del garatge Forné, al carrer Barcelona. Les dues edificacions són del segle XX i de propietat privada. Per evitar que acabessin a terra i s’hi aixequessin habitatges, l’Ajuntament de Girona va decidir catalogar-los. En el cas del garatge Forné, projectat per l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle i construït el 1957, es volien protegir el mur cortina de vidre de la façana i la rampa d’accés. En el cas del Xalet Tarrús, dissenyat per Josep Maria Claret i Rubira i construït el 1935, el consistori volia conservar un exemple d’arquitectura racionalista a la ciutat. La catalogació dels dos immobles, però, va costar cara a les arques municipals. L’Ajuntament, després de llargs litigis i negociacions amb els propietaris, va haver de pagar al voltant de sis milions d’euros en concepte d’indemnització per haver reduït l’edificabilitat de les finques, que continuen tancades sense que hi tingui lloc cap activitat.
Tampoc se sap què passarà amb el convent de les Caputxines, situat a la pujada del Rei Martí, que va tancar portes el 2017 després que les dues úniques monges que hi quedaven fossin traslladades a una altra comunitat del mateix orde. S’acabava una història de quatre segles d’història i començaven les especulacions sobre el futur immoble. En l’època de l’alcalde Quim Nadal, es va temptejar la possibilitat de comprar la finca a l’orde religiós, però l’equip de govern que hi havia el 2017, encapçalat per Marta Madrenas, ho va descartar. Els últims anys, ha circulat el rumor que l’hauria adquirit un grup inversor.
Altres edificis històrics de la ciutat, en canvi, han recuperat l’activitat, els últims temps. És el cas de la Casa Heras de Puig, un palau barroc del segle XVIII situat al carrer de Bonaventura Carreras Peralta que recentment s’ha convertit en l’hotel Palau Fugit. Fa encara no un any, va tornar a funcionar, també, la Farinera Teixidor, l’edifici modernista de Rafel Masó que va acollir la seu d’aquest diari entre el 2000 i el 2015 i que ara és la seu de Girona Hub. I, fa només set anys, els germans Roca van comprar l’antiga Clínica Esperança, a la plaça de Catalunya, per obrir-hi un hotel i una fàbrica de xocolata. Els últims temps, també hi ha hagut diverses iniciatives privades que han permès restaurar edificis protegits de la ciutat. És el cas de la Casa de l’Ardiaca, al costat de la catedral de Girona; l’any passat, se’n va rehabilitar integralment la façana.