Altres

MONTSERRAT TUDELA I PENYA

DIRECTORA DE LA REVISTA AURIGA

“El món antic cohesiona les societats, i en el context actual ens cal cohesió”

La revista digital Auriga, nascuda el 1991, és l’única en llengua catalana que es dedica a la divulgació del món clàssic

Els guardons es lliuraran el 5 d’octubre i també premien el festival Tarraco Viva

La revista Auriga fa 32 anys que divulga el món clàssic en llen­gua cata­lana. La diri­geix Mont­ser­rat Tudela i Penya, lli­cen­ci­ada en filo­lo­gia clàssica a la UB, màster en papi­ro­lo­gia a la URV i pro­fes­sora de llatí i grec en un ins­ti­tut d’ense­nya­ment secun­dari. El 2014 van rebre el premi a millor publi­cació digi­tal en català.

A banda del Musa per l’expo­sició de l’ori­gen romà de Gra­no­llers, qui­nes altres cate­go­ries tenen els pre­mis Auriga?
Enguany hem arri­bat a la 31a edició, i la cate­go­ria Car­les Mira­lles a les ini­ci­a­ti­ves pedagògiques del món clàssic enguany ha reco­ne­gut el Fes­ti­val Tar­raco Viva amb motiu dels seus 25 anys de cele­bració inin­ter­rom­puda. Fins i tot amb la covid se’n va fer una edició vir­tual.
I el Núria Tudela i Penya als estu­di­ants?
Enguany pre­mi­a­rem la Jana de la Peña Mateos pel seu tre­ball de segon de bat­xi­lle­rat L’edu­cació a l’antiga Grècia, tuto­rit­zat per Mar­ga­lida Capellà Soler, de l’ins­ti­tut Premià de Mar, al Maresme. L’edu­cació s’hau­ria de situar al cen­tre de la nos­tra soci­e­tat, perquè ens hi estem jugant el futur.
A qui­nes con­clu­si­ons arriba?
Parla dels sis­te­mes edu­ca­tius, i de la gran man­cança que hi repre­sen­tem les dones, i de mol­tes coses que s’hau­rien d’estar fent ara, com per exem­ple les nor­mes d’oratòria. L’edu­cació no va ser obli­gatòria fins a Roma, per una qüestió de neces­si­tat d’esten­dre el llatí per tots els ter­ri­to­ris que aca­ba­rien sent l’imperi romà. Era obli­ga­tori fins als 12 anys, per als nens i nenes. Si la dona és necessària per esten­dre el llatí, se l’educa; si no, se la tanca a casa.
Una revista molt espe­ci­a­lit­zada, però que atreu molt.
El món clàssic és al cen­tre de la nos­tra vida, des de la manera com vivim en família i ens orga­nit­zem en soci­e­tat fins a la política, la sepa­ració de poders, la cen­sura..., tot ja estava inven­tat. El més impor­tant de conèixer el món clàssic és trans­me­tre la consciència d’éssers històrics que som. Tots fem història i la cons­tituïm, hi quedi o no escrit el nos­tre nom.
Les xar­xes soci­als són un perill o un aliat per al conei­xe­ment?
Són el gran aliat, amb unes xar­xes soci­als en què tu deci­dei­xes qui seguei­xes. Si saps triar, reps una quan­ti­tat d’infor­mació que d’una altra manera seria ina­bas­ta­ble.
Tenim la sort de viure en una cruïlla de civi­lit­za­ci­ons.
El món clàssic no només el tenim a sota els peus: anem a votar, tenim una ciu­ta­da­nia o som estran­gers; això no s’ho van inven­tar fa dos dies, ho feren els grecs. El trac­ta­ment social dife­rent de l’home i la dona ja se l’inven­ta­ren en el món clàssic, i encara estem llui­tant. Els Països Cata­lans tenim la sort de ser hereus direc­tes, començant per la nos­tra llen­gua, del món clàssic, i tenim una riquesa que inten­tem trans­me­tre. El món clàssic cohe­si­ona, el fet de tenir als nos­tres peus una iden­ti­tat cohe­si­ona. I en el moment actual és més neces­sari que mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.