Còmic

Cultura

Batllori amb ulls de Batllori

Teià recull en una exposició els vint anys de cessió del fons de l’il·lustrador i dibuixant

La mostra també reconeix l’activisme cultural del fill, el ninotaire Toni Batllori, mort al gener

L’Ajuntament és molt conscient del repte que es presenta quan es planteja què fer a partir d’ara
La vídua va cedir, el 2003, el material, que incloïa 1.500 originals i el mobiliari sencer de l’estudi

L’any 2003, Teià, un petit municipi del Maresme, rebia un dels millors llegats culturals de la seva història. Maria Teresa Obiols, esposa del dibuixant Antoni Batllori Jofré, feia la cessió de bona part de l’obra de l’artista, en què s’incloïen més de 1.500 originals i el mobiliari complet del seu estudi, que, en un primer moment, es va instal·lar a l’edifici de Ca la Cecília i que, des del 2010, es pot visitar en un espai condicionat a la Casa Municipal de Cultura. Batllori Jofré, reconegut com un dels grans il·lustradors de l’escola catalana i deixeble de Junceda, va deixar empremta en publicacions com ara En Patufet, L’Esquitx i TBO. Vivia a Barcelona, però passava llargues temporades, especialment a l’estiu, a la casa familiar de Teià. “La seva figura passejant per la riera o conduint el seu 600 forma part del passat visual de molts veïns”, apunta Andreu Bosch, exalcalde del municipi i qui es va encarregar d’inaugurar oficialment el fons. Tot i això, Bosch precisa que qui va desbrossar el camí perquè la cessió fos possible va ser un regidor de Cultura històric del poble: Joan Botey. Al contrari del que es podria pensar, el material rebut no es va guardar en un calaix i, des d’aquell mateix any, la responsabilitat de dinamitzar el potencial dels objectes cedits va recaure en el fill, Toni Batllori, el reconegut ninotaire mort el gener passat i un dels referents de l’humor gràfic a les principals capçaleres de diaris i revistes del país. “S’hi va bolcar de ple. Va ser l’ànima i el motor del fons i va coordinar les exposicions i les activitats complementàries amb una energia envejable”, recorda Bosch, que puntualitza que precisament s’ha batejat la mostra commemorativa com a Batllori x Batllori “perquè el fill es va dedicar sovint a reinterpretar l’obra del pare amb un toc molt personal”. “Toni Batllori sempre deia que topava força amb el pare i que tenien idees molt diferents sobre determinats temes, però l’admiració i l’estima pel seu progenitor es va poder veure en cadascuna de les exposicions que va organitzar.” Bosch fa referència a mostres com ara Els objectes d’Antoni Batllori Jofré, La riera pam a pam i Pedres i papallones. “El seu entusiasme era encomanadís i la seva imaginació, inesgotable. Remenava el fons del pare, hi localitzava originals, nadales i calendaris i en feia una proposta atractiva”, assenyala l’exalcalde.

En aquest sentit, l’exposició dels vint anys dona fe de l’arrelament que la família Batllori va tenir sempre a Teià. En concret, Andreu Bosch recorda la resposta multitudinària que hi va haver dels veïns quan es va fer una crida perquè aportessin dibuixos que Antoni Batllori Jofré s’havia dedicat a repartir amb els anys. “Moltíssima gent tenia un original inspirat en alguns racons del municipi i el guardava com un tresor a casa seva”, recorda.

Dotze propostes

Abans de morir, Toni Batllori ja havia fet un croquis del que imaginava que havia de ser l’exposició del vintè aniversari. “Partim d’un ítem molt batllorià, que és el calendari on feia anotacions concretes, i s’han escollit dotze propostes de la llista que el mateix artista ja va deixar embastada”, explica la tècnica de Cultura i coordinadora del projecte, Maria Federico. Així, la mostra ofereix al visitant el goig d’entretenir-se amb els moments més significatius d’aquesta relació tan especial que hi ha hagut entre els Batllori i Teià. “Batllori x Batllori mostra els tres objectius en què s’ha treballat en aquests vint anys amb el fons: l’estreta vinculació amb el municipi, donar a conèixer el món de la il·lustració i donar a conèixer el personatge en si. Han estat uns mesos frenètics, però crec que ens n’hem sortit”, assenyala Federico. La tècnica de Cultura incideix que, més enllà del reconeixement que Toni Batllori va tenir sempre per la feina del pare, que considerava un gran professional, la seva personalitat particular aportava un element molt interessant per treballar propostes diferents. “Antoni Batllori Jofré era un col·leccionista nat, un home que es relacionava amb tothom i que tothom coneixia, fet que propiciava que cadascú tingués una història personal amb el personatge”, diu. La imaginació de Toni Batllori feia la resta. Com a exemple clar, la part de l’exposició on es mostren unes caixes amb objectes del seu pare, però que busquen un significat molt diferent del que representen. “Transformava en una obra d’art les coses quotidianes”, comenta Maria Federico. L’energia inesgotable de Toni Batllori – el mateix dia que va morir, hores abans, havia lliurat a La Vanguardia la tira diària d’opinió política– el va portar a engegar diferents iniciatives vinculades a la vida cultural, social i educativa del poble que també tenen un reflex en l’exposició. “Amb la voluntat d’estimular la participació creativa, va organitzar anualment els tallers El primer acudit i La primera tira, destinats a l’alumnat de 6è de l’escola El Cim i de 2n d’ESO de l’institut Turó d’en Baldiri, que després es recopilaven en uns llibrets”, precisa.

Imaginació sense límits

Fruit d’aquesta activitat frenètica van néixer també iniciatives ben diverses que van obtenir una molt bona resposta. L’any 2015 i amb motiu del centenari del naixement del pare, Enciclopèdia Catalana va editar el llibre Antoni Batllori Jofré en 100+1 dibuixos, en què Toni Batllori feia una selecció dels originals del fons, perquè, segons va deixar dit, “la gent pugui assaborir els seus dibuixos, i oferir unes bases mínimes per si algú vol anar més enllà i estudiar-lo amb més profunditat”. També va ser al darrere d’un joc d’emparellar amb il·lustracions del fons, d’un calendari amb motiu del cinquè aniversari de la cessió del fons, de l’obra de teatre Un món dibuixat... i d’un capgròs que ocupa un lloc destacat a l’exposició! “Toni Batllori va escriure i interpretar la peça teatral cofat sota un capgròs fet per a l’ocasió i que també va servir per al pregó de festa major del 2015”, rememora l’exregidora de Cultura de Teià Olga Parra. “Gràcies al seu ofici i al coneixement que tenia del sector, va portar a Teià exposicions d’il·lustradors de primer nivell”, apunta Parra, que fa referència a un llistat que inclou obres de Cesc, El Roto, Guillem Cifré, Josep Maria Cadena, Josep Maria Vallès, Joma, Arnal Ballester i Josep Maria Alguersuari. Precisament, en el cas de Cesc (Francesc Vila i Rufas), la mostra del 2006 va esdevenir un homenatge espontani, perquè mentre es podia veure al municipi el dibuixant va morir. “El fons no només ha donat i dona significat al llegat dels Batllori a Teià, sinó que també ha viatjat més enllà amb l’exposició itinerant sobre Antoni Batllori Jofré a les biblioteques de la Diputació de Barcelona i també a Manlleu, Belianes i Sant Julià de Vilatorta, llocs batllorians, amb motiu del centenari ”, recorda l’exregidora.

Un futur per dibuixar

Orfe de la dinamització cultural del Fons Batllori de Teià, des de l’Ajuntament s’és molt conscient del repte que es presenta quan es planteja què fer a partir d’ara. “Amb la mort d’en Toni, tanquem un cicle i ens hem de replantejar com ho enfocarem tot a partir d’ara. Ell era l’ànima i no se’l pot substituir, però el compromís per tirar endavant hi és i l’hem de complir”, resol Maria Federico.

Del mateix parer és l’actual regidor de Cultura de Teià, Marià Espel. “La comissió d’exposicions del Fons Batllori, amb Mercè Pomer al capdavant, està pendent de reunir-se per parlar-ne i l’objectiu prioritari serà trobar qui agafa el testimoni d’en Toni, que tenim molt clar que no serà fàcil”, admet Espel. En tot cas, el regidor avança que, de cara a l’exposició del 2024, serà molt probable que es treballi amb un concepte doble. “Aquesta exposició ja es diu Batllori x Batllori perquè forma part d’un treball conjunt entre el material del pare i la interpretació del fill. El fons és un tot que ens permet aprofundir en la feina de tots dos”, assegura. La mostra es podrà veure a Teià fins a l’1 d’octubre.

Una màquina del temps.
La joia de la corona del fons Batllori és, sens dubte, la reproducció exacta de l’estudi i lloc de treball del dibuixant. S’hi respira la personalitat d’una figura meticulosa amb una dèria evident per les col·leccions i, en especial, pels objectes més diversos i estranys. Tant és així que, al costat de la taula de dibuix que plasmarà la seva rica imaginació, el visitant pot trobar des de dibuixos d’amics a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d’aram, sants, imatges religioses i un llarg etcètera. Darrere de l’escriptori, s’entreveu una imatge en gros d’una de les il·lustracions d’Antoni Batllori Jofré i, a la dreta, una reproducció del paisatge barceloní que veia des de la finestra de casa seva. Una manera fidel de representar com en aquest espai es donaven la mà la realitat i la ficció. Enriqueix la visita a l’estudi una veu en off que s’activa quan detecta moviment i que explica els trets biogràfics més importants del personatge. L’exposició Batllori x Batllori es complementa amb tres activitats. La primera es va fer ahir i consistia en un taller a càrrec de Xavi Rodríguez, que va proposar als participants crear noves històries a partir de la còpia d’obres dels dos Batllori. Diumenge vinent, es farà una visita guiada a l’exposició explicant la feina feta amb el fons en aquests vint anys i, l’1 d’octubre, coincidint amb la finalització de la mostra, es durà a terme una ruta pel poble a partir dels dibuixos que Batllori pare va fer de Teià. A càrrec d’Anna Ballester i Cristina Armengol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.