Les excavacions a la Draga localitzen restes de fusta de cabanes de fa 7.300 anys

La nova campanya d’excavacions arqueològiques del jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès localitzar restes de fusta de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació “excepcional”, segons recull l’Acn. El codirector del projecte i professor de la UAB, Toni Palomo, assegura que es tracta d’una troballa única que els dona “pistes” de com seria la part aèria de l’espai i que, alhora, permetrà reconstruir de forma “definitiva com eres les cabanes dels primers pobladors neolítics de la vora de l’estany del 5.290 a.C”. La prospecció s’han concentrat en el sector B del jaciment –que feia deu anys que no s’excavava- i també han permès localitzar estris i eines fets amb fusta i fibres vegetals. Paral·lelament, s’han fet sondejos i prospeccions subaquàtiques a la riba occidental de l’estany.

La nova campanya va començar a principis de setembre i es tancarà aquest divendres. Els treballs s'han centrat a la zona més septentrional del jaciment, conegut com el sector B, que compta amb les millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, era el sector on s'hi havien trobat les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també hi han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

La troballa realitzada en aquesta intervenció, després d'un parèntesi de deu anys, ha permès constatar i documentar ara restes de fusta d'almenys una de les cabanes de fa 7.300 anys d'antiguitat (5.290 a.C) que es troben en unes condicions de conservació "excepcionals". Les restes s'han localitzat en una excavació d'uns 12 metres quadrats, sobre la qual es continuarà avançant en properes campanyes.

Es tracta de restes de les cabanes de la primera ocupació del jaciment, que té una durada d'uns 30 anys. "A simple vista sempre que les fustes s'ordenen d'alguna manera, que sigui part d'una coberta que hagi caigut i ens comencen a donar pistes de com seria la part aèria de l'espai", explica Palomo. 

En aquest sentit, diu que es tracta d'un fet "absolutament excepcional" trobar elements d'aquestes cabanes en aquestes condicions. "És pràcticament inaudit a la Península Ibèrica i a la Mediterrània", assegura. Això, afegeix, donarà peu a reconstruir "creiem que de manera definitiva, com eren les cabanes dels primers pobladors neolítics de la vora de l'estany l'any 5.290 a.C". 

Paral·lelament, s'han fet sondejos i prospeccions subaquàtiques a la riba occidental de l'estany. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas, l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de reconstruir la dinàmica ambiental de l'estany durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. 

Els sondejos han permès documentar indicis de "gran interès" per poder reconstruir com era l'entorn a l'etapa prehistòrica i contextualitzar troballes realitzades en prospeccions prèvies.

Pel que fa a les prospeccions subaquàtiques, s'han concentrat a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya. Els treballs han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

D'altra banda, s'estan fent tasques de monitorització de l’estat de conservació del material orgànic, que s’emmarquen en el projecte europeu de recerca 'WOODPLAKE Habitatges arqueològics sobre puntals de fusta en llacs mediterranis europeus: estratègies per a la seva explotació, monitoratge i conservació'. 

Aquest projecte europeu se centra en l’avaluació dels efectes del canvi climàtic sobre els jaciments lacustres del sud d’Europa i el seu patrimoni orgànic, amb l’objectiu final d’establir polítiques de conservació d’aquest únic i important patrimoni europeu i afrontar els reptes climàtics que s’albiren en un futur pròxim.

L'actuació està finançada per l’Agència Estatal d’Investigació en el marc del programa europeu ‘Joint Projects in Cultural Heritage (JPICH): Conservation, Protection and Use’, del qual la Draga n’és 'partner', juntament amb els jaciments litalians dels llacs de Bolseno i Mezzano. 

El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Miquel Cuenca, ha remarcat la importància d'aquest jaciment i ha explicat que esperen que se'ls concedeixi un ajut dels fons Next Generation, que permetria completar la museïtzació del jaciment i establir un magatzem subaquàtic "tant necessàri".

Per la seva banda, el cap de la secció d'actuacions de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, Joaquim Folch, ha assegurat que la Draga és un jaciment "excepcional" i que les actuacions que s'hi estan fent estan oferint uns resultats "molt interessants" a diferents nivells. "És realment capdavanter a nivell europeu", ha dit. 

El projecte s'ha dut a terme en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). En els treballs d’excavació i prospecció es compta també amb la participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i amb estudiants procedents del Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la UAB, així com altres estudiants d’arreu. De fet, l'atractiu del jaciment és tal que l'oferta de places es va esgotar pocs dies després d'obrir-se. Entre els estudiants, n'hi ha d'universitats com la de Geòrgia (EUA) o Itàlia. 

Les excavacions de la Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura, el CSIC, la UAB i el MAC i el Ministeri de Ciència i Innovació.

El jaciment neolític de La Draga és únic tant a Catalunya i com a nivell europeu. Per una banda, per la seva antiguitat, que el situa entre els poblats neolítics més antics del nord-est peninsular. Per altra banda, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure de grans dimensions amb una certa continuïtat en l’ocupació i estratigrafia conservada. 

Finalment, per les excel·lents condicions de conservació perquè una part dels estrats arqueològics es troben coberts per les aigües del nivell freàtic i aquesta circumstància ha propiciat unes condicions especials que han afavorit la conservació de la matèria orgànica com la fusta i les fibres vegetals. 

Els treballs en aquesta zona van començar l'any 1990 i pràcticament des del 1991 s'hi ha dut a terme campanyes arqueològiques que han permès excavar un 10% del jaciment.