Nadal Suau guanya el premi Anagrama amb ‘Curar la piel’

L’assagista, professor i crític literari Nadal Suau (Palma, 1980) ha guanyat el 51è Premi Anagrama d’assaig, dotat amb 10.000 euros, amb Curar la piel. Ensayo en torno al tatuaje, una obra en la qual tracta aquesta forma peculiar d’identitat com una manifestació de la vida que ha anat guanyant visibilitat al llarg de la història i que s’ha popularitzat a través de la literatura i el cinema. Tatuat ell mateix, Nadal Suau se serveix de l’experiència per abordar el fenomen des de la pròpia autobiografia, i convida a reflexionar sobre les relacions entre pares i fills, la literatura, el plaer, la mort, el desamor i la consciència del pas del temps. “En aquest assaig el cos és el llibre i el tatuatge, el punt d’entrada a una narració sobre la cultura i el present, des d’allò més autobiogràfic”, sosté el jurat que li ha concedit el premi.

El mateix autor, col·laborador de diverses revistes culturals i editor de H & O, ha explicat en roda de premsa que el fet de tatuar-se li va generar unes quantes preguntes. “Em va resultar fascinant, i vaig trobar en l’assaig una porta d’entrada a fer-me’n d’altres”, sobre les quals creu que no hi ha una resposta unilateral, ja que hi ha “tants motius com autobiografies”. En el seu cas, afirma que va entrar “tard” en aquest món, quan ja tenia trenta anys, però de fet considera que cada vegada hi ha més persones que es tatuen a edats avançades. Cada una de les marques que porta impreses a la pell li ha servit per estructurar l’assaig en diversos temes, com ara el cos com a “instal·lació artística”, la creativitat que hi ha en cada dibuix, la recuperació del ritual o la idea de la construcció d’un mateix “com a marca”, que relaciona amb altres factors com ara “l’ego, la vanitat o l’individualisme”. En aquest sentit, admet que al llibre s’hi fan presents les contradiccions: “Ens tatuem per moltes raons, i no comparteixo les de tothom.”

Tot i que Suau deixa clar que la sensació que busca s’acosta a la d’una “festa”, a Curar la piel hi ha bolcat part del seu jo més íntim. “En un moment determinat, s’hi cola un període de la meva pròpia vida que combina la mort del meu pare amb altres crisis afectives”, reconeix, encara que “sense perdre la perspectiva” d’un projecte volgudament “obert i flexible”.