Arts escèniques

ÒPERA

John Adams explora Shakespeare al Liceu

John Adams, compositor d’Antony & Cleopatra, dirigirà per primer cop la seva òpera, en què explora la literatura de Shakespeare. Ho farà al Liceu, des del 28 d’octubre fins al 8 de novembre (sis úniques funcions). L’òpera s’inspira en la relació al cim del poder entre Marc Antoni i Cleòpatra. El llibret va ser un encàrrec que es va estrenar l’any passat amb motiu del centenari de la San Francisco Opera. El Liceu ofereix l’estrena europea d’un títol que ha coproduït juntament amb San Francisco i el Metropolitan de Nova York.

Adams admet que és el primer cop que s’inspira en un fet de fa 2.000 anys, quan habitualment parla de fets recents. Li va interessar l’amor d’Antoni i Cleòpatra, perquè van viure un amor adult (a diferència del de Romeu i Julieta i El somni d’una nit d’estiu, per exemple): ella havia estat mare feia deu anys i era una dona molt instruïda que havia de vigilar les contínues traïcions d’una cultura que s’estava descomponent. Per contra, Antoni és un militar que representa Roma i que arriba a Egipte a passar-s’ho bé, com els ciutadans d’avui “que es traslladen a Florida o a Barcelona” a gaudir d’una platejada vellesa. Hi ha un tercer protagonista en discòrdia, Cèsar, al qual sembla que tots els favors li somriguin. Adams deia irònic que sembla que tot el que faci Antoni sigui un error, mentre que Cèsar sempre surt airós de tots els passatges. El compositor, resident a San Francisco, es compara amb l’èxit dels creadors de YouTube, Facebook i Twitter, “que sempre tenen la raó, com el Cèsar jove”.

En el repartiment del Liceu repeteix el baríton Gerald Finley fent d’Antoni, com a San Francisco (“va ser una celebració l’estrena; però en John Adams no ho vol dir perquè és massa humil”). Adams recupera la soprano Julia Bullock, que ja havia cantat amb Finley en la gravació de Doctor Atomic, del mateix compositor. Completa la paleta el tenor Paul Appleby, en el rol de jove Cèsar.

És molt poc habitual que un compositor hagi dirigit la seva pròpia òpera al Liceu. El director artístic, Víctor García de Gomar, cita casos com ara Igor Stravinsky, Manuel de Falla i Eduard Toldrà. “Mai tinc la sensació que la conec, fins que la dirigeixo”, diu Adams. Respecte a l’estrena de San Francisco, ha retallat una mica la partitura original de dos actes (amb una durada propera a les tres hores).

És la primera vegada que Adams s’atreveix amb Shakespeare (després d’alguna cita de Macbeth a Girls of the Golden West (2017), una òpera en què parlaven dels buscadors d’or que, segons la documentació apareguda, en els temps de descans recitaven Shakespeare). La paradoxa els va servir per posar-hi una nota de contrast: que els protagonistes de la febre d’or, bruts i enfangats, recitessin poesia.

Per a la directora d’escena, Elkhanah Pulitzer, està sent molt constructiva la revisió de l’òpera, amb la incorporació de Bullock aquests dies d’assaig. Els dos protagonistes representen dues cultures diferents. És acceptant la diversitat que poden crear una cultura més rica, una ensenyança que topa amb la realitat d’aquests dies amb la pugna entre Israel i Palestina a la Franja de Gaza. L’obra s’inspira en una pel·lícula de Hollywood que adapta la història original, als anys trenta del segle passat. Amb espais d’art-déco, es comprova la vulnerabilitat de dos líders fantàstics que tenen conflictes interns propis. Per això, per Finley, “és una obra molt contemporània”. Hi ha la màscara que utilitzen per representar el poder, i hi ha les persones humanes que viuen en la intimitat. La mirada de Cleòpatra fuig de la misogínia de les adaptacions habituals, que la hipersexualitzen i la converteixen en un monstre manipulador.

Com sona la música de John Adams? Ell admet haver tingut una influència minimalista des dels inicis, però sempre s’ha interessat per posar-se en la pell del públic que escolta les seves partitures. Ara, no pretén simplificar la complexitat compositiva, ni doblegar-se a la cadència del vers de Shakespeare. Admet que en la primera funció hi ha una certa barreja “entre il·lusió i confusió” (recomana anar a una segona funció per assimilar millor el text, la música i l’escena). Ara, aconsegueix emocionar. Per Bullock, “la música d’Adams fa ballar”, tot i que admet que aquesta òpera furga de manera més profunda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.