Cinema

Cinema català

Més films i més dones

La llista de candidates als pròxims premis Gaudí arriba a la xifra rècord de 81 pel·lícules, un 48% de les quals han estat dirigides per directores

La versió original catalana torna a arribar al 40% de la producció cinematogràfica

La mitjana de pressupost del cinema en català ha pujat fins a 1,4 milions d’euros, el doble de fa dos anys

El sector audiovisual guanya múscul amb més produccions i augment dels pressupostos

Els pre­mis Gaudí es lliu­ra­ran el 2 de febrer del 2024 en un any rècord de par­ti­ci­pació, amb 81 pel·lícules can­di­da­tes. La set­zena edició marca a més un màxim històric d’un 48% de pel·lícules diri­gi­des per dones (35% l’any pas­sat), i el cinema en versió ori­gi­nal cata­lana recu­pera ter­reny, amb un 40,8% de pro­duc­ci­ons (32,76% el 2022 i 41,5% el 2021). Les xifres les va fer públi­ques ahir l’Acadèmia del Cinema Català, que al ves­pre va cele­brar la seva tra­di­ci­o­nal cita de tar­dor, la Festa de Can­di­da­tes, a l’Antiga Fàbrica Damm de Bar­ce­lona.

En un any excep­ci­o­nal, l’anàlisi de les dades que ha fet l’Acadèmia del Cinema Català revela altres fites remar­ca­bles: el pres­su­post mitjà de les pel·lícules en versió ori­gi­nal cata­lana s’ha dupli­cat en dos anys, ha pas­sat de 720.000 euros el 2021 a 1,4 mili­ons enguany; la mit­jana dels pres­su­pos­tos de pel·lícules sig­na­des per dones direc­to­res arriba als 2,2 mili­ons d’euros, per sobre de la dels films diri­gits per homes (1,3 mili­ons), i en l’apar­tat de llarg­me­tratge ani­mat es bat el rècord amb cinc títols aspi­rants. Aquest any aspi­ren a aquest premi Gaudí Robot Dre­ams, de Pablo Ber­ger; Mòmies, de Juan Jesús García Galocha, Galo; Hea­vies ten­dres, de Joan Tomàs Mon­fort; Hanna i els mons­tres, de Lorena Ares, i Dis­pa­ra­ron al pia­nista, de Fer­nando Tru­eba i Javier Maris­cal. Hi ha hagut anys amb un sol can­di­dat i el 2020 i el 2021 no n’hi va haver cap.

El nom­bre de llarg­me­trat­ges de ficció en versió ori­gi­nal cata­lana (VOC), que aspi­ren al Gaudí a la millor pel·lícula, puja a 13, en aquesta edició, només un per sota de l’edició del 2020. Però els dos anys següents, el 2021 i el 2022, els llargs en VOC havien cai­gut a sis. Els llarg­me­trat­ges de ficció en altres llengües, en canvi, han pujat de 15 el 2021 a 25 el 2024. La suma de llargs de ficció marca un rècord, el 2024, amb 38 títols. En total, hi ha 81 can­di­da­tes, inclo­ent-hi llargs de ficció i ani­mats, docu­men­tals, curt­me­trat­ges i pel·lícules per a tele­visió. Cal tenir en compte que en els apar­tats de docu­men­tals i curts es fa una tria per part d’una comissió inde­pen­dent nome­nada per l’acadèmia, però els ins­crits (24 i 81, res­pec­ti­va­ment) també repre­sen­ten un rècord. El crei­xe­ment de l’acti­vi­tat en el sec­tor audi­o­vi­sual, fruit en part de l’incre­ment dels ajuts públics, es fa evi­dent en aquesta edició.

La pri­mera volta de les vota­ci­ons dels acadèmics comença demà. La lec­tura de nomi­na­ci­ons als Gaudí tindrà lloc a la Pedrera el 12 de desem­bre i la gala es farà el 4 de febrer i tor­narà al parc del Fòrum, al CCIB-Cen­tre de Con­ven­ci­ons Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona. Serà pre­sen­tada per la peri­o­dista i humo­rista Maria Rovira i per la guio­nista i mono­lo­guista Ana Polo, cre­a­do­res del popu­lar pòdcast Oye Polo.

Esce­nari obert

Després de l’edició del 2023, cele­brada a la Sala Oval del MNAC i mar­cada per la victòria de la gran favo­rita, Alcarràs, aquest any l’esce­nari es pre­senta més obert. Entre els llarg­me­trat­ges de ficció en VOC de la set­zena edició hi ha Els encan­tats, d’Elena Trapé; Cre­a­tura, d’Elena Martín Gimeno; Saben aquell, de David Tru­eba; La imatge per­ma­nent, de Laura Ferrés Moreno; Quest, d’Anto­nina Obra­dor; Uni­corns, d’Àlex Lora, i Ruta sal­vatge, de Marc Recha. En altres llengües –prin­ci­pal­ment en cas­tellà, com és habi­tual–, des­ta­quen els llarg­me­trat­ges 20.000 espe­cies de abe­jas, d’Esti­ba­liz Urre­sola; Un amor, d’Isa­bel Coi­xet; Las bue­nas compañías, de Sílvia Munt; Upon Entry, d’Ale­jan­dro Rojas i Juan Sebastián Vásquez; El maes­tro que pro­metió el mar, de Patri­cia Font... La soci­e­dad de la nieve, de J.A. Bayona, no dis­posa de pro­ducció cata­lana i només pot concórrer com a pro­ducció euro­pea als pre­mis. En les pel·lícules per a tele­visió, aquest any només hi ha dues can­di­da­tes: Quico Saba­ter, sense destí, de Sílvia Quer, i Miró, d’Oriol Fer­rer.

El cinema català ha gua­nyat múscul. Dels 38 llarg­me­trat­ges de ficció, n’hi ha sis que igua­len o superen els 3 mili­ons d’euros de pres­su­post; un en català, Saben aquell, i cinc en versió ori­gi­nal cas­te­llana: La con­ta­dora de películas, El cuco, El favor, La niña de la comunión i Las bue­nas compañías.

Retorn al CCIB
La gala de la 16a edició dels premis Gaudí se celebrarà el diumenge 4 de febrer del 2024. Després de dos anys a la sala Oval del MNAC, la cerimònia torna al parc del Fòrum, al CCIB-Centre de Convencions Internacional de Barcelona, amb un auditori amb 2.341 seients. Presentaran la gala Maria Rovira i Ana Polo, creadores del pòdcast ‘Oye Polo’.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia