Els premis Ciutat de Gandia “resisteixen i resistiran”

Un any més es presenten a Barcelona les edicions dels dos premis Ciutat de Gandia –que es van fer públics al juny–, abans del lliurament el dissabte 18 de novembre, en el transcurs d’un acte que se celebrarà a la capital de la Safor, en el context de la Tardor Literària.

La regidora de l’Ajuntament de Gandia, Balbina Sendra, i Toni Ordiñana, director de l’IMAB, comenten que se senten “com en una illa”, ara que a València impera la dreta i l’extrema dreta i a Gandia manen els progressistes. “Encara que algun dia canviï el color polític, els premis de Gandia, la llengua i la cultura resisteixen i resistiran”, diu Sendra.

L’editor Jordi Cornudella insisteixique val molt la pena visitar Gandia per gaudir del seu ric teixit cultural. Ell presideix el jurat, format per Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón i Simona Škrabec, que va concedir el 61è premi de poesia Ausiàs March a Eduard Olesti per l’obra Un cowboy crepuscular (Edicions 62).

El jurat va valorar “la força imaginativa dels poemes, el to vindicatiu del conjunt i la potència d’una veu poètica que no s’encalla en el que és privatiu d’un individu aïllat, sinó que assumeix a plena consciència una alta càrrega generacional”.

Eduard Olesti, que té 28 anys, és graduat en filologia hispànica i una figura molt activa també en les disciplines de teatre i art conceptual, va debutar en poesia guanyant l’any passat el premi Amadeu Oller amb el poemari Sarcop.

Cornudella opina que Olesti “no té un jo líric”. “Aposta per una poesia molt directa, gens refistolada.” Sobre la seva veu poètica, Olesti assegura que l’ha de dur “fins al final, fins a destruir-la”. “L’amor de què parlo té deixos místics, deixar de ser individu i esdevenir ciutat o color”, hi afegeix.

El jurat del 45è premi Joanot Martorell de narrativa, format per Víctor Labrado, Valèria Gaillard, Martí Domínguez i presidit per Pilar Beltran, va triar la novel·la El silenci dels astronautes (Edicions 62), de Laia Fàbregas. Nascuda a Barcelona el 1973, Fàbregas és llicenciada en belles arts i entre el 1997 i el 2008 va viure a Holanda. El 2008 va debutar en literatura amb la novel·la La nena dels nou dits. Després ha publicat La llista (2010), Dies de cel groc (2013) i No escriuré la teva història (2021). Des del 2012 dirigeix i fa classes al Laboratori de Lletres.

“Utilitza un ampli ventall de veus i recursos i planteja temes com ara què és la normalitat, l’ètica mèdica i el dol per un nonat”, comenta Beltran.

El 2008, la Rita no parla a l’escola i no calla quan és a casa. Se’n diu mutisme selectiu. La seva mare viu atabalada per la feina i pel pes d’una ferida encara oberta. Quan la Rita descobreix la història d’un nen americà que va viure 12 anys tancat en una bombolla de plàstic, es crea un vincle més enllà del temps i l’espai que ajudarà mare i filla a sortir dels seus aïllaments.

“Mai tinc clar cap on vaig quan començo a escriure. En aquest cas vaig partir del record d’un documental de fa més de vint anys en què a una nena d’uns 6 anys que no parlava per timidesa li donaven microdosis de Prozac”, explica l’autora. “Així va sortir la Rita i després la seva mare, que va perdre un fill al cinquè més de gestació i no va poder fer el dol”, un fet autobiogràfic, explica Fàbregas. “La tercera veu és un diàleg entre la Rita i David Vetter, el nen que va viure dins d’una bombolla; un diàleg que mostro en format teatral”, conclou Fàbregas.