Llibres

Elisabet Riera

Novel·lista

“Per mi era fonamental connectar amb la bellesa”

L’estil de l’escriptura és fonamental, més important i tot que el tema de què pugui tractar el llibre

Eli­sa­bet Riera va néixer a Bar­ce­lona el 1973 però fa deu anys que viu a Ter­ra­des, a l’Alt Empordà. És peri­o­dista de for­mació i va ser direc­tora de revis­tes del Grup RBA fins que el 2016 va fun­dar la seva edi­to­rial, Wun­derkam­mer. “Par­tint del tronc del Roman­ti­cisme, publico les seves bran­ques: sim­bo­lis­tes, deca­den­tis­tes, poe­tes maleïts, sur­re­a­lis­tes, ocul­tis­tes, psi­co­lo­gia pro­funda...”, explica Riera.

Una vegada va ser estiu tota la nit és la seva sisena novel·la i té tres línies argu­men­tals que es tre­nen. Amb un informe mèdic a les mans, una dona deci­deix empren­dre sola un viatge a peu, d’un extrem a l’altre de les Albe­res, a l’hivern. Seguint el ras­tre fugi­tiu de la tro­bai­ritz medi­e­val Alba de Pera­lada i acom­pa­nyada per les notes romànti­ques del Viatge d’hivern, de Schu­bert. Deixa enrere tot el que ha estat fins lla­vors per enca­rar-se a pre­gun­tes sobre l’amor, la mort i el coratge d’estar viu.

Les seves novel·les són de gèneres força dife­rents, oi?
Em fixo poc en el gènere a l’hora d’escriure, tam­poc en les eti­que­tes. Els meus lli­bres són dife­rents entre ells perquè no m’agrada repe­tir for­mes ni temes, almenys no de manera evi­dent. Quan una història o una veu se’m planta al cap, la segueixo i provo de donar-li el millor embol­call pos­si­ble.
L’obra fa l’efecte que té una càrrega auto­bi­ogràfica...
Tota novel·la té un punt de par­tida auto­bi­ogràfic, és impos­si­ble no fer-ho. Fins i tot Efendi, la meva novel·la ante­rior, que s’ha eti­que­tat com a dis­to­pia, té un punt de par­tida auto­bi­ogràfic. Passa com en els som­nis: tot el que hi surt parla de nosal­tres. Però és el menys impor­tant de la novel·la, és només una excusa per par­lar de temes més uni­ver­sals i interes­sants.
A l’obra narra un viatge, a peu, en plena natura i con­tra els ele­ments. El camí exte­rior i l’inte­rior, l’evo­lució del per­so­natge...
Escric seguint la veu i les neces­si­tats que marca el text. En aquest cas, molt influïdes pel Viatge d’hivern, de Schu­bert, que és pre­ci­sa­ment un viatge a peu. És d’aquí d’on va par­tir la idea del viatge que uneix les treus veus i els tres temps que es tre­nen al text.
I per què aquesta peça?
La dec haver escol­tat cen­te­nars de vega­des, i diver­ses en directe a la Schu­bertíada de Vila­ber­tran, que, per l’entorn on se cele­bra, és on se’m va acu­dir rela­ci­o­nar el Viatge d’hivern amb les tro­bai­ritz medi­e­vals. És una peça emi­nent­ment romàntica, que parla de la soli­tud i el coratge de seguir el propi camí, al marge de les opci­ons majo­ritàries. La vida com a obra de risc. El meu text parla d’això i, per tant, hi ha una afi­ni­tat natu­ral.
I la ter­cera línia argu­men­tal és la figura d’Alba de Pera­lada...
Alba de Pera­lada és una síntesi, inven­tada, de les divuit tro­bai­ritz reals de què se’n té constància. És plau­si­ble que si hi va haver tro­bai­ritz a l’altra banda dels Piri­neus n’hi hagués també a aquesta banda. Per tant, Alba de Pera­lada és la recre­ació d’una pos­si­ble tro­bai­ritz cata­lana. Els ver­sos d’Alba de Pera­lada els he cons­truït a par­tir dels ver­sos que ens han lle­gat aques­tes tro­bai­ritz occi­ta­nes. Com a mínim hi ha inse­rida al text una estrofa o un vers de cada una d’elles. Volia que hi sor­tis­sin totes, encara que fos indi­rec­ta­ment, com a manera de retre’ls home­natge. Són les nos­tres pri­me­res poe­tes­ses.
Però no només hi ha ver­sos d’elles, em penso...
He fet el mateix amb els ver­sos del Viatge d’hivern per tal que les tres veus i els tres temps des dels quals parlo es fon­gues­sin en un de sol. Ho he fet perquè per­ta­nyen a la mateixa tra­dició literària: fin’amors, Roman­ti­cisme i lite­ra­tura mística/devo­ci­o­nal, que és el que encarna, en mode con­tem­po­rani, la nar­ra­dora del pre­sent. És una tra­dició literària i vital amb la qual m’iden­ti­fico, i crec que és el que rei­vin­dica aquest lli­bre, prin­ci­pal­ment.
I vostè n’escriu, de poe­sia?
Sí. Per ara no he publi­cat cap lli­bre de poe­mes, tot i que en tinc un en cons­trucció... lenta.
El viatge en soli­tud faci­lita i obliga a la intros­pecció, però també per­met obser­var amb més detall. L’estil nar­ra­tiu i les des­crip­ci­ons són magnífics.
L’estil de l’escrip­tura, per mi, sem­pre és fona­men­tal. I et diria que més impor­tant i tot que el tema de què pugui trac­tar. Dono molta importància al ritme, a la musi­ca­li­tat, a cada paraula con­creta i a les imat­ges. En aquest lli­bre per mi era fona­men­tal con­nec­tar amb la bellesa. I el to líric me l’han donat els poe­mes de les tro­bai­ritz i els lieds del Viatge d’hivern. Aquest estil és apli­ca­ble a qual­se­vol gènere lite­rari. Ara tre­ba­llo en un assaig sobre els éssers alats –que ha rebut una beca Fines­tres– i l’escric des d’una mirada i amb un to emi­nent­ment lírics.
És un lli­bre ple de bellesa i de capes de lec­tura i amb una exigència intel·lec­tual alta...
Sí, es poden fer molts tipus de lec­tura d’aquest text. Es pot lle­gir des de la veu del pre­sent, d’una dona que emprèn un viatge de trans­for­mació a peu per les Albe­res en un moment cru­cial de la seva vida, seguint el ras­tre de la tro­bai­ritz Alba de Pera­lada. Es pot lle­gir com un home­natge a les tro­bai­ritz o al Viatge d’hivern –l’estruc­tura del lli­bre segueix fidel­ment l’estruc­tura dels 24 lieds de la peça de Schu­bert–. Però crec que la lec­tura més pro­funda ens porta a una rei­vin­di­cació del Roman­ti­cisme com a posició vital enfront del mate­ri­a­lisme actual, i a la pro­posta de recu­pe­rar l’ànima del món pel camí de recu­pe­rar l’ànima indi­vi­dual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia