"Ja som aquí"

Ara sí que sí. Fa temps que par­lem del desem­bar­ca­ment a Frank­furt, però l’autèntic ball de male­tes va començar ahir i con­ti­nuarà aquest matí, de manera que avui a la tarda la Cata­lu­nya edi­to­rial en pes es con­cen­trarà al cen­tre de con­gres­sos de la fira ale­ma­nya, on s’obrirà ofi­ci­al­ment el cer­ta­men d’aquest any. Hi pren­dran la paraula, en nom de la cul­tura con­vi­dada, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, i l’escrip­tor Quim Monzó, que farà “un dis­curs o el que sigui”, com va avançar ahir el direc­tor de comu­ni­cació de l’Ins­ti­tut Ramon Llull, Antoni Batista. O sigui, que el par­la­ment ho serà tot menys con­ven­ci­o­nal.

Jus­ta­ment, una foto de Quim Monzó ser­via per il·lus­trar ahir un arti­cle del diari Frank­fur­ter All­ge­meine en què, als ulls d’una anal­fa­beta en ale­many, des­ta­ca­ven les parau­les kata­la­nisc­hen, Kata­lo­ni­ens i Kata­la­nisch, entre d’altres mots amb idèntica arrel eti­mològica. La mateixa columna també feia referència a la recent polèmica entre Cris­tina Peri Rossi i Cata­lu­nya Ràdio: l’emis­sora va pres­cin­dir de les col·labo­ra­ci­ons de l’escrip­tora uru­gua­iana pel fet que no s’expres­sava en català. Pot­ser aquest és un detall poc sig­ni­fi­ca­tiu, però tot sem­bla indi­car que la imatge que la premsa ale­ma­nya i inter­na­ci­o­nal aca­barà pro­jec­tant dels cata­lans estarà esquit­xada (i, en alguns casos, ter­gi­ver­sada) per les dis­cus­si­ons lingüísti­ques. Què hi farem, no ens en podem esca­par. Alguns mit­jans espa­nyols també han inter­pre­tat com han vol­gut les decla­ra­ci­ons que va fer diu­menge l’expre­si­dent Pas­qual Mara­gall en relació a l’absència d’autors en cas­tellà a la fira.

Els peri­o­dis­tes que han arri­bat a Frank­furt amb prou ante­lació es dedi­ca­ven ahir a enviar cròniques de les que ser­vei­xen per jus­ti­fi­car el sou i escal­far l’ambi­ent. Els més mati­ners van poder visi­tar l’expo­sició del Museu d’Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona (Macba) al Frank­fur­ter Kunst­ve­rein, que es va inau­gu­rar al ves­pre amb la presència de Josep Bar­galló, Joan Manuel Tres­ser­ras, Joan Saura, Ernest Benach i el direc­tor del museu, Manuel Borja-Villel. Entre els artis­tes que donen forma i color a la mos­tra hi ha Tàpies, Oteiza, Pala­zu­elo, Dubuf­fet, Mic­haux, Mun­ta­das, Aballí, Pazos, Pere Por­ta­be­lla, Bro­odt­ha­ers i Pedro G. Romero. “És com el Macba però en for­mat de but­xaca”, deia un col·lega més acos­tu­mat a par­lar de lli­bres que de pin­tu­res.

Sens dubte, el plat fort de la presència cata­lana a Frank­furt es tro­barà dins mateix del recinte firal de 2.500 metres qua­drats, en què cada any el con­vi­dat d’honor té l’opor­tu­ni­tat d’expli­car-se i mos­trar-se al món. L’expo­sició Cul­tura cata­lana: sin­gu­lar i uni­ver­sal, produïda pel CCCB i estruc­tu­rada en tres blocs temàtics, afron­tava ahir l’assaig gene­ral amb prou opti­misme per part dels seus res­pon­sa­bles. “Està que­dant càlida, didàctica i molt més impac­tant que les exhi­bi­ci­ons de les cul­tu­res con­vi­da­des d’anys ante­ri­ors”, deia Xavier Pla, crític lite­rari de l’AVUI i comis­sari de la part dedi­cada a la cul­tura cata­lana actual. “Sor­prendrà per la seva cali­desa i per la plu­ra­li­tat de veus, de llen­guat­ges artístics i de sen­si­bi­li­tats. Tot­hom s’hi podrà veure repre­sen­tat”, asse­gura el comis­sari. Pla està espe­ci­al­ment orgullós de les qua­tre peces cine­ma­togràfiques que fir­men Cesc Gay, Maria Ripoll, Marc Recha i Isaki Lacu­esta: “Són mira­des con­tem­porànies que sobre­viu­ran a l’expo­sició”. També des­taca les vint entre­vis­tes a escrip­tors cata­lans i les “veus còmpli­ces i sense pre­ju­di­cis polítics” de Jorge Semprún, Tahar Ben Jelloun, Colm Tóibín, Juan Goy­ti­solo i Monika Zgus­tova.

El segell del CCCB és tota una garan­tia a l’hora de pro­duir expo­si­ci­ons. De tota manera, a última hora hi ha hagut els ine­vi­ta­bles pro­ble­mes de segu­re­tat i de mun­tatge que, amb sort, esta­ran resolts aquesta tarda quan arribi el moment crític d’alçar-ne el teló.

Ja fora de la fira, la cul­tura cata­lana es pre­sen­tarà en soci­e­tat a la ciu­tat ale­ma­nya amb l’espec­ta­cle inau­gu­ral del pro­jecte Frank­furt 2007, que es farà avui de dos quarts de nou fins a les deu de la nit i que es retrans­metrà en directe per TV3. Joan Ollé ha assu­mit el repte de “resu­mir molts segles de vida, cos­tums i llen­gua –des de les Homi­lies d’Organyà fins avui– en el temps de jugar un par­tit de fut­bol”. Intuint que el cri­ti­ca­ran per haver dei­xat de banda gent impres­cin­di­ble i per haver des­ta­cat noms que més d’un opi­narà que no calien, Ollé es defensa: “No és fàcil por­tar la pàtria a escena perquè cadascú té la seva”.