Experiència elgariana

En una força previsible temporada Palau 100 on, fins el dia d’avui, s’han pogut escoltar importants orquestres com ara la London Symphony Orchestra sota la direcció d’Antonio Pappano, aquest dimarts va arribar el torn de l’Orquestra Nacional de Lió sota la direcció del danès Nikolaj Szeps-Znaider (Copenhaguen,1975), el conegut i reputat solista de violí que, de fa uns anys, esmerça esforços en la direcció, actualment com a director de l’esmentada orquestra lionesa. L’estrany és que la visita al Palau de la Música arribés a l’endemà que la mateix orquestra ho fes a L’Auditori fent una Novena de Beethoven amb la participació de l’Orfeó Català dins de la temporada Ibercamera. La inevitable pregunta que sorgeix és preguntar-se si aquesta orquestra francesa és tan reeixida per participar en cicles i equipaments diferents amb tan sols un dia de diferència a la ciutat comtal.

Vistos els resultats, podem dir que es tracta d’una formació amb projecte, ordenada, so estructurat, però que no forma part de la champions league d’orquestres europees. Això no treu que no sabés treure partit del seu paper al costat del violinista israelià Pinchas Zukerman (Tel-Aviv, 1948) en la interpretació d’un dels concerts més esperats per alguns d’escoltar a Barcelona: el Concert per a violí en si menor, opus 61 (1910) d’Edward Elgar (1857-1934), una obra que bé mereixeria una presència més gran en les nostres programacions. Haver-ho pogut fruir va ser una veritable experiència elgariana i oferta per un gat vell com Zukerman va donar la dimensió de coneixença i maduresa que requereix una obra com l’esmentada.