Dibuixant de guerra i caçador de fotos

Ramon Casas el va retratar cansat, amb els ulls mig tancats i la pell pansida impròpia d’un home a la cinquantena, a les portes de la mort. Això sí, continuava lluint les celles salvatges, el bigoti gruixut de puntes corbades cap a dalt i la barba frondosa amb què havia irromput de jove a l’escena artística, primer com a pintor i després com a dibuixant. Amb aquest aspecte extravagant i misteriós, Josep Lluís Pellicer (1842-1901) estava predestinat a ser un personatge singular de Barcelona. I ho fou en un munt d’àmbits, en el de la seva pròpia creació, i també en l’activisme cultural i polític, d’idees avançades i catalanistes. Fundador de l’Institut Català de les Arts del Llibre, director del Museu de Reproduccions, autor del cartell de l’Exposició Universal del 1888... Era la flor i nata del món de l’art.

El seu recorregut vital i artístic donaria per a una bona exposició, i potser l’estímul per fer-la algú el trobarà ara a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), on s’allotja (fins al 19 de maig) una mostra que revela una faceta més desconeguda, la de col·leccionista de fotografies. En va atresorar més de 1.400, datades entre 1860 i 1890, amb un objectiu ben definit, que era utilitzar-les com a font d’inspiració per als seus dibuixos, molts dels quals els va crear per il·lustrar cròniques periodístiques. Pellicer va ser un reputat reporter gràfic de la premsa madrilenya i barcelonina. Les gestes més celebrades les va dur a terme com a corresponsal de guerra, de l’última carlina (1872-1876) i de la russoturca (1877-1878), enviat per la revista La Ilustración Española y Americana.

Fill de mestre d’obres i, per tant, de família humil, va començar a descobrir món quan va viatjar a Roma per completar la formació artística, que havia iniciat a Barcelona sota el mestratge de Ramon Martí Alsina (que acabaria sent el seu sogre). París, la capital mundial de l’art, va ser un dels seus feus i el lloc que va proporcionar més fotografies a la seva col·lecció. Eren d’autors, la majoria anònims, que s’anunciaven com a fotògrafs per a artistes, perquè el material que realitzaven estava expressament concebut per aportar-los idees del món real. “També es coneixien com a fotografies del natural. Als artistes els servien de model i a vegades fins i tot les calcaven”, explica Rafel Torrella, comissari de l’exposició i artífex d’una investigació que ha permès traçar correspondències entre l’obra de Pellicer i les imatges que va reunir, heterogènies en temes (paisatges urbans i rurals, estudis del cos nu, tipus ètnics, escenes bèl·liques, boscos, animals…) i en geografies (França, Itàlia, Anglaterra, Noruega, Suïssa... i diversos països d’Orient, l’exotisme en voga a l’època).

A Barcelona es coneix un sol establiment que comercialitzava aquest tipus de fotografies, la llibreria Española, a la Rambla. I també està documentat un sol fotògraf que s’hi dedicava, el reusenc Josep Maria Cañellas, si bé tenia el negoci a París. Cañellas va respondre a un encàrrec de fer un àlbum de l’Empordà i Pellicer n’hi va comprar algunes còpies. Però el cert és que la presència d’imatges de Catalunya en el seu catàleg és escassa, començant per Barcelona (de Madrid n’hi ha a pilons). A l’exposició de l’AFB es poden veure vistes de Caldes d’Estrac, Lloberola, Riells del Fai, Riudaura, Rupit, Torelló i la Vall de Bianya, signades per dos autors sobre els quals hi ha poca informació, Rafael Areñas, retratista de Barcelona, i Vicente Grivé, olotí.

Tot aquest conjunt d’imatges era un petit tresor que l’AFB tenia pendent d’estudiar des de fa temps. Van passar a ser de propietat pública per via de dues donacions. La primera, dels anys trenta, per part d’un altre dibuixant il·lustre, Apel·les Mestres. Mestres va assistir a la subhasta dels béns de Pellicer que la família, arruïnada, va organitzar un any després de la seva mort. En aquella tómbola, el dibuixant es va quedar bona part de la col·lecció de fotografies, que també va usar com a mirall per fer la seva obra (mentrestant, la Junta de Museus va adquirir la part del llegat de reporter de guerra, avui conservat al MNAC). El 2009, l’AFB va rebre la segona donació, un altre lot de fotografies que havien romàs en mans dels hereus.