Patrimoni

El mural d’Anyós és a França

Els investigadors Carles Mancho i Cristina Tarradellas han localitzat en una col·lecció privada un fragment de la pintura romànica que decorava l’església andorrana, arrencat el 1932 Fins ara els estudiosos només coneixien la peça per fotografies en blanc i negre i li havien perdut la pista des de mitjan anys cinquanta

Barcelona, Madrid, els Estats Units i de nou a Europa: el periple d’aquest fresc ha sigut intens

Els his­to­ri­a­dors de l’art Car­les Mancho i Cris­tina Tar­ra­de­llas, pro­fes­sors de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB) i de la Uni­ver­si­tat de Lleida (UdL), res­pec­ti­va­ment, han loca­lit­zat en una col·lecció par­ti­cu­lar fran­cesa un frag­ment de les pin­tu­res murals romàniques de l’església andor­rana de Sant Cristòfol d’Anyós. Només es conei­xia per foto­gra­fies en blanc i negre; la més antiga, un cop ja va ser arren­cat –es creu que el 1932– i tras­lla­dat a Bar­ce­lona per ser res­tau­rat i tras­pas­sat a tela, a la Casa Amat­ller. Mancho i Tar­ra­de­llas van expli­car en primícia la tro­ba­lla en les jor­na­des inter­na­ci­o­nals que van tenir lloc a la UB, dilluns i dimarts de la set­mana pas­sada, dedi­ca­des als 900 anys de la con­sa­gració de les esglésies de Taüll. Aquests dos inves­ti­ga­dors són mem­bres del grup de recerca Ars Picta, refe­rent en pin­tura mural, orga­nit­za­dor del congrés, que va reu­nir els millors espe­ci­a­lis­tes del món.

Mancho i Tar­ra­de­llas van començar a esti­rar el fil que els por­ta­ria a la mis­te­ri­osa peça l’any 2020, però no va ser fins dijous de fa dues set­ma­nes que van veure-la per pri­mer cop. La con­dició dels pro­pi­e­ta­ris era que no podien fer pública la seva iden­ti­tat.

Aquesta pin­tura és para­digmàtica de l’enorme tras­bals que van sofrir els béns medi­e­vals quan es va des­per­tar la fal·lera col·lec­ci­o­nista a prin­cipi de segle XX. Els arren­ca­ments, no sem­pre amb fina­li­tats de sal­va­ment sinó ben sovint lucra­ti­ves, van ser sag­nants al Piri­neu. Un dels grans mal­de­caps dels experts és encai­xar les peces d’un tren­ca­clos­ques tre­men­da­ment com­plex sobre­tot en els casos en què van mar­xar de Cata­lu­nya sense dei­xar ras­tres docu­men­tals.

El peri­ple del tros de fresc de Sant Cristòfol d’Anyós, del qual no es con­serva cap imatge in situ i, per tant, no se sap si for­mava part d’un con­junt pictòric més gran, va ser espe­ci­al­ment mogut. Els estu­di­o­sos no sem­pre van poder-li seguir els pas­sos i ara feia un munt de temps que igno­ra­ven el seu para­dor. Mireia Beren­guer i Jacint Beren­guer són els que havien arri­bat a traçar amb més pre­cisió el seu iti­ne­rari, però només fins a mit­jan anys cin­quanta.

El cas és que de Bar­ce­lona es va exi­liar pri­mer, i gai­rebé imme­di­a­ta­ment, a Madrid, d’on era qui el va adqui­rir, l’anti­quari Apo­li­nar Sánchez Villalba, que segui­da­ment el va col·locar al mer­cat dels Estats Units. A l’altre cantó de l’oceà, va pos­seir-lo el mar­xant d’art Art­hur Byne. A la seva mort, el 1935, es va expo­sar al museu de Bro­oklyn amb l’objec­tiu de tro­bar-li un nou pro­pi­e­tari, sense èxit, de manera que va roman­dre en la col·lecció dels hereus de Byne. No seria fins al 1942 que sí que can­vi­a­ria de mans, aques­tes fran­ce­ses: les del baró Jean Ger­main Léon Cas­sel van Doorn, fami­li­a­rit­zat amb les deco­ra­ci­ons piri­nen­ques perquè posseïa des dels anys trenta el gros dels murals de l’església de Santa Coloma d’Andorra la Vella i un frag­ment ori­gi­nari de la cape­lla de Santa Cate­rina de la Seu d’Urgell.

La mort del baró –amb una història dramàtica: jueu, els nazis li van requi­sar part de la col·lecció, però no el mural d’Anyós– tornà a pro­vo­car més mudan­ces al patri­moni català a la diàspora. Segons la inves­ti­gació de Mancho i Tar­ra­de­llas, en una sub­hasta, el 1955 a París, la pin­tura andor­rana es va adju­di­car a l’indus­trial xoco­la­ter Léon Sala­vin i els actu­als pro­pi­e­ta­ris la hi van com­prar el 1973. Aquí s’acaba, si més no fins ara, la llarga aven­tura d’aquest fresc extret del seu emplaçament. Tants can­vis d’ubi­cació i de titu­lars han afec­tat el seu estat de con­ser­vació, no del tot bo.

Sant Cristòfol d’Anyós, a la Mas­sana, és un petit tem­ple del segle XII amb una nau de poc més de cinc metres de llarg. El seu tre­sor romànic, que embe­llia l’absis, mos­tra tres per­so­nat­ges: el cen­tral repre­senta la Mare de Déu, fran­que­jada per dos sants iden­ti­fi­cats com a sant Pere i sant Pau.

Mancho i Tar­ra­de­llas publi­ca­ran un ampli estudi de la tro­ba­lla a la revista SVMMA, de l’Ins­ti­tut de Recerca en Cul­tu­res Medi­e­vals (IRCVM) de la UB. De mica en mica es van reso­lent enig­mes de l’esquar­te­ra­ment del lle­gat antic del Piri­neu. Però el retorn de les obres és la part més com­pli­cada. L’escena d’Anyós no està a la venda i almenys de moment no podrà donar als andor­rans l’ale­gria que els va donar el con­junt pictòric expa­triat de Santa Coloma, que el govern va com­prar el 2007. De la deco­ració que orna­men­tava el tem­ple d’Andorra la Vella encara hi ha, però, un tros per loca­lit­zar, un sant Gre­gori que fins als anys cin­quanta va fer els matei­xos viat­ges pels Estats Units i per França que el d’Anyós. Podria estar ama­gat en qual­se­vol col·lecció forana amb la impre­cisa eti­queta “d’ori­gen català”, la mateixa que duia la pin­tura d’Anyós.

Un gran any
El grup Ars Picta tancarà un gran any de recerques que han conduït a extraordinàries troballes. A l’estiu, Milagros Guardia (fundadora i directora d’Ars Picta) i Juan Antonio Olañeta van fer públic que havien localitzat en una col·lecció privada de Suïssa sis pintures romàniques originàries de les esglésies de Santa Maria de Cap d’Aran, de Sant Llorenç d’Isavarre i de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia