Música

Fullejant vides de músic

Els llibres de música ocupen cada vegada més espai a les llibreries. Tot seguit, deu novetats que poden proporcionar algun bri de felicitat el dia de Reis

L’editorial Contra s’encarrega de la publicació d’una hilarant biografia dels Beatles

Els lli­bres sobre músics con­ti­nuen en auge, com ho demos­tren les nove­tats inces­sants i que, a Bar­ce­lona mateix, exis­tei­xin edi­to­ri­als que s’hi dedi­quin de forma específica. Hem fet una tria entre els molts llançaments d’aques­tes últi­mes set­ma­nes.

BOB DYLAN

És pro­ba­ble que visi­tar el Bob Dylan Cen­ter de Tulsa, obert al públic fa un any i mig, no figuri entre els plans més imme­di­ats. Queda com a con­sol, però, a un preu –això sí– de 80 euros, una volu­mi­nosa obra ano­me­nada Mixing Up the Medi­cine (Cúpula) que conté cen­te­nars de foto­gra­fies, manus­crits, pin­tu­res i car­tes inèdites del can­tau­tor nord-ame­ricà extre­tes del seu fons. Un sant grial per a dylanòfils com­ple­men­tat amb una tren­tena d’assa­jos sobre el premi Nobel a càrrec de dife­rents autors.

RICK RUBIN

Libros del Kul­trum, que enguany ha dedi­cat grans esforços a publi­car les seves nove­tats també en català, s’encar­rega de fer-nos arri­bar un assaig sobre la cre­a­ti­vi­tat fet pel cèlebre pro­duc­tor nord-ame­ricà Rick Rubin, artífex, entre mol­tes altres pro­e­ses, de la irrupció dels Beas­tie Boys i el renai­xe­ment de Johnny Cash. L’acte cre­a­tiu: una manera de ser, traduït per Martí Sales, no és de cap manera un lli­bre de memòries, però sí un pou de savi­esa ple d’interes­sants refle­xi­ons.

SER­RAT

Poques set­ma­nes abans que el noi del Poble-sec complís, el 27 de desem­bre, vui­tanta anys, va publi­car-se A propòsit de Joan Manuel Ser­rat, un assaig en què el gra­nadí Juan Ramón Iborra, que de ben petit va dema­nar als seus fami­li­ars emi­grats a Cata­lu­nya que, si us plau, li por­tes­sin els seus pri­mers dis­cos can­tats en català, res­se­gueix la tra­jectòria del can­tau­tor a par­tir de les entre­vis­tes i tro­ba­des que ha man­tin­gut amb ell des del 1973. Edita Columna, amb tra­ducció al català de Jordi Cer­vera.

TETE MON­TO­LIU

En vam par­lar, en aques­tes pàgines, fa tot just unes set­ma­nes, però es fa difícil no con­ti­nuar donant vol­tes al que Pere Pons, amb l’opinió de músics o pro­mo­tors, ha escrit sobre Tete Mon­to­liu en la “bio­gra­fia coral” ’Round About Tete (Kul­trum). És, indub­ta­ble­ment, una de les apro­xi­ma­ci­ons biogràfiques més com­ple­tes fetes a un músic català aquests últims anys i, entre els seus encerts, hi ha l’habi­li­tat per fugir de l’elogi fàcil i no esqui­var, tam­poc, les mol­tes ombres que tenia el per­so­natge.

HAR­VEY, BJÖRK I AMOS

Entos­su­dit a sub­mer­gir-se en les car­re­res de can­tants feme­ni­nes, el mares­menc Toni Cas­tar­nado –autor, fa uns anys, de Muje­res y música– recu­pera una cèlebre por­tada de la revista britànica Q l’any 1994, amb PJ Har­vey, Björk i Tori Amos de pro­ta­go­nis­tes, per ana­lit­zar la tra­jectòries d’aques­tes grans dames. S’hi apro­xima amb empa­tia però també mirada crítica. I, sobre­tot, conei­xe­ments enci­clopèdics. Publica Sílex.

RICKY GIL

Cal ser molt poc melòman per no sen­tir enveja dels con­certs que ha pogut veure el músic Ricky Gil (Brigh­ton 64) en les seves quasi cinc dècades d’espec­ta­dor. De petit, la seva mare el va por­tar, junt amb el seu germà Albert, a un con­cert de Sisa al vell Zeleste i, allà, es va encen­dre una espurna que con­ti­nua fins avui. Amb una prosa àgil i diver­tida (i una memòria... d’ele­fant), Gil reviu a Qui toca aquesta nit? (Rosa dels vents) actu­a­ci­ons (i peripècies per­so­nals), entre moltíssims altres, dels Clash, Springs­teen, Etta James, Gra­te­ful Dead, Sur­fing Sir­les, Gato Pérez i els Sex Pis­tols, cons­truint en l’exer­cici una par­ti­cu­laríssima història tant del rock com d’ell mateix.

HER­MA­NOS CUBERO

Ori­gi­na­ris de l’Alcar­ria però esta­blerts des de fa temps al Vallès, Roberto i Qui­que Cubero tenen una de les pro­pos­tes musi­cals més ori­gi­nals d’ara mateix a Cata­lu­nya, fent dia­lo­gar segui­di­llas, jotas i palo­teos amb la música dels Apa­lat­xes. Ara, després de sis dis­cos, publi­quen un Can­ci­o­nero (Pepi­tas de cala­baza) amb les seves lle­tres i tres escrits de Joan Pons, Emi­lio Gan­cedo i Elvira Valgañón.

JEFF TWE­EDY

Un músic a qui cada vegada més convé tenir en compte no única­ment per les seves cançons, sinó també pels seus tex­tos, és el líder de Wilco, que a Un mundo en cada canción (Con­tra), i una mica en la línia d’algú com Nick Horby, fa inven­tari d’una cin­quan­tena cançons (dels Repla­ce­ments, Deep Pur­ple, ABBA, Joni Mitc­hell, els Ramo­nes... i Rosalía) per posar en relleu com d’entre­lli­gada està la música amb la vida.

JOHNNY CASH
Quasi tan volu­minós com l’esmen­tat lli­bre de Dylan, La vida en letras (Kul­trum) repre­senta la pri­mera anto­lo­gia de cançons de l’ano­me­nat “home de negre”, con­di­men­tada amb foto­gra­fies pro­vi­nents de l’arxiu fami­liar i altres tre­sors desen­ter­rats.

BEAT­LES

I que no hi hagi mes, natu­ral­ment, sense nove­tats edi­to­ri­als dels Beat­les. 1, 2, 3, 4: los Beat­les mar­cando el tiempo (Con­tra) cons­ti­tu­eix una bio­gra­fia inu­sual, deta­llista i diver­tida del quar­tet de Liver­pool, escrita per Craig Brown i ava­lada per un munt de pre­mis al Regne Unit, on va ser ori­gi­nal­ment publi­cada l’any 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia