Cinc segles i mig d’enverinaments reals

Carmel Ferragud i José Ramón Bertomeu, professor titular i catedràtic, respectivament, d’història de la ciència de la Universitat de València, a més de membres de l’Institut Interuniversitari López Piñero, han publicat l’assaig Entre verins. Crims i càstigs des de l’edat mitjana fins al present, amb traducció de Maria Ferragud i editat conjuntament per Bromera i la UV. Aquest text va quedar finalista en el Premi Europeu de Divulgació Científica del 2022.

Entre verins ens endinsa en la història dels productes tòxics –arsènic, plom, cicuta...–, ens revela els seus secrets i els seus trets canviants, alhora materials i polítics. Amb una mirada rigorosa, però també didàctica i atractiva, aquesta obra presenta sis casos esdevinguts principalment en territoris de parla catalana i que s’estenen des de l’edat mitjana fins al segle XX. Amb una escriptura que barreja el relat literari i la reflexió històrica, Entre verins ens convida a entendre els aspectes socials, culturals, polítics, econòmics i científics que envolten el món dels verins.

Amb l’anàlisi detallada de sis episodis curiosos i la perspectiva històrica de llarga durada, els autors ens interpel·len i ens conviden a reflexionar sobre la complexitat del món tòxic actual. Qüestiona tòpics preconcebuts sobre els verins i, de manera més general, ens insta a explorar les intricades relacions entre la ciència, la medicina i la justícia.

El primer cas data del 1385 i té lloc a Lleida; el segon passa a València el 1442; el tercer passa a Barcelona el 1589; el quart, el 1800 a Madrid; el cinquè va tenir lloc a Torroja del Priorat el 1865, i el sisè i últim cas, a la Granja d’Escarp (Lleida), el 1935.

En diversos dels casos el verí és l’arsènic, que provoca unes reaccions que, a les diferents èpoques, són confoses amb malalties com ara el còlera. Entre els casos hi ha enverinaments més generals i anònims, pel que fa a les víctimes, com de concrets, enverinant una família amb dolços adulterats. A més dels sis casos curosament documentats, els autors parlen d’altres de similars i coetanis.

“La selecció dels casos ha obeït diversos criteris”, expliquen els autors. “El primer és oferir una visió cronològica àmplia”; el segon és que han escollit exemples de terres de parla catalana, “tant en grans capitals com en municipis aïllats”, menys el cas de Madrid. “En tercer lloc, la selecció obeeix a la qualitat de les fonts i a l’existència d’estudis especialitzats que les esmenten.” Un assaig narrat amb una amenitat que el converteix en un interessant true crime que té lloc al llarg de cinc segles i mig.