Cinema

cinema

La maldat que habita dins tots nosaltres

Les pel·lícules sobre pos­ses­si­ons demoníaques “sem­pre s’esde­ve­nen en cases gòtiques”, o són històries pro­ta­go­nit­za­des per “gent de classe mit­jana o alta que pot pagar el pas­satge d’avió a l’exor­cista des del Vaticà”, diu el cine­asta argentí Demián Rugna (Haedo, Bue­nos Aires, 1979), gua­nya­dor del pas­sat fes­ti­val de Sit­ges amb Cuando acecha la mal­dad , que arriba ara als nos­tres cine­mes. No és que no li agra­din: és fan de L’exor­cista, el gran clàssic diri­git el 1973 per William Fri­edkin. Però el cine­asta, que ja va fer tre­mo­lar la pell de l’ànima als espec­ta­dors de Sit­ges amb Ater­ra­dos, volia abor­dar aquest subgènere de ter­ror amb una pers­pec­tiva dife­rent. Ho explica en una entre­vista a El Punt Avui: “Volia fer una pel·lícula d’exor­cis­mes i em vaig plan­te­jar què passa si el posseït viu en la pobresa, enmig del no-res, no importa a ningú i el dei­xen allà posseït durant anys.”

No aborda el gènere des del punt de vista religiós, encara que hi hagi ele­ments sobre­na­tu­rals. “No temo gens el dimoni –comenta–. Mai vaig tenir por de les figu­res reli­gi­o­ses com els dimo­nis o fins i tot els fan­tas­mes. Em cau­sen molta més sen­sació de curi­o­si­tat que de por. Les meves pors són molt més ter­re­nals, com la por a la malal­tia i la por a enve­llir.” El dia­ble, tal com s’està plan­te­jant fins i tot dins de l’Església, té aquí un sen­tit metafòric: “Per mi el dia­ble és la figura inven­tada per jus­ti­fi­car o donar un sen­tit a la mal­dat que tenim tots dins, que en molta gent es mani­festa de manera més evi­dent. Vivim en un món on l’expli­cació és donar la culpa a algú. I, des de sem­pre, en la nos­tra religió s’ha donat la culpa al dimoni.”

La mal­dat té a veure, pel direc­tor, amb el tras­torn men­tal: “El mal que ens aguaita en defi­ni­tiva és la boge­ria, és més dins el nos­tre cap que en un mons­tre. Històrica­ment, els posseïts eren per­so­nes dese­qui­li­bra­des que mani­fes­ta­ven tenir un dimoni a dins, però té més a veure amb la boge­ria. La idea de com s’enco­mana aquesta boge­ria sob­tada va ser el punt de par­tida per al guió.”

‘Embic­ha­dos’

Els pro­ta­go­nis­tes són dos ger­mans (els actors Eze­quiel Rodríguez i Demián Salomón) que viuen en una casa de camp, als afo­res d’un poble remot de l’Argen­tina, i des­co­brei­xen un home posseït (embic­hado, en diuen). Des­es­pe­rats, inten­ten evi­tar que el mal s’escampi pel seu món.

La pel·lícula es refe­reix als posseïts com a embic­ha­dos i esmenta tot un seguit de cre­en­ces que no res­po­nen a cap tra­dició real. “És fruit de la meva ima­gi­nació –diu el direc­tor–. És molt diver­tit perquè fora de l’Argen­tina tots els espec­ta­dors assu­mei­xen que és una lle­genda pròpia nos­tra.”

El clima de ter­ror que s’ins­tal·la a la comu­ni­tat pot fer pen­sar en el tri­omf recent en les elec­ci­ons argen­ti­nes de l’extrema dreta, que tant s’ali­menta de les pors. “Milei s’ha cui­dat que imperi la por –refle­xi­ona Demián Rugna–. Als que no pen­sem com aquest home ens fa molta por que ven­gui el país a cor­po­ra­ci­ons, perquè ja ho està fent, i ens fa por que acabi amb la pos­si­bi­li­tat de reflo­tar un país que ja estava força mala­ment. Es va pro­pa­gar tal nivell de boge­ria que la gent el votava perquè pen­sava que no faria res del que va pro­me­tre. I ara ho està com­plint i la gent no ho pot creure. Som bojos!”El direc­tor subrat­lla que Cuando acecha la mal­dad “no és una pel·lícula d’ensurts, és un viatge tràgic, un des­cens als inferns que no et dóna cap mena de con­cessió; una pel·lícula que va asfi­xi­ant l’espec­ta­dor i enfon­sant-lo al fang fins al final.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia