Cinema

VICKY KRIEPS

PROTAGONISTA DE ‘VIAJE HACIA EL DESIERTO’

“No encaixava enlloc i la poesia em va salvar”

Interpreta l’escriptora austríaca Ingeborg Bachmann

La veterana Margarethe von Trotta ha dirigit, als 81 anys, aquest film biogràfic

La tristesa li venia de la seva comprensió de la natura humana

El fil invi­si­ble (2017), diri­git per Paul Tho­mas Ander­son, copro­ta­go­nit­zat per Daniel Day-Lewis i nomi­nat a sis Oscar, la va con­so­li­dar en el mapa del cinema inter­na­ci­o­nal de pres­tigi, però Vicky Kri­eps (Luxem­burg, 1983) es resis­teix a les eti­que­tes, com el seu petit país. També ha fet cinema comer­cial (Tiempo, de Shya­ma­lan; les dues noves ver­si­ons de Los tres mos­que­te­ros) i tre­ba­lla amb natu­ra­li­tat en tres llengües: ale­many (idi­oma matern), francès (el luxem­burguès està “entre­mig del francès i l’ale­many”, diu) i anglès. A Viatge al desert , que s’estrena avui, inter­preta l’escrip­tora austríaca Inge­borg Bach­mann (1926-1973) i hi parla fins i tot italià. Dar­rere la càmera s’hi ha posat, als 81 anys, la cine­asta ale­ma­nya Mar­ga­rethe von Trotta, que ja ha dedi­cat films biogràfics a altres per­so­nat­ges feme­nins com Han­nah Arendt i Hil­de­garda de Bin­gen.

Conei­xia Inge­borg Bach­mann?
Sí! M’agra­da­ria poder donar-la a conèixer als que no en saben res, perquè si la comen­cen a lle­gir, real­ment els espe­ren moments fantàstics. Jo la vaig conèixer d’ado­les­cent, em va aga­far per lle­gir molta poe­sia. A l’època de l’ins­ti­tut em sen­tia molt frus­trada per les lec­tu­res absur­des que ens impo­sa­ven, sense cap cri­teri; ningú t’expli­cava per què les esco­llien. Sen­tia que no encai­xava enlloc i real­ment la poe­sia em va sal­var, em va apor­tar una lli­ber­tat. La poe­sia d’Inge­borg Bach­mann és molt clara i con­creta, però alhora és molt oberta i té molt de cor. Jo sem­pre anava bus­cant coses més com­ple­xes i alter­na­ti­ves, i ho qüesti­o­nava tot. La poe­sia d’Inge­borg em mos­trava que hi pot haver altres pos­si­bi­li­tats. En certa manera arriba a ser filosòfica, va més enllà de la poe­sia.
A la pel·lícula la inter­preta com una per­sona amb un estat d’ànim can­vi­ant.
Era cone­guda pels dos estats d’ànim: per ser una per­sona molt ale­gre i per ser la per­sona més trista que et pots ima­gi­nar. Quan pre­pa­rava el paper, jo mateixa em vaig posar tan trista que vaig deci­dir dei­xar la pre­pa­ració fins que comencés a rodar, perquè, si no, m’hau­ria depri­mit. Era una per­sona tristíssima i alhora sum­ma­ment ale­gre. A la pel·lícula can­via molt de roba, es ves­teix sem­pre molt bé, amb ves­tits de colors, es maqui­lla, s’arre­gla molt bé. A mi ja m’agrada fer-ho quan repre­sento papers, però vaig pen­sar que per inter­pre­tar-la a ella era molt impor­tant. A l’època, el grup d’escrip­tors del qual for­mava part [l’ano­me­nat Grup 47, reno­va­dor de la lite­ra­tura ale­ma­nya] l’ano­me­na­ven pel sobre­nom de das Mädchen [la noia], que la va per­se­guir tota la vida. Se la conei­xia només pels pre­ci­o­sos poe­mes d’amor que escri­via. Jo crec que la tris­tesa també li venia de la seva com­prensió de la natura humana. Ella conei­xia molt bé el llen­guatge humà i sabia que coarta, que et tanca; et pot sal­var, però alhora pot ser una arma de des­trucció mas­siva. Sabia que l’ésser humà mai arriba a expres­sar real­ment el que sent, no pot donar veu als seus sen­ti­ments, i d’aquí venia també la seva tris­tesa.
A ‘El cel pro­tec­tor’, el film de Ber­to­lucci basat en el lli­bre de Paul Bow­les, els per­so­nat­ges per­den el cap al desert. En aquesta pel·lícula sem­bla que el desert la salva.
Sí, la veri­tat és que jo vaig sen­tir el mateix que Inge­borg quan vaig anar al desert a rodar, la seva ener­gia. Per a ella pot­ser el desert sig­ni­fi­cava redempció. És un espai obert, buit, i fa la impressió que et per­dona, tot i que també sem­bla que t’absor­beix. Quan Inge­borg Bach­mann va arri­bar al desert, la seva vida era un caos, i el fet que el desert l’absorbís, en certa manera li per­me­tia dei­xar de banda el seu dolor. Això no surt a la pel·lícula, però ella va aca­bar morint molt jove, abans dels 50 anys, per pren­dre pas­ti­lles con­tra el dolor, i de fet, es va cre­mar viva al seu llit. El seu dolor era tan gran que va aca­bar així. I jo crec que això és el que bus­cava al desert, que l’absorbís. Pos­si­ble­ment, per a ella també va ser com el pur­ga­tori, havia de cre­mar els pecats. Cal no obli­dar que Inge­borg era filla de nazis, i això li va repre­sen­tar un pes tre­mend. Pot­ser escri­via per pur­gar aquesta culpa que no era seva.
Pot par­lar de la seva relació amb el dra­ma­turg suís Max Frisch? Sem­bla que sen­tin amor ver­da­der i alhora és un amor des­truc­tiu.
És un tipus d’història d’amor que es dona sovint. Estan real­ment ena­mo­rats. Jo crec que quan van coin­ci­dir es van reconèixer només de mirar-se. Lite­ral­ment es van veure i van saber que s’esti­ma­rien mútua­ment. Max la va conèixer pri­mer de lle­gir-la i es va ena­mo­rar perquè es va ado­nar que en certa manera era supe­rior, intel·lec­tu­al­ment. I ella es va ena­mo­rar perquè ell la va veure, va tro­bar algú per fi que la va saber veure, i també, tal vegada, perquè ella bus­cava segu­re­tat. Això passa de vega­des en les dones, bus­quen una segu­re­tat, algú en qui recol­zar-se. Però això al final es va tor­nar en con­tra seva. Ella es va sen­tir traïda. Quan ella va des­co­brir que ell l’estava ficant en les històries que escri­via, en les obres de tea­tre, no ho va poder accep­tar. No volia ser una font d’ins­pi­ració per a les seves històries. Max Frisch havia estat casat, tenia una vida con­ser­va­dora, molt nor­mal, i pot­ser es va sen­tir atret per la lli­ber­tat d’ella: se n’anava al llit amb altres homes, feia el que volia... Però quan la va tenir a casa seva, no ho va poder accep­tar. I això a ella li va rom­pre el cor, el fet que li digués que estava amb ella, que li donava suport, i a l’hora de la veri­tat no ho fes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia