Arts escèniques

TEATRE

Carrió debuta en la tendresa amb ‘Elling’, un cant optimista a l’amistat

Des de l’humor negre a l’absurd, David Verdaguer i Albert Prat, segellen una confiança que els protegeix davant d’un món agressiu

Quarta intervenció del director a La Villarroel

El director Pau Carrió celebra haver trobat una peça que reconforti la societat. L’amistat que viuen els dos protagonistes, que es coneixen compartint una habitació d’un centre psiquiàtric, els permet superar cada dificultat que li planteja la societat. Elling és un conte d’Ingvar Ambjørnsen que va adaptar al teatre britànic Simon Bent. L’obra comença funcions aquest cap de setmana i estarà en cartell fins al 18 de febrer a La Villarroel.

Carrió, un habitual director de drames com Hamlet, Testimoni de guerra o Crim i càstig, torna al món més optimista de L’hostalera. A La Villarroel, el director ja ha signat muntatges entre l’amor i els desenganys com Començar (amb Mar Ulldemolins i David Verdaguer), sobre l’educació i les relacions de parella (Classe), i, darrerament, Cost de vida.

La producció de La Villarroel (va ser Tània Brenlle qui li va proposar el text al director, quan van decidir treballar algun muntatge per a aquesta temporada) juga entre l’humor absurd de Samuel Beckett i el surrealisme dels germans Marx. Diu Carrió que, en una de les darreres entrevistes que va concedir abans de morir el cirurgià Moisès Broggi, va sentenciar: “Si traiem del món l’amor i l’amistat, tot el que hi queda és menyspreable.” Per al director, l’amistat és una altra forma d’amor que tan aviat dona una empenta a l’altra com criticar-lo, quan es considera imprescindible. Al costat de David Verdaguer i Albert Prat (dos exmembres de la companyia el Nacional No Ens Vol que va treballar l’humor més fresc i absurd), figuren Albert Ribalta, Òscar Muñoz i Queralt Casasayas. En la peripècia dels dos companys, es troben amb altres personatges que també busquen un lloc al món on se sentin identificats i en un espai afable. Per a Carrió, aquesta obra de dos personatges quotidians demostra que “la vida més senzilla és una aventura; el món quotidià, en realitat, no és tan fàcil”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.