Jo Nesbo rebrà avui el premi Pepe Carvalho

Jo Nesbo (Oslo, 1960), l’autor de l’aclamada sèrie del detectiu Harry Hole, entre d’altres obres independents i, fins i tot, literatura infantil, està considerat el rei de la novel·la negra nòrdica. Ell, però, rebutja l’etiqueta. “Soc un narrador d’històries amb moltes influències, també de nòrdiques, però sobretot de nord-americanes. Em sento més relacionat amb Jim Thompson que amb autors nòrdics. Fins i tot estic molt més al dia de les novetats d’autors nord-americans que dels col·legues nòrdics. Per tot plegat, no em sento portaveu de la novel·la negra nòrdica; he tingut la sort que molts altres, abans, han obert tot de portes”, ha dit aquest matí en roda de premsa a la Virreina.

Ell pot ser modest, però les xifres no menteixen i les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta idiomes i ha venut més de vint milions d’exemplars a tot el món.

Aquest dies és a Barcelona perquè aquesta tarda rebrà, al Saló de Cent de l’Ajuntament, el premi Pepe Carvalho, acte principal del festival BCNegra. El jurat del premi també vol retre homenatge a la novel·la negra nòrdica, amb noms com ara Henning Mankell (premi Carvlaho 2007), Maj Sjöwall (premi Carvalho 2013), Stieg Larsson, Per Wahlöö, Arnaldur Indriðason, Karin Fossum...

Demà divendres, a les 20 h, mantindrà una xerrada sobre la seva obra amb Xavier Budó, al Mooby Bosque.

Carlos Zanón, director de BCNegra, s’ha mostrat molt satisfet de com està funcionant l’edició “amb les activitats plenes de públic i unes taules molt interessants”.

Sobre el convidat d’honor ha afirmat que “forma part d’una generació fantàstica de la novel·la negra nòrdica, però amb personalitat pròpia”. “A Jo Nesbo l’identifiques de seguida perquè ha aportat literatura a la novel·la negra sense deixar de banda la funció d’entreteniment”, ha comentat.

“És un autor generós, perquè a la trama principal, amb què altres autors ja en tindríem prou, hi afegeix tot de subtrames que enriqueixen les seves novel·les. I ens ofereix una visió de la societat nòrdica, que des d’aquí veiem idíl·lica, però també les seves clavegueres; i no ens ho explica, ho veus a través del que narra.”

Naturalment, Nesbo estava content de rebre un premi “amb el nom d’un personatge creat per un autor, Manolo Vázquez Montalbán, que va obrir camí en la novel·la negra europea”.

Jo Nesbo, a més, ha aprofitat la visita per promocionar la seva última novel·la, La casa de la nit (a Proa, en català, amb traducció de Laura Segarra, i en castellà a Reservoir Books, amb traducció de Lotte Katrine Tollefsen).

Arran de la mort dels seus pares, Richard Elauved, de catorze anys, ha anat a viure amb la seva tieta i el seu oncle al poble remot de Ballantyne. En Richard es guanya ràpidament la reputació d’inadaptat, i quan un company de classe desapareix, tothom sospita que ell n’és el responsable. Ningú se’l creu quan explica que va presenciar el que va passar amb en Tom, una escena esgarrifosa en una cabina telefònica al llindar del bosc. Ningú se’l creu excepte la Karen, una companya que anima en Richard a investigar on la policia no s’atreveix. Les pistes el porten a una mansió abandonada al bosc del Mirall i, de sobte, veu com una cara terrorífica l’observa des de la finestra. És llavors que sent com les veus comencen a xiuxiuejar-li a l’orella...

L’obra té molts elements de terror i de problemes psicològics amb fons de thriller.

Sobre com és que a La casa de la nit es decanta pel terror, Nesbo ha assegurat que torna a les seves arrels. “De petit, amb la colla, jo era el que tenia menys anys però em demanaven que expliqués històries de por, i ho feia amb veu tremolosa, perquè em fan por moltes coses, encara ara. La meva imaginació sempre em porta a llocs on passo molta por i això penso que és la benzina de la meva escriptura.”

“La casa de la nit té més influències cinematogràfiques que literàries”, opina.

Preguntat pel seu personatge fetitxe, ha dit que volia que “Harry Hole fos l’arquetip del detectiu, amb un peu al hard boiled nord-americà i l’altre a la realitat social noruega”.

“Sovint em pregunto perquè agrada tant la novel·la negra i, la veritat, no ho sé; suposo que perquè parla de la condició humana i, en això, ha substituït a la literatura religiosa, ha ocupat l’espai per parlar de temes socials”, una de les funcions d’aquest gènere que, en no rebutjar la funció d’entreteniment, encara és menystingut en molts àmbits culturals.

Sap quan serà el final de Harry Hole, però no pot avançar res, és clar. “Si us ho dic, us hauria de matar”, ha dit fent broma.

Els seus fans no han de patir per no poder-lo llegir perquè té corda per estona. “Tinc massa idees i massa poc temps per escriure-les; faig altres novel·les, però sempre torno a Harry Hole.” I també pot tornar quan vulgui a la big Barcelona, com va comentar. L’estarem esperant.