L’Any Estellés es difondrà pels Països Catalans, tot i el rebuig de les Corts Valencianes

Si les Corts Valencianes van rebutjar fa uns dies declarar el Centenari de l’Any Estellés serà la societat civil (a través de Plataforma Cívica Cent d’Estellés) la que el promourà al País Valencià. La Institució de les Lletres Catalanes compta amb més d’un centenar d’activitats escampades pel Principat i València per commemorar el centenari del naixement del poeta (Burjassot, 1924 - València, 1993).

En la mateixa línia, la comissària de l’Any Estellés, Àngels Gregori, ha lamentat que avui a València existeix “en tota regla, censura cultural i lingüística”. Aquest rebuig, comentava en la roda de premsa d’aquest migdia, “ens donen més motius per reivindicar-lo, amb el que superarem tots els límits”.

Gregori ha precisat que els objectius de l’Any d’aquest “autor prolífic que mai va deixar de reivindicar el dret a l’alegria” passen per “situar-lo de manera definitiva en el cànon de la nostra literatura”, al costat d’altres grans poetes com Carles Riba i Gabriel Ferrater. A més, es treballarà per difondre altres aspectes seus més enllà de la poesia, com la seva obra periodística, i que es fomentin traduccions a altres llengües, sense oblidar els lectors que no el coneixen, com els de les generacions més joves. Pel que fa al món editorial, l’Any Estellés impulsa l’edició d’Una tendresa oculta (Poemes escollits), de l’editorial Tres i Quatre; Oli calent del gresol de la vida, a càrrec de Josep Ballester; o Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble, de Pau Alabajos.

Per a Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, el poeta és un de “colós de talla universal, principal renovador de la poesia al País Valencià”, mentre Gregori ha apuntat que és la veu poètica “més important des d’Ausiàs March”. Enguany, el Dia Mundial de la Poesia girarà entorn del seu poema M’he estimat molt la vida. El 7 de setembre a l’auditori de Burjassot (en el dissabte més proper a la data de naixement d’Estellés) es farà el concert col·lectiu més important dedicat al poeta que, oficialment, serà també el tret de sortida de les festes, sopars i nits Estellés. S’hi convocaran tots els artistes i grups que hagin musicat Estellés. La coordinació artística la portarà el Col·lectiu Ovidi Montllor.

Un altre punt clau del programa és la Festa Estellés, simultània a Barcelona i València, el 26 de setembre, que també es repetirà a altres poblacions de les dues comunitats durant aquest mes, unes celebracions en les quals es combinen poesia i gastronomia en un ambient popular.

Es preparen alguns espectacles teatrals, com ara Coral romput amb Toti Soler i Pere Arquillué. A diferència de la dramatúrgia de Joan Ollé sobre aquest poemari al 2007, aquest recital torna a la destil·lació que va imaginar Ovidi Montllor. També el conjunt Quatre Gotes proposa una posada en escena de Recomane tenebres, primer volum de l’Obra Completa Editat el 1972. En aquesta adaptació, s’inclouen versos de Versos per a Jackeley i la celebrada Coral d’una primavera.

Fa només dos anys, amb un govern progressista que està als antípodes culturals del PP i Vox (que manen des de les darreres autonòmiques) sí que van poder reimpulsar l’Any Fuster. Ara, costarà més trobar-hi un ressò institucional tot i el suport a la Diputació de València i la d’Alacant”, agraeix Arretxe. En l’àmbit internacional, l’Institut Ramon Llull ha dissenyat actuacions per “exportar la figura del poeta i propiciar la seva traducció a altres llengües”.