Art

Fotografia

Un llibre inèdit de Català-Roca reivindica el seu idil·li amb Barcelona

El mateix fotògraf va treballar en l’edició del volum, que no va poder acabar

Enci­clopèdia i l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona han pre­sen­tat el lli­bre inèdit de Fran­cesc Català-Roca La pell de Bar­ce­lona, un volum amb dues-cen­tes imat­ges de la ciu­tat en el qual el fotògraf havia tre­ba­llat durant anys però que va que­dar arra­co­nat al seu arxiu quan va morir. Les foto­gra­fies, que mos­tren façanes, detalls i tex­tu­res en una obra de madu­resa que juga amb el llen­guatge fotogràfic, estan data­des entre els anys cin­quanta i finals del segle XX, i són tant en blanc i negre com en color. L’obra rei­vin­dica l’idil·li amb la capi­tal cata­lana amb una suc­cessió de dobles pàgines, tal com Català-Roca la va dis­se­nyar, i s’acom­pa­nya d’un segon exem­plar breu que con­tex­tu­a­litza el pro­jecte.

Els res­pon­sa­bles de l’edició han tin­gut com a pre­missa man­te­nir la fide­li­tat al pro­jecte ori­gi­nal, com­plint escru­po­lo­sa­ment el desig i els cri­te­ris de l’autor, que inclo­uen la repro­ducció de la maqueta de tapa dura que va dis­se­nyar Català-Roca, com si es tractés d’un facsímil, i el res­pecte del mateix ordre, sense foliar ni cap text que pugui con­di­ci­o­nar l’obra.

Com que la majo­ria de fotos són inèdites i les còpies en paper de la maqueta havien enve­llit mala­ment, el procés d’edició gràfica ha estat laboriós i com­plex. Ha cal­gut cer­car, nete­jar i sovint recons­truir digi­tal­ment la major part dels nega­tius. Només quan no ha estat pos­si­ble, s’ha reto­cat la còpia de paper que Català-Roca havia fet ser­vir.

La pell de Bar­ce­lona va ser tro­bada per “atzar” entre la docu­men­tació de l’Arxiu Català-Roca, actu­al­ment dipo­si­tada a l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya, i sor­tirà a la venda aquest dis­sabte. En una entre­vista amb l’Agència Cata­lana de Notícies (ACN), el fill del fotògraf, Andreu Català, ha expli­cat que el volum és l’opor­tu­ni­tat de viat­jar al segle XX a través d’algú que era “hàbil per anar pel món i sabia tro­bar els mis­sat­ges i trans­me­tre’ls”.

Entre altres imat­ges, s’hi pot veure el Monu­ment de Colom a con­tra­llum, l’Estació de França, l’exte­rior de l’actual Museu Picasso amb una peça del pin­tor, la Fun­dació Miró, el claus­tre de la Cate­dral de Bar­ce­lona i frag­ments i detalls de por­tes, pica­dors, esgra­fi­ats. “Ell va fer la tran­sició a la foto­gra­fia en color com també havia pas­sat de la càmera de pla­ques a la de rodet”, ha recor­dat Andreu Català, que ha reco­ne­gut que la Bar­ce­lona que tenia al cap el seu pare, i de la qual estava ena­mo­rat, ja no és exac­ta­ment la que veu­ria avui. “Ell hau­ria patit molt per la glo­ba­lit­zació”, ha comen­tat.

Després que el novem­bre pas­sat el Depar­ta­ment de Cul­tura adquirís el fons fotogràfic del seu pare per dos mili­ons d’euros, Català ha insis­tit que el més impor­tant d’aquest acord és que es puguin pre­ser­var els nega­tius de les imat­ges. En canvi, con­si­dera que la com­me­mo­ració de l’Any Català-Roca no ha con­tribuït a difon­dre més la feina del seu pare. “Quan veu foto­gra­fies de Català-Roca, la gent queda sor­presa, però segueix des­co­nei­xent-lo perquè és extem­po­rani, un avançat per l’època.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.