El sector de l’art, en alerta pel futur del centre de la Fabra i Coats

La comunitat artística torna a estar enormement inquieta (si és que mai ha deixat d’estar-ne) pel centre d’art contemporani de la Fabra i Coats. El 31 d’octubre va finalitzar el contracte de la directora Joana Hurtado i quatre mesos després no només no s’ha convocat el concurs per cobrir la seva plaça sinó que no hi ha cap data per fer-ho. En no haver previst el relleu, la programació de l’equipament ha quedat sota mínims i deixa força interrogants en el futur immediat.

De fet, actualment, el centre ja funciona a mig gas. Una de les tres plantes de la seva seu està tancada. A les altres dues llueix l’exposició Cable City Dance Cable City Sea, de l’artista Rossella Biscotti, que es clausurarà el pròxim 25 de febrer. Al març, i fins al maig, es muntarà Si plou així, que no escampi!, una presentació dels deu treballs finalistes del Premi Miquel Casablancas i dels tres projectes de residències que promouen Sant Andreu Contemporani i Fabra i Coats. I al maig s’obrirà Arxiu Cabañal, de Patricia Gómez i María Jesús González, per a la qual es va contractar a la mateixa Hurtado quan ja havia plegat perquè en fes el comissariat. Aquesta darrera mostra només ocuparà una planta. En paral·lel, el programa de mediació que du a terme Transductores tampoc funciona amb normalitat.

La Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) i l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) fa un any que busquen respostes dins de l’Institut de Cultura (Icub) de l’Ajuntament, en reunions múltiples, sense èxit. Només han aconseguit esbrinar que la convocatòria per adjudicar la direcció s’està retardant per “problemes jurídics.” “Estem preocupats per la continuïtat de la institució”, confessa la presidenta de la PAAC, Mariona Moncunill, que es pregunta quina és “la voluntat política” per resoldre la situació. Per a l’entitat que representa els artistes, aquest impasse “té conseqüències en la imatge del centre cap enfora i en la pèrdua de recursos destinats al sector i la ciutadania.” “Amb quins criteris i amb quina qualitat es farà la programació sense una direcció?”

L’equipament va encadenant polèmiques. El 2020, l’Ajuntament va prendre una decisió molt criticada pel sector com un “cas intolerable” de males pràctiques: el consistori va rescindir el contracte d’Hurtado com a directora del centre d’art i de la fàbrica de creació de la Fabra i Coats per recontractar-la seguidament només per dirigir el centre d’art. L’abril del 2019, Hurtado havia guanyat el concurs per comandar els dos projectes que s’allotgen en l’antic recinte fabril. Poc més d’un any després, la fàbrica de creació va passar a ser coordinada es va dir que de manera interina per Carles Sala (del propi Icub) en espera que s’obrís un altre concurs. Sala continua al capdavant de la fàbrica de creació.

A més de manllevar-li responsabilitats, el contracte d’Hurtado va deixar de ser d’alta direcció per esdevenir una treballadora autònoma, fet que la comunitat artística va interpretar com una externalització de facto del centre d’art. I com un descens més cap a la “precarització del sector.” “Hem exigit que rectifiquin i que el nou concurs sigui per a una plaça laboral. Primer ens van dir que no podia ser, ara que sí però que necessiten més temps. Anem tard”, lamenta Albert Mercadé, president de l’ACCA. Mercadé, com la seva companya de la PAAC, entronca la crisi de la Fabra i Coats en un embat d’amenaces de desmantellaments d’espais artístics, sent els de Can Manyé d’Alella i de Can Maristany de Sant Cugat del Vallès dos casos més d’actualitat. “Estem vivint un revival del que va succeir arrel de la crisi del 2008, però encara és més greu ara perquè estem en un moment de creixement de pressupostos públics destinats a la cultura. On van els diners? A arts visuals no. Van als projectes de cultura digital, darrera dels quals hi ha lobbies molt forts”, raona Mercadé.

El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha avançat a aquest mitjà que hi ha un pla per al centre d’art, que es desvetllarà properament. “Hem fet una anàlisi de com s’ha de treballar la relació entre la Fabra i Coats i el Macba. Volem que el centre d’art tingui una línia més coherent dins del que anomenem sistema d’arts visuals, que des del meu punt de vista ha estat un pèl desgavellat els últims anys. Les peces d’aquest sistema no s’han coordinat entre elles suficientment. L’excés d’atomitzacions ha afectat una part important de la vida cultural de Barcelona”, sosté el regidor.

Marcé, partidari de “coperativitzar certs recursos”, precisa que la Fabra i Coats “continuarà tenint personalitat i direcció pròpies, que també s’escollirà en un procés públic.” També creu que aquest vincle més estret amb el Macba ajudarà a superar un altre “problema”: “la Fabra i Coats està relativament fora del que en diríem el circuit i, per tant, els nivells d’audiència són baixos. Hem d’aconseguir que tingui una capacitat de penetració social més elevada de la que té. I això passa pel que he dit abans, incardinar-lo dins d’un relat global i integrat de les arts visuals.”

A la tardor se celebrarà la biennal Manifesta, un gran esdeveniment artístic internacional que ha suposat una inversió pública de nou milions d’euros que el sector no té clar com repercutiran en l’escena local. Sense ser una seu oficial de la Manifesta, tampoc s’entendria massa que la Fabra i Coats arribés a la cita sense continguts.

Mentrestant, Hurtado és a punt de començar una nova etapa com a directora artística del nou espai d’art contemporani de la galeria Mayoral, que s’inaugurarà la setmana que ve. A la Fabra i Coats no va poder desenvolupar plenament el seu projecte, però en va marxar malgrat tot feliç pel Premi Ciutat de Barcelona que va rebre l’exposició de David Bestué.