Arts escèniques

TEATRE

Q-Ars Teatre reforça la rebel·lió de Virginia Woolf a ‘Llums, llums, llums’

La dramaturga quebequesa Evelyne de la Chenelière s’inspira en ‘ Al far’ per conjugar tres instants entre les dues protagonistes La senyora Ramsay i la jove Lily Briscoe

Virginia Woolf havia elucubrat pensaments de dones enmig de les trobades dominades pels homes a Al far (1927). Sense pràcticament diàlegs, il·lustrava la diferència de pensament entre la Senyora Ramsay i Lily Briscoe, la jove pintora que li agradava passejar-se per la casa d’estiueig a l’illa de Skye, (Escòcia). Al 2014, la dramaturga quebequesa Evelyne de la Chenelière va recol·locar la situació, una dècada després del desenllaç del llibre. Les dues dones es tornen a retrobar en una casa que ha quedat abandonada i que la Natura se l’ha apropiada. Ara, amb la traducció d’Elisabet Ràfols i la direcció de Lurdes Barba, Q-Ars Teatre recuperen aquests pensaments que, “tot i que parli d’una altra època, no grinyola res”, indica la directora. L’obra s’estrena demà i es podrà veure fins al 17 de març a la Sala Beckett. Aquest teatre, de fet, ja va acollir una adaptació d’Una habitación propia, al 2021, amb la interpretació de Clara Sanchis.

Anna Güell és la senyora Ramsay. Ha sabut trobar un lloc propi en les reunions estivals, però continua creient que la dona necessita una parella per a desenvolupar-se. Tània Banús, en canvi, és Lily. Ella, que admirava la senyora Ramsay tot i qüestionar-ne algunes actituds, una dècada més tard s’hi rebel·la. L’autora ha mantingut les tres escenes del llibre però amb un nou joc formal. En la primera escena les reflexions són en present; en la segona es conjuguen en futur i a la tercera es juga amb el condicional. Aquest muntatge, que reversiona un llibre icònic pel feminisme del 1927 també recorda a l’adaptació que, actualment, es pot veure a la Sala Gran del TNC, Els Watson, en què una dramaturga britànica Laura Wade especula sobre el final de la novel·la inacabada de Jane Austen.

A l’escena, també hi ha un tractament diferenciat en cada quadre: primer és una escena tancada; després els objectes domèstics passen a ser protagonistes; i es tanca amb un espai més simbòlic en què fa l’efecte que es puguin ultrapassar les parets de la torre. La jove, que vivia les vetllades a cals Ramsay com una estona de llum, felicitat i llibertat admetrà que la seva recerca d’ideals no sempre seran satisfactoris “potser ha estat més vàlid el procés per aconseguir-lo” que no pas el privilegi d’haver-lo assolit.

Q-Ars teatre treballa, des de fa molts anys, amb la traductora Elisabet Ràfols, que tradueix obra catalana en francès i anglès i obra canadenca al català. Fruits d’aquestes lectures, s’han aixecat algunes produccions com va ser el cas de Jocs de paciència d’Abla Farhoud (2005) i, ara, aquest text de Evelyne de la Chenelière. És una autora contemporània coneguda a la Sala Beckett on, per exemple, es va produir Bashir Lazar el 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.