La llibreria francesa Jaimes recorda demà els 85 anys de la Retirada amb la presentació de dos llibres

Entre els mesos de gener i febrer del 1939, mig milió de refugiats republicans provinents de tot l’Estat espanyol, van travessar la frontera francesa per diferents punts dels Pirineus, fugint de les més que probables represàlies de les victorioses tropes franquistes. La majoria dels refugiats republicans van acabar en diversos camps habilitats per les autoritats franceses, en condicions força precàries. Per commemorar el 85è aniversari de la Retirada, com ha quedat per a la història aquell exili massiu, la llibreria francesa Jaimes , de Barcelona, ha organitzat per a demà divendres, 1 de març, una doble presentació de llibres relacionats directament amb aquells fets. En un acte que començarà a les 18.30 h, s’hi presentaran els llibres Le camp oublié des Espagnoles Couiza-Montazels 1939, de Georges Chaluleau, i Toujours cette porte dans ma tête (La Retirada d’Augustine Biosca), d’Agnès Sajaloli, que va ser la primera directora del Memorial del camp de Ribesaltes. Durant l’acte, els dos actors conversaran amb l’historiador Guillaume Horn i amb Robert Triquère, responsable de l’editorial Balzac , que ha publicat els dos llibres.

Amb pròleg de la cantant i escriptora francesa Olivia Ruiz, descendent de republicans espanyols que van fugir del franquisme, Le camp oublié des Espagnoles recorda el camp de refugiades de Couiza-Montazels, al departament occità de l’Aude, que es va obrir a principi de febrer del 1939 i estava exclusivament reservat a dones i a nens i nenes fins als 15 anys. Unes 600 dones, nens i nenes hi van subsistir fins l’abril del 1940. A diferència d’altres camps de refugiats, com ara Ribesaltes i Argelers, fins ara se’n sabia molt poca cosa del camp de Couiza-Montazels, i això explica el títol del llibre de Chaluleau, un nou intent de preservar la memòria d’una infàmia històrica de la qual queden cada vegada menys testimonis directes.

Pel que fa a Toujours cette porte dans ma tête, Agnès Sajaloli hi reconstrueix la peripècia vital de la catalana Augustine Biosca, que tenia 2 anys el 1939 quan va haver de fugir amb els seus pares cap a França, on van ser internats en un altre camp poc conegut, el dels Haras de Perpinyà. El llibre explica com aquella nena, a pesar de patir la tragèdia de la guerra i l’exili durant els seus primers anys i a pesar també d’uns records terribles que han marcat tota la seva existència, va poder refer la seva vida ja d’adulta i reconciliar-se amb ella mateixa. A través d’ella, Sajaloli homenatja tots els republicans que van patir la dura experiència de la Retirada.