ART DIGITAL
El primer centre d’art tecnològic
L’obrirà a Reus Andreu Rodríguez, que compta amb la col·lecció privada més important del món
La fundació New Art és pionera en produir i col·leccionar obres que fonen art, ciència i tecnologia
També hi haurà un magatzem i un taller especialitzat en produir o restaurar aquest tipus de composicions
-
Andreu Rodríguez Valveny, assenyalant una obra de Marie-France Veyrat, una de les que formen part de la col·lecció d’art tecnològic de la fundació New Ar C.FILELLA. -
Una instal·lació de Robertina Šebjanic, que es va exposar a Cal Massó de Reus el juny de 2022. C.F.. -
Obra de l’artista brasilera Analivia Cordeiro NEW ART.
“Estem a les beceroles en aquest tipus d’art; hi ha molta feina a fer i nosaltres som pioners”
Amb una inversió de dos milions, aspira a ser “el centre de referència mundial d’aquest sector”
Ell, Andreu Rodríguez Valveny, és un empresari reusenc del sector de la informàtica. Ella, Marie-France Veyrat, una artista. De la seva vida i passions compartides n’ha sorgit la que és, “sense cap dubte”, la col·lecció privada d’art tecnològic més important del món, i que ara formarà el que serà el primer centre d’art del país dedicat a aquesta especialitat creativa que fusiona art, ciència i tecnologia. Andreu Rodríguez, a través de la fundació New Art, ja ha començat a construir el museu en uns terrenys als afores de Reus (al costat de la seva empresa informàtica, Barebone), amb una inversió de dos milions d’euros, i la inauguració es preveu per al novembre d’aquest any. Amb una superfície inicial de 3.000 metres quadrats, neix amb l’aspiració de ser “el centre d’art de referència mundial d’aquest sector de l’art”, segons el seu impulsor. No n’hi ha cap altre al país. L’art electrònic i tecnològic és una especialitat jove i Andreu Rodríguez ha estat un “pioner” no només en col·leccionar-lo, sinó també en ajudar a produir-lo.
Què és l’art tecnològic? “És la fusió entre art, ciència i tecnologia. No hi ha una sola definició i sí moltes excepcions. En anglès hi ha el new media art, que seria l’art dels nous mitjans. També en podríem dir l’art electrònic, art tecnològic... Una de les definicions que més ens agrada a nosaltres és tot el que tracta de la cibernètica, l’art entès en totes les formes de computació. Per nosaltres no tota l’obra digital es pot considerar art tecnològic. Considerem que és una altra categoria dins del món de l’art, que no és ni videoart ni fotografia, però que està basada molt en els mitjans digitals”, explica Andreu Rodríguez.
La fundació New Art té el seu origen en l’antiga col·lecció Beep. Tot va començar l’any 2003, quan Rodríguez i la seva dona, Marie-France Veyrat, van fer real la idea de convocar un premi d’art contemporani. Però, com que ell venia del sector tecnològic (l’empresa informàtica Beep, del grup Ticnova), el van dedicar a premiar obres d’aquest tipus d’art. Amb l’ajut del crític d’art Arnau Puig, van convocar una primera edició del premi al Palau Robert de Barcelona. Un dels membres d’aquell primer jurat, el també crític d’art Fernando Castro, els va proposar anar a Arco. I va ser així com tres anys més tard va començar el premi Arco/Beep d’art electrònic, que enguany ha arribat a la dinovena edició i s’ha convertit en el més antic del saló de Madrid.
Amb les obres premiades a Arco i amb altres adquisicions van iniciar “una petita col·lecció, encara sense ser-ne gaire conscients”. Fins que, el 2013, el Col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya els va proposar crear una fundació. I va néixer la New Art Foundation, presidida pel mateix reusenc, amb Vicente Matallana com a director i un patronat institucional, amb representació dels col·legis d’Enginyers Informàtics, Industrials, de Telecomunicacions, la Universitat Oberta de Catalunya, Art Futura i altres noms del sector tecnològic. L’objectiu de la fundació: “Fomentar i difondre tot el que sigui l’art tecnològic”, precisa Rodríguez. Aquell fons familiar va fer un pas endavant i ha acabat sent “la principal col·lecció privada d’art tecnològic del món”.
La singular col·lecció està formada, fins avui, per 160 obres, d’artistes com el novaiorquès Pete Halley, Analivia Cordeiro, l’austríaca Lia, Rafael Lozano-Hemmer (que va ser el primer artista que va representar Mèxic a la Biennal de Venècia), Daniel Conogar (guanyador del premi Arco/Beep d’aquest 2024) i els catalans Joan Fontcuberta i Pilar Rosado, i Alba G. Corral. “Tenim obres d’artistes molt reconeguts i d’altres que potser ho seran”, vaticina. La majoria són obres que New Art ha ajudat a produir: “Ajudem els artistes en tota la producció, en l’aspecte econòmic i tècnic, i en alguns casos tota la producció física l’hem fet nosaltres des de zero, a partir de la idea de l’artista.” Per exemple, ara estan produint una obra de l’australià Stelarc: “És una obra d’art robòtic molt complexa i cara de produir, i l’elaborarem tota aquí”, explica.
Magatzem, taller i museu
El centre d’art que obrirà a finals d’any a Reus, amb el nom New Art Centre, no es dedicarà només a l’exhibició. Sí que hi haurà un centre convencional, dirigit per Montse Grau (que va ser comissària de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017), amb una exposició permanent amb obres de la col·lecció i també amb el muntatge d’exposicions temporals externes. Però se sostindrà sobre altres dos puntals, que també han de servir per autofinançar-se. D’una banda, es construeix un magatzem, que serà “l’únic d’Europa especialitzat en emmagatzemar art tecnològic”. Vistes les necessitats que tenen molts dels artistes d’aquest sector per guardar les obres, Rodríguez aixeca ara un magatzem que serà “desproporcionadament gran” i que llogaran o vendran per metres quadrats als artistes o museus que hi estiguin interessats. Serà un magatzem visitable “al servei de la comunitat de l’art tecnològic: artistes, museus, col·leccionistes...”.
D’altra banda, el segon puntal serà un taller –d’uns 500 metres quadrats– dedicat a “conservar, recuperar i produir obres d’art tecnològic”. Comptarà amb personal especialitzat (format per enginyers i professionals d’altres sectors) per restaurar o produir obres. “Tampoc no n’existeix cap altre, no hi ha cap empresa o cap institució a Europa que es dediqui a això. Evidentment, no hi ha oferta perquè encara hi ha poca demanda. Estem a les beceroles en aquest tipus d’art, encara; hi ha molt a fer i nosaltres tornem a ser pioners i serem els primers a oferir aquest tipus de serveis”, destaca Andreu Rodríguez, que remarca que si en general les intervencions en una obra d’art “són molt complexes”, en les obres amb components electrònics encara ho són més. “Ja portem molts anys intentant tenir protocols de manteniment i restauració d’aquest tipus d’obres”, rebla. També reconeix que l’art tecnològic “és dèbil” i que el 70% de les obres s’han malmès i han desaparegut. Per què? Pel fet que el circuit de l’art tecnològic “és diferent del de l’art convencional”: “L’art contemporani actual quasi tot es mou a través de galeries, col·leccionistes i institucions, com museus, que compren obra. En el món de l’art tecnològic, en canvi, una petita part també es ven a través de galeries, però la majoria es fa per encàrrecs diversos: de festivals de llum o de música, festivals ludicopúblics o espectacles. L’artista cobra per exhibir, però no li compren l’obra. Llavors, la responsabilitat de conservar l’obra recau en el propi artista i moltes vegades no s’ho pot permetre perquè solen ser instal·lacions molt grans i el cost d’emmagatzemar aquella obra és car. L’artista acaba desmuntant l’obra o se li fa malbé.” Per això la New Art intentarà que les obres que guardi a les seves instal·lacions “es conservin com a qualsevol museu”.
En creixement
Aquesta especialitat de l’art ha anat creixent amb els anys i actualment ocupa el 8% de la quota del mercat mundial (per situar-nos, la pintura representa aproximadament un 36% i el videoart, un 5%). “És un tipus d’art molt nou, però ha passat de l’1% de quota de mercat, fa uns pocs anys, al 8%, ara, i creiem que anirà creixent més.” Per Rodríguez, encara que sembli un contrasentit, “el mercat de l’art contemporani és molt conservador, sobretot des del punt de vista econòmic”: “Van als valors segurs i es paguen animalades per algunes obres d’art. Qui compra ha d’estar molt segur que ho val i ho valdrà en el futur.” Ell, però, camina un pas endavant: “Però per mi l’art contemporani ja ha passat. És clar que mai no està tot dit, com tampoc està tot dit en l’art clàssic. Però, per mi, en la pintura ja no es poden fer gaires invents. S’han d’anar generant nous llenguatges i noves tècniques.” El futur passa per la tecnologia: “Crec que la tecnologia ajudarà a ser molt més interactiu, molt més multimèdia i molt més adequat a les eines que utilitzem tots avui dia: mòbils, ordinadors...” L’obra ha de deixar de ser passiva i fer-se més interactiva. “Anem per aquí, però el temps ho dirà.” El president de New Art confessa que no sempre ha coincidit amb Marie-France Veyrat o amb Vicente Matallana a l’hora d’incorporar una obra a la col·lecció: “N’hi ha que no les hauria agafat ni boig. I, en canvi, després, amb els anys, he anat veient el mèrit d’aquella obra, que era una bona tria.”
Ara l’objectiu és tenir el New Art Centre de Reus a punt al novembre. Serà un primer pas, perquè Rodríguez vol guanyar espai i ja està negociant amb l’Ajuntament de Reus la cessió d’uns terrenys de 20.000 metres quadrats, adjacents al centre, que són propietat municipal i que permetrien, a més d’ampliar les instal·lacions, crear una zona verda i per a activitats lúdiques i culturals. “Ja tenim el sí verbal del consistori”, assegura. També confien a rebre ajuts econòmics públics d’altres administracions, tot i que una part important dels recursos han de provenir de l’activitat econòmica que generin per poder autofinançar-se. De moment, ja han rebut un ajut directe de la Diputació per posar en marxa l'equipament. "La Diputació de Tarragona ens ha donat suport incondicional des del principi", destaquen.
Andreu Rodríguez és conscient que un espai d’aquestes característiques hauria tingut més ressò a Barcelona, però veia difícil disposar a la capital catalana d’un espai amb tants metres quadrats –“No el podríem pagar”, s’exclama–. “A més, nosaltres som de Reus i m’agradaria que d’aquí a uns anys sigui un centre de referència i que posi Reus en el mapa mundial.” Vol que les comarques de Tarragona “es facin seu” aquest centre, tot i que augura que la meitat dels visitants seran, amb tota probabilitat, de fora, “de tot el món”.
