Una ‘Passió’ més que interessant

Quatre anys hem hagut d’esperar perquè Jordi Savall (Igualada, 1941) ens pogués oferir, finalment, la seva lectura de la Passió segons Sant Joan (1724) de Johann Sebastian Bach (1685-1750) cancel·lada, en el seu moment, per la pandèmia. De les diferents versions existents, el mestre igualadí va escollir la darrera versió, la de l’any 1749, que té la particularitat organològica de la presència d’un contrafagot que dóna una dimensió sonora profunda que no pot ser més escaient per al terrífic i sublim cor inicial del Herr, unser Herrscher, que tant va molestar a les autoritats del Consell Municipal de Leipzig en la primera interpretació del Divendres Sant de 1724. Amb una presència nombrosa de públic, que va omplir el Palau de la Música Catalana, els oients vam ser immersos en una atmosfera que va cercar sempre un equilibri entre allò dramàtic i teatral amb la meditació sobre aquest episodi fundacional de la història del cristianisme. Podem dir, a diferència de les dues lectures ofertes per Savall de la Passió segons Sant Mateu (1727), lectures encara en construcció, que en aquesta Johannes Passion Savall broda un resultat interessant amb un esplèndid cor de La Capella Reial de Catalunya, que prepara Lluís Vilamajó, i d’una excel·lent formació orquestral, Le Concert des Nations, que compta amb un gran actiu com és l’organista i assistent a la direcció Luca Guglielmi. S’hi sumem els bons Evangelista i Jesús de Jan Petryka i Matthias Wicnkhler, respectivament, que van assegurar la part narrativa i més descriptiva de la Passió. Altra cosa va ser la participació dels solistes vocals on, expressivament, en van reeixir les àries de l’excel·lent soprano austríaca Miriam Feuersinger i una més discreta la resta, si bé no podem passar per alt la contribució voluntariosa de Ferran Mitjans que va assumir les gens fàcils àries de tenor. En definitiva, una més que interessant Passió segons Sant Joan que s’afegeix a la fantàstica llista de lectures savallianes de l’obra del Kantor de Leipzig.