L’exposició que el 2020 el castell de Púbol va dedicar a la relació de Salvador Dalí i Gala Dyakonova amb la moda a través dels seus vincles amb Christian Dior va obrir una línia de recerca fins llavors inexplorada que la Fundació Dalí desplega ara en un altre muntatge, al mateix castell, que aprofundeix en la personalitat de Gala a través del seu vestuari. El Despertar del mite: Gala Dalí, fruit d’una col·laboració amb La Roca Village amb el propòsit d’internacionalitzar la figura “lliure i camaleònica” de Gala quan es compleixen els 130 anys del seu naixement, presentarà una selecció de 24 peces d’entre el miler que formen la col·lecció tèxtil dels Dalí, en tres mostres consecutives al llarg d’un any que coincidiran amb cada canvi d’estació, com si es tractés de desfilades amb les novetats de temporada.

En la primera exposició, que obre avui i que correspondria, d’acord amb aquest joc glamurós, a la “moda de primavera-estiu”, es poden veure a les golfes del castell de Púbol vuit dels vestits de Gala, tres dels quals mai ensenyats al públic, que desvelen la voluntat de recrear-se com a figura andrògina durant els anys parisencs amb l’ús de vestits pantaló i una simbologia que transmetia també a la roba que es posava, com ara una brusa amb brodats que evoquen els ulls de les plomes d’un paó. La majoria de vestits, que han requerit un laboriós procés de restauració a cura de Carme Masdeu i Mari Luz Morata, pertanyen a firmes de gran prestigi en el món de la moda, com ara Dior, Cardin, Loewe o Givenchy, però Gala podia recórrer també a peces més inusuals si responien a la imatge pública que volia projectar en cada situació, com ara un vestit adquirit als grans magatzems El Dique Flotante, als anys seixanta, i mai exposat fins ara, d’una lleugeresa en efecte molt estiuenca. També destaca un conjunt dissenyat per Dalí el 1948, amb un estampat de maons que recorda els trompe-l’oeil que va crear per a la decoració del mateix castell de Púbol i el Vestit de llàgrimes concebut amb la modista Elsa Schiaparelli el 1938. Si algú es va perdre l’exposició sobre la relació dels Dalí amb Dior, aquí podran tornar a veure, a més, l’elegant vestit de lamé amb estampat de caixmir de 1971.

El propòsit, com va remarcar la directora dels Museus Dalinians, Montse Aguer, és “continuar il·luminant la personalitat enigmàtica i complexa de Gala, la dona del castell”, lluny, cada vegada més lluny, de l’estereotip de musa i, doncs, d’acompanyant passiva de la genialitat atribuïda a Dalí. Al contrari, com també va subratllar Bea Crespo, coordinadora del Centre d’Estudis Dalinians i comissària de la mostra, junt amb Noelia Collado, directora de continguts de La Roca Village, “la moda és un mitjà per jugar amb la identitat, i Gala construeix la seva imatge a consciència, amb la seva capacitat per mudar de pell segons les exigències de cada esdeveniment, sense deixar de ser mai, però, ella mateixa”. Alhora una segona pell que permet reflectir allò que un és o com voldria ser, però també una màscara per protegir-se de la mirada dels altres, l’elecció dels vestits servia també a Gala per promocionar l’obra de Dalí, com va afegir Noelia Collado en recordar que, durant els anys que van residir als Estats Units, va tenir cura d’escollir dissenyadors nord-americans per als seus models. No sempre era tan exquisida, en el sentit de buscar només grans marques: és prou coneguda la seva visita a sastres del seu entorn, com el cassanenc Joan Dausà, i al seu armari s’hi han descobert models de magatzem, com el d’El Dique Flotante, o fins i tot sense etiqueta reconeguda. Les següents exposicions s’inauguraran al juny, quan es presentaran peces d’alta costura, i a l’octubre, amb la “col·lecció de tardor-hivern”. El projecte es complementa amb una sèrie de fotografies de Jordi Bernadó, que ha situat cada un dels vestits en diversos espais del castell i el jardí de Púbol per donar lloc a un joc de miralls alhora escenogràfic i fantasmal, i que a finals d’abril també es podran veure en gran format a La Roca Village, junt amb il·lustracions de Carla Fuentes, que recrea la imatge de Gala tal com és percebuda per una creadora jove d’avui.