Altres

tot recordant

Frederic Mistral, escriptor occità guanyador del premi Nobel de literatura (1904)

Autor del diccionari més complet de la llengua occitana i fundador del moviment cultural Felibritge, va situar la literatura en llengua d’oc al capdavant de les llengües minoritzades d’Europa

Tal dia com avui fa 110 anys va morir un dels escrip­tors més impor­tants per a la renai­xença de la llen­gua occi­tana al segle XIX. Va ser Fre­de­ric Mis­tral, nas­cut el 1830 al petit muni­cipi de Mal­hana, situat a la Pro­vença, a prop del Roine.

Era fill d’un ter­ra­ti­nent benes­tant que es va casar amb la filla del bat­lle de Mal­hana. Va criar-se envol­tat de gent que només par­lava occità, i no va ser fins a par­tir dels nou anys, quan va entrar a l’escola, que va començar a apren­dre francès. Va estu­diar dret a la Uni­ver­si­tat d’Ais de Pro­vença i va gra­duar-se el 1851. La seva acti­vi­tat literària va desen­vo­lu­par-se a par­tir d’aquesta data. Mirèio (Mireia), va esde­ve­nir la seva obra cab­dal, una obra amo­rosa que més tard va ser adap­tada a l’òpera. També va escriure Calen­dau (1867), una crida a l’alli­be­ra­ment del seu país; Nerta (1884) o Lo poema dau Ròse (1897). Tota la seva obra va ser sem­pre escrita en occità. L’any 1904, “en reco­nei­xe­ment de l’ori­gi­na­li­tat fresca i la ins­pi­ració veri­ta­ble de la seva pro­ducció poètica, que reflec­teix fidel­ment el pai­satge natu­ral i l’espe­rit nadiu de la seva gent i, a més, el seu tre­ball sig­ni­fi­ca­tiu com a filòleg occità” va ser guar­do­nat amb el premi Nobel de lite­ra­tura. Amb els diners del premi va crear el Musée Arla­ten, dedi­cat a l’etno­gra­fia de la Pro­vença.

El gran lle­gat de l’escrip­tor no va ser només la seva lite­ra­tura. Política­ment opi­nava que la peça clau de la iden­ti­fi­cació amb les naci­o­na­li­tats era la llen­gua. Es pro­cla­mava fede­ra­lista i mani­fes­tava un patri­o­tisme pro­vençal intran­si­gent. El 1954, diver­sos poe­tes occi­tans, entre els quals ell, es van reu­nir a Font Segunha (Pro­vença), amb la volun­tat de fun­dar el movi­ment Feli­britge, dedi­cat a la llen­gua i la cul­tura occi­ta­nes, amb l’objec­tiu de fer renéixer dins de cada occità, l’estima i l’amor pel seu país. Per tal d’acon­se­guir-ho, entre altres acci­ons, Mis­tral va desen­vo­lu­par Lo tre­sor dóu Feli­brige, el dic­ci­o­nari de referència de la llen­gua occi­tana. Per altra banda, el movi­ment va voler apro­xi­mar-se també a la cul­tura cata­lana. El 1861, gràcies al poeta català Damas Cal­vet de Buda­lles, els pro­vençals van des­co­brir la Renai­xença cata­lana que s’estava pro­duint al Prin­ci­pat i els lli­gams que tenien les dues cul­tu­res. El 1870 Víctor Bala­guer va anar a Occitània a ofe­rir els mem­bres del grup la Copa Santa, que sim­bo­litza l’ager­ma­na­ment entre cata­lans i occi­tans. Aquest gest va ser cor­res­post per Mis­tral amb la com­po­sició d’un himne de ger­ma­nor entre els dos pobles ano­me­nada La Can­soun de la Coupo. A més, el poeta també va viat­jar a Cata­lu­nya per assis­tir a Jocs Flo­rals i va reconèixer públi­ca­ment el gran talent poètic de Jacint Ver­da­guer.

Tot i els esforços del movi­ment felibrès, la desoc­ci­ta­nit­zació i l’afran­ce­sa­ment d’Occitània va con­ti­nuar enda­vant sense atu­ra­dor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.