Disputa de l’ase (1418) del mallorquí Anselm Turmeda explica la història d’un home que, després de quedar-se adormit en un bosc, es desperta amb la capacitat d’entendre el llenguatge dels animals, que el sotmeten a judici i qüestionen la superioritat humana per sobre dels altres éssers. Ara, Carlos Casas s’ha proposat que els visitants de la seva videoinstal·lació a la Biennal de Venècia, “com el protagonista de Turmeda, desperti i pugui començar a entendre tot aquest llenguatge”, ha argumentat Casas. El paisatge sonor s’ha captat dels onze parcs naturals de Catalunya.

L’artista i cineasta inclou xiulets de dofins, grunyits de ratapinyades o el so de les serps, sumant-hi crits d’una bandada de cotorres a Barcelona o, fins i tot, d’un elefant. Bestiari. Es completa amb una gran projecció de vídeo amb imatges del bestiari, en un projecte que arrela en el passat per “imaginar formes amb què trobar esperança en el futur, creant un complex regne sensorial, més enllà de les formes tradicionals amb què els éssers humans es relacionen amb el món”, comenta Casas. El judici dels animals respecte dels humans (escrit per un dels fundadors de la literatura catalana, juntament amb Ramon Llull), és la resposta que Bestiari dona al lema de la Biennal de Venècia: Estrangers a tot arreu.

Per al director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, davant d’una època de xenofòbia, que eleva l’extrema dreta, Bestiari “vol capgirar i prendre la perspectiva que tots som estranys de nosaltres mateixos: escoltar forma part de la idea de reconèixer-nos en l’altre.”

La comissària Filipa Ramos ha qualificat de “fantàstic, estrany, bucòlic. La bellesa i la inquietud es revelen com a fenòmens d’aquest univers sònic tan imaginat com real”, recull l’agència Efe. Casas ha utilitzat enregistraments infrasònics perquè l’espectador pugui sentir “les parts més extremes de l’espectre sonor”. La instal·lació comptarà amb uns altaveus monumentals que funcionaran com unes grans estructures, des dels quals s’emetran sons del particular Bestiari.

El setembre passat es va anunciar el projecte guanyador del procés de selecció, convocat per l’Institut Ramon Llull, per a la participació de la cultura catalana al programa Eventi Collaterali de la 60ª Exposició Internacional d’Art de la Biennale di Venezia.

El comitè d’experts que ha escollit la proposta està format per professionals d’àmplia i reconeguda trajectòria internacional. La presidència del comitè ha anat a càrrec d’Elvira Dyangani Ose, directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i els vocals han estat Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró (Barcelona), Ruth Estévez, directora i comissària en cap d’Amant Foundation, Nova York i co-comissària de la 34a Biennal de São Paulo, Oriol Fontdevila, investigador i professor, curador de l’exposició catalana a la Biennal d’Art de Venècia 2022, Ingrid Guardiola, directora del Bòlit - Centre d’Art Contemporani de Girona i Andrea Lissoni, director artístic de Haus der Kunst (Munic).