L’escultor nord-americà Richard Serra, de fama i cotització sense parangó en la seva disciplina, ha mort aquest dimarts al seu domicili de Long Island als 85 anys a causa d’una pneumònia, segons ha informat a The New York Times el seu advocat. “Les seves obres monumentals van remodelar les nostres percepcions de l’espai i la forma”, ha escrit el Museu Guggenheim a la xarxa social X. A la col·lecció permanent de la seu de Bilbao d’aquesta institució, Serra hi té una de les seves peces més emblemàtiques i conegudes, la instal·lació escultòrica gegantina d’acer, el seu material de capçalera, La matèria del temps, de gairebé 1.200 tones, en què l’experiència de sentir-se sacsejat per l’art supera la mera contemplació passiva perquè interactua amb el cos en moviment del públic.

Nascut a San Francisco el 1938 en una família de classe obrera, de pare mallorquí i mare jueva russa, Serra va irrompre a l’escena artística novaiorquesa a finals dels anys seixanta i es va integrar en el moviment minimalista. Des d’un bon principi es va divorciar de la pràctica escultòrica sotmesa al pedestal i al seu punt de vista únic i va començar a experimentar amb peces transitables que acabarien sent les més populars de la seva trajectòria.

Als anys vuitanta, l’alcalde Narcís Serra va picar la seva porta per encarregar-li una obra per a l’espai públic, una iniciativa que obriria el camí a la instal·lació de moltes més escultures de firmes internacionals en carrers i places de la ciutat preolímpica. La peça barcelonina de Serra és El mur, una doble paret corbada de formigó armat blanc, de 53 metres de llarg i tres d’alt, que dibuixen un gran arc de circumferència a la plaça de la Palmera, a la Verneda, obra dels arquitectes municipals Pedro Barragán i Bernardo de Sola, amb els quals l’artista va treballar conjuntament. L’escultura no es va fer d’acer perquè l’Ajuntament no tenia prou pressupost.

Serra va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries el 2010, poc després que realitzés la còpia d’una obra seva que posseïa el museu Reina Sofía i que inexplicablement (pesava 38 tones) es va perdre en algun moment entre els anys 1992 i 2005. Encara ara ningú sap què se’n va fer.