"He creat l'experiència de llegir el còmic"

Christopher Nolan va deixar tothom bocabadat fa vuit anys amb Memento, un film estrany, trepidant, que trencava estructures narratives a partir d'una història original. Ara continua fent història amb una superproducció que poc té a veure amb aquell film, El caballero oscuro, que s'estrena avui.

¿El principi d'El caballero oscuro té molt de Michael Mann? És una influència?
I tant. M'adono que ho va ser en la mesura que volia fer una seqüela més gran, amb més personatges. És una seqüela arriscada. Volia anar més enllà i per això em servia un drama criminal com Heat. És un gran exemple. Una pel·lícula que admiro, sobretot com equilibra la dinàmica de la història de diferents maneres. El principi d'El caballero oscuro busca explicar al públic el gir que fa la pel·lícula, perquè d'entrada no esperin veure el que vam fer l'última vegada, i que vegin que la pel·lícula inclou més gent, més aspectes diferents, com la vida de la ciutat.

Quan fas un pròleg, com va ser Batman begins, és més fàcil rodar la seqüela que no si el primer film hagués anat més al gra?
Sí, ho és. Em preocupava a l'hora d'ajuntar les peces de la nova pel·lícula que no desvirtués l'origen, ja que havia passat molt de temps des de Batman begins. De fet, la primera part de Batman begins és un llarg viatge, que ens explica d'on ve el personatge. És una història que va saltant endavant i endarrere. El públic que l'ha vista ha fet una inversió en el personatge, en la seva credibilitat. L'únic que havíem de fer a Batman begins és explicar-li a l'audiència com pot funcionar aquest personatge en un món realista. I això ara no ho hem de fer a El caballero oscuro. Pots explicar una història, anar directe a l'acció.

El seu Joker no és el clàssic malvat. ¿Tenia alguna referència abans d'escriure el guió?
No específicament. Només la idea de l'anarquia pura i el caos, d'algú que només pensa a capgirar el món, terroritzar-lo. En vaig parlar molt amb Heath Ledger durant el rodatge. Volia un personatge que fes molta por, però que alhora fos molt carismàtic. Però el que havia de fer Heath és agafar-lo a la seva manera, modelar-lo i fer, com ha fet, una interpretació carismàtica. Crec que l'element clau que unifica el guió amb els gestos, la veu, el personatge, és el mateix Ledger. Cada moviment que fa el personatge parla per ell i el que el defineix és la impredictibilitat. Mai no saps què farà. Tot és una sorpresa.

Altres personatges, com Scarface, Whiteheat, Hannibal Lecter, també son paios molt dolents i sense escrúpols. Hi ha una tradició en aquest personatge de Joker.
Visualment, Heath s'ha acostat més als grans comediants, com Buster Keaton i Chaplin, per executar el seus moviments. En un sol pla és capaç de demostrar l'increïble de la seva interpretació, com en l'escena del camió que bolca. Fa tota una sèrie de moviments, molt precisos. Parla directament als nostres referents. Hi ha una qualitat humana en tot el que fa que l'allunya del monstre. Si ho hagués sigut, alguna cosa es perdria. Es fica en la pell de la gent. I potser és perquè té una cara humana reconeixible a sota del maquillatge. Les seves motivacions no tenen lògica, però sí uns subratllats molt específics en la caracterització que en fa Ledger. I arriba un moment en què comences a entendre no per què farà això o allò, perquè és impredictible, però sí la consistència dels seus fets.

D'acord amb la taquilla, com més s'allunya el superheroi del còmic original, més èxit té. Com s'ho fa per agradar als fans de Batman i la resta del món?
Mai no he cregut que aquesta pel·lícula estigui lluny del món dels còmics. Sempre he intentat crear l'experiència de llegir el còmic, que no és el mateix que voler assemblar-se al còmic o, en certa manera, representar la forma del llibre de còmic. És exactament el mateix que adaptar una novel·la. Quan ho fas, no tens per què representar els objectes físics que descriu... Quan llegeixo un còmic, el meu cervell empra les fotos i les imatges de la realitat per construir el que estic llegint. I és el que tracto de fer al film.

Què li passa pel cap quan alguns crítics dels EUA comparen la seva pel·lícula amb El Padrí II?
És una cosa increïble que passi això, perquè quan mires les grans seqüeles de la història del cinema només n'hi ha dues: El Padrí II i L'imperi contraataca. És més fàcil trobar seqüeles dolentes, perquè quan fas una segona pel·lícula del mateix tema, no penses mai que serà millor que la primera. Seria inútil. Per això hi ha poques seqüeles bones.

Per què ha tret el nom de Batman del títol de la pel·lícula?
A Batman begins vam intentar ser molt clars sobre què havia de ser la pel·lícula. I aquí hem fet el mateix. El caballero oscuro està molt associat a Batman, particularment als EUA. La gent sap qui és aquest personatge. A més, expressa molt bé l'ànima de la història. La meva intenció era fer totalment una pel·lícula de Batman. No vull sonar ambiciós, fer una declaració definitiva de com ha de ser una pel·lícula de Batman.

Des de Memento fins ara ha escrit els guions amb el seu germà Jonathan. Com s'ho fan?
Com que jo també sóc el director, intento que tot sigui molt clar en el procés d'escriptura. Ell entén que jo seré la persona que hi haurà a baix, al set, i per això tinc la darrera paraula sobre si això o allò es pot fer o no. Tenim molts desacords. Però sempre ens entenem.

Des del principi de la seva carrera sempre ha pogut treballar amb grans actors.
Crec que és el guió el que porta directament a un actor. Sempre deixo clar a l'interessat que estic en el procés de cada actor, i el que vull per al film. No sóc actor, però estic fascinat amb el que fan.

A El caballero oscuro hi ha molts personatges i parla d'un ventall de temes molt ampli. ¿Ha sigut difícil quadrar-ho tot?
És el gran perill de les seqüeles, començar a posar més coses i perdre de vista els personatges, les relacions entre els personatges i l'audiència, quan és aquesta relació el que fa que l'acció sigui excitant. El desafiament real d'aquesta pel·lícula era fer-la més modesta i que la història s'expandís, que hi hagués més personatges i que els temes que tracta fossin més profunds. Vam treballar de valent durant l'escriptura. I aleshores ja sabíem que l'argument seria senzill, que molts elements col·laterals desapareixerien, i que seria una pel·lícula llarga. Era un risc i el vam assumir.