‘Jauría’ revisa el cas de La manada al Romea, una dècada més tard

Jordi Casanovas va escriure Jauría a partir de les declaracions en el polèmic cas de La manada als San fermines del 2016 (un grup va abusar d’una noia, que va acabar denunciant-ho i que es va convertir en un judici mediàtic, que modificaria la llei amb el popular “Només Sí és Sí” el 2022). El director Miquel del Arco és el primer cop que recupera un text estrenat amb un altre equip anteriorment (celebra que l’edat dels intèrprets sigui més propera a la dels protagonistes del succés). Tot i que el text continua sent el mateix, la distància del judici i la garantia que tant la víctima com la seva família va agrair la representació( tot i que els resultés dolorós) els ha permès remuntar la nova producció sense tanta pressió, però amb la mateixa intenció de detectar quant dels membres de la manada es reconeix en el seu entorn. I en ell mateix. Jauría es representa a partir de dijous i fins al 5 de maig al Teatre Romea.

Àngela Cervantes és la noia que es trobarà amb la colla que s’autoanomena la manada a les 3 de la matinada del 7 de juliol. Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas són els cinc joves que, dos anys després, defensen el seu comportament al judici. La sentència va ser un nou escàndol que va propiciar una revisió al Suprem. i que conduiria a una nova codificació penal. El judici va ser un punt d’inflexió amb la manera de comprovar l’heteropatriarcat i de procurar corregir el masclisme social. Quim Àvila aclareix que cal una representació dels agressors humanitzada, sense considerar-los bèsties “sinó el personatge de l’Àngela queda incomprès”. Ells actuen com a individus tot i que amb la força d’un grup darrere. Efectivament, Francesc Cuéllar remarca que “els cinc agressors són el reflex d’una estructura social, d’un tipus de masculinitat que existia aleshores i malauradament continua existint”.

L’obra es representa en castellà, tot i que tots els intèrprets soguin catalans. Defensen que era adequat per mantenir el to festiu del col·lectiu i per ser rigorosos amb la literalitat del text. Casanovas ha fet una dramatúrgia sense afegir ni una paraula pròpia en les rèpliques de les declaracions. Sí que es tradueix al català la veu que contextualitza les escenes. Aquesta nova producció de Jauria ja ha fet una quinzena de funcions per Catalunya. Després de la temporada al Romea, la peça tindrà més gira. Es podria dur, de nou a Madrid o a l’estat espanyol? Miguel del Arco està convençut que hi hauria espectadors interessats, tot i que a Madrid ja es van fer tres temporades. Per ara, tenen previst completar la gira a la tardor vinent, per Catalunya. Certament, la producció original va passar bastant inadvertida a les cartelleres catalanes, el 2020 . Sí que es va representar a l’Atrium de Viladecans, al Zorrilla de Badalona o al Jardí de Figueres, per exemple.

Casanovas debuta com a dramaturg al Romea, on ja havia estat el director d’Adossats, de Ramon Madaula al 2017. El dramaturg ja porta una desena de títols representats a La Villarroel i també es va poder veure Valenciana, al Goya (Festival Grec, 2019); també sota el paraigua de Focus. L’autor va arrencar el seu format de teatre documental a partir de la segona declaració de Bárcenas davant el jutge Pablo Ruz (Ruz-Bárcenas, 2014). En clau catalana es va atrevir a reconstruir els fets de l’1-O a Alguns dies d’ahir (2020).