Art

cultura

Biennal Manifesta: l’art de recosir el territori

La recuperació d’un antic camí ramader que connectava Granollers amb la platja de Sant Adrià de Besòs il·lustra prou bé el que vol ser Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, la quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre en dotze ciutats catalanes: una oportunitat per vertebrar un territori que ha estat sotmès a moltes tensions i que avui només visualitzem travessat per carreteres. El paisatge ha canviat brutalment i sembla gairebé una utopia reobrir una vella ruta de pastors. L’aventura anirà a càrrec del col·lectiu Tornen les Esquelles, un dels 43 participants en l’esdeveniment artístic, els organitzadors del qual han fet públics més continguts del seu programa.

La nòmina d’artistes que hi prendran part encara no és la definitiva, perquè acabaran rondant la seixantena. “Serà una Manifesta radicalment local”, remarca la seva directora, l’holandesa Hedwig Fijen, amb l’estadística a la mà: el 55% d’aquests primers 43 creadors seleccionats són catalans o espanyols. Mai abans la Biennal Nòmada Europea havia comptat amb tants talents arrelats a l’escena autòctona. Tampoc té una edició precedent descentralitzada que miri més enllà d’una capital fagocitadora del seu entorn.

Setze seus

El que sí ja està tancat del tot és la llista de seus que allotjaran els projectes, que són: la Casa Gomis del Prat de Llobregat; Can Trinxet de l’Hospitalet de Llobregat; La Caldereria de Cornellà de Llobregat; el monestir i Cal Quitèria de Sant Cugat del Vallès; el Vapor Buxeda Vell de Sabadell; la Seu d’Ègara de Terrassa; la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, la plaça de la Porxada, el Museu de Ciències Naturals i el Centre de la Cultura per la Pau Can Jonch de Granollers; les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs; la CIBA de Santa Coloma de Gramenet; la platja del Coco de Badalona; el centre d’art M|A|C Presó de Mataró, i l’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona.

És a dir, la gran majoria espais que no són llocs naturals d’exposició de l’art contemporani i alguns són inaccessibles per als ciutadans. Hedwig Fijen subratlla que s’han defugit expressament els museus, si bé ha comès l’error de posar l’exemple de la Seu d’Ègara –un conjunt monumental únic, estranyament desconegut, víctima de les erràtiques polítiques de la Generalitat de difusió del patrimoni català– com a recinte on mai s’han fet intervencions artístiques. Puntuals si es vol, però se’n fan.

En una roda de premsa, avui, s'han detallat mínimament alguns –pocs–, projectes. Per exemple, el de Lola Lasurt, que presentarà a la Casa Gomis un treball inspirat en el llegat dels Amics del Sol, un col·lectiu pioner del naturisme format el 1915; el de Félix Blume, visualment impactant ja que tindrà forma de macroinstal·lació de canyes de bambú dins del mar de la platja del Coco de Badalona, i el de Binta Diaw, que donarà veu a la comunitat de dones de la diàspora africana, a Can Trinxet.

Que bé que casarà la proposta de Diaw amb la iniciativa de la incombustible Tania Safura Adam, investigadora, fundadora de Ràdio Àfrica i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca)! Què en sabem, del passat esclavista de Catalunya? Feinejant en arxius, temples de veritats sovint incòmodes, Adam i els seus companys de recerca brodaran “una genealogia de l’opressió, la violència i la supervivència” de les poblacions negres des del segle XV fins a l’actualitat, perquè si hi ha coses que ens queden lluny, d’altres no les podem esquivar: els catalans som tan acollidors amb els nouvinguts com ens pensem?

El treball d’Adam tindrà per llar la Gustavo Gili, que és el centre d’operacions de la Manifesta i on conviuran altres investigacions arxivístiques enormement interessants, com la que reivindicarà els models pedagògics d’avantguarda, que aspiraven a la igualtat social, que es remunten a la Catalunya republicana i que van ser represos a les acaballes del franquisme; per cert, desacomplexadament en català. Faria bé la biennal, tan sensible amb l’educació, d’abordar el conflicte lingüístic que s’està patint, forçat per interessos polítics, actualment.

Entrada: 15 euros

En la Manifesta que vol propulsar la regió metropolitana de Barcelona com un ens enxarxat, com aquell vell camí ramader que unia Granollers i la platja de Sant Adrià de Besos, també hi estarà representat Ripollet, tot i no ser una de les poblacions oficials de l’esdeveniment. Nora Ancarola reflexionarà sobre la complexitat de les seves dinàmiques culturals i socials, a Cal Quitèria de Sant Cugat, una ciutat que és el seu més clar contrast en pràcticament tots els aspectes.

També s’acaba d’anunciar ara que la Manifesta 15 tindrà una entrada de preu únic de 15 euros vàlida durant tota la biennal per a les tres seus principals (que són la Casa Gomis, el monestir de Sant Cugat i les Tres Xemeneies). La resta d’espais seran d’accés lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.