Gerard Quintana alça el seu tercer vol literari

Gerard Quintana (Girona, 1964) és conegut pel fet de ser el cantant de la banda gironina Sopa de Cabra, que té 25 discos i més de 200 cançons. Li agrada escriure des de petit, aleshores perquè ho preferia a parlar. Ha col·laborat en mitjans com ara Catalunya Ràdio, ComRàdio, RAC1, Canal 33, Ara, El Periódico de Catalunya i Rock & Clàssic, el mític suplement de l’Avui que dirigia Pep Blay.

El 2019, quan tenia 55 anys, va publicar Entre el cel i la terra. “S’ha de viure abans d’escriure”, assegura Quintana, i quan ja acumulava mig segle d’experiències –en el seu cas, és possible que més i més variades que les de la mitjana– va obrir la porta de la creativitat novel·lística. “Per donar context històric i social, em vaig gairebé obsessionar amb la documentació, volia donar tot de dades perquè tot sembles molt real.”

El 2021, amb L’home que va viure dues vegades, va guanyar el premi Ramon Llull, un dels més ben dotats de les lletres catalanes. “Amb aquesta me’n vaig anar a l’altra banda i vaig barrejar molt, a la trama, el que és real i el que és imaginat.”

Ara, després de demanar algunes pròrrogues per lliurar la versió final i de vendre uns 20.000 exemplars entre els dos títols anteriors, presenta la seva tercera novel·la, La puresa de l’engany, publicada, com les anteriors, per Columna. La seva editora, Glòria Gasch, valora que els editors sempre esperen “que hi hagi un salt endavant a cada nou llibre, i amb el Gerard passa”.

“L’estructura potser és senzilla perquè és lineal en el pas de temps, però en els personatges hi ha una complexitat ben resolta”, afegeix l’editora.

El director de cinema gironí Claudi Careta explica el seu viatge a la Cuba del 1992, immersa en el Período Especial arran de la desfeta de la Unió Soviètica. Allà coneixerà l’Antoine López León, un jove i guardonat poeta que aconseguirà fugir de l’illa i traslladar-se a Girona, on trigarà pocs mesos a posar-se la ciutat a la butxaca amb el seu domini escènic, la capacitat d’improvisació i el verb agut i lluminós. Fins que un dia desapareix de cop, després que arribi un altre cubà a Girona i faci una afirmació que deixa tothom bocabadat. Aquest és el resum que convé donar per no destapar jocs de relacions i també de creatius.

Començar a presentar l’obra dues setmanes abans de Sant Jordi fa que Quintana se senti “com l’Stuani, que sempre surt els últims 15 minuts de partit”. El davanter uruguaià sol marcar gols que valen victòries. A Gerard Quintana això no el preocupa. “No es pot agradar a tothom, hi renuncio; ja tenim massa literatura exemplar, i a mi m’agrada anar en contra, no ho puc evitar”, confessa. I se’l veu còmode amb el que escriu i buscant nous reptes. “La pròxima serà de ciència-ficció, segurament.”

La part del poeta cubà està inspirada en un cas real que va tenir lloc a Girona, el “d’una mena de balsero intel·lectual” al qual Quintana va conèixer bé i sobre el qual fa 30 anys que volia escriure i “retre homenatge”. “El repte ha estat la construcció psicològica dels personatges, ficar-me dins d’un home [Careta] que s’enganya a ell mateix, i fer-ho sense afegir cap judici de valor.” El que sí que ha afegit són “lectures sobre la funció i l’ús de la cultura i l’art”, en una obra que qualifica de “tragicomèdia”, amb un alt component sexual i una mica sòrdid perquè vol “dinamitar la novel·la moral”.

L’autor presenta La puresa de l’engany a Barcelona el 10 d’abril a Ona Pau Claris, acompanyat de Gemma Ventura, i el 12 a Girona, a El Foment, acompanyat de Guillem Terribas, en tots dos casos a les set del vespre.