Bieito rellança Pasolini amb la versió operística d’‘Orgia’ al Liceu

Serà només aquest dijous i dissabte al Liceu. Orgia és l’adaptació homònima del text de Pasolini que va fer Calixto Bieito i que Héctor Parra en va posar la música. Va ser un coencàrrec i una nova coproducció entre el Teatro Arriaga Antzokia de Bilbao, el Festival Castell de Peralada i el Gran Teatre del Liceu i que es va estrenar a l’Arriaga el juny passat. Per a Parra, l’obra d’aquest “Miquel Àngel del segle XX” narra la fragilitat de la condició humana. Bieito continua sent un director d’escena que habitualment furga en les ombres de la societat contemporània. El director (i àvid lector) considera que la novel·la és una peça “profundament humanista que mostra el monstre” quan les persones es miren al mirall i que, probablement, “tothom el té, encara que potser apareix, o no”.

Orgia, que posa els límits de la vida íntima d’una parella, té una durada d’una hora i mitja. El mestre Pierre Bleuse es posa al capdavant de l’Orquestra del Liceu amb les veus de Aušrine Stundyte, Christian Miedl i Jone Martínez. Per al director d’escena, la partitura de Parra es convertirà en un clàssic, perquè sap conciliar la música amb la paraula, tant poètica com bella. Aquesta és la tercera ocasió que treballen conjuntament el director d’escena amb el compositor després de Wilde (2015) i Les bienveillantes (2019).

Bellesa i horror s’entrecreuen aquest muntatge. El compositor manifesta que és impossible percebre l’ésser humà com només un ésser d’amor i tendresa, sinó que “malauradament tenim una cosa realment complicada a dins, on la violència s’exerceix fins al genocidi”. Parra ha assegurat que bellesa i horror són dues cares de la mateixa moneda i creu que “conèixer la cara violenta de l’ésser humà pot ajudar a resoldre certs problemes i per evitar un nou holocaust o genocidi s’ha de conèixer molt bé com els que s’han perpetrat en el passat”.